El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

Amb motiu del centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya, l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà han dissenyat una exposició itinerant que es va presentar el dia 10 de juny a l’Ajuntament de Talarn, municipi on es van excavar les primeres restes d’un titanosaure. La mostra posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.

Dibuix guanyador de l'edició anterior del concurs

Els dies 3 i 4 d'octubre l'ICP celebra el cinquè aniversari del nou museu amb activitats especials i jornades de portes obertes durant tot el cap de setmana. Dissabte se celebrarà el concurs de dibuix, que enguany està dedicat als titanosaures que van viure als Pirineus fa més de 66 milions d'anys. Diumenge es presentarà el conte "Quique y el pequeño Demandasaurio" i es farà un taller infantil gratuït.

Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

Niu amb ous de dinosaure

La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Il·lustració d’un titanosaure, com el que va pondre els ous trobats i molt característic de Terra de Dinosaures.  Oscar Sanisidro/Dinosaurios del Levante Peninsular, ICP.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra. 

Atractiu turístic

Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Salvador Moyà, director de l’ICP, en el moment de la signatura del conveni.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

+ info a les Publicacions científiques

 

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

 
 
 
 
 
 
 
 

Mostra d'etiqueta on es pot observar a contrallum el sistema de RFID

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Saident RFID Soluciones presenten els primers resultats d’un projecte d’identificació per radiofreqüència passiva per a col·leccions de museus. Aquesta tecnologia és pionera a Espanya i també a Europa per la gestió d’una col·lecció científica i patrimonial amb l’objectiu de desenvolupar un producte a mida que permeti millorar l’eficiència i les despeses de la gestió d’una col·lecció.

Imatge primera planta Museu ICP

El Museu de l’ICP canviarà aquest estiu una part important de la seva exposició.  La posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa marxarà cap a Coll de Nargó i la primera planta es desmuntarà per acollir una nova exposició sobre primats hominoïdeus a partir del setembre. No us ho perdeu: aquest cap de setmana, portes obertes al Museu de l’ICP! 

 

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia se suma, una vegada més, a la celebració de la Setmana de la Ciència, del 16 al 25 de novembre. Enguany ho fa en col·laboració amb diferents institucions de Sabadell i de la resta de Catalunya. Entre les activitats més destacades hi ha la possibilitat de veure d’aprop les restes fòssils de l’homínid Anoiapithecus brevirostris, conegut com a Lluc, o les gimcanes, una a Sabadell i una virtual sobre en Miquel Crusafont. A més a més, el dijous 22 de novembre s’entregaran els premis del concurs de dibuix convocat amb motiu del segon aniversari del Museu de l’ICP.

Explicació del conte al museu de l'ICP durant el Dia Internacional dels Museus 2013.

El Dia Internacional dels Museus 2013 (DIM) a Sabadell va acabar oficialment ahir amb l'acte d'entrega de premis de la Gimcana de les Joies celebrada durant el cap de setmana. Del 17 al 19 de maig, 1.168 persones han passat pel museu de l'ICP per visitar les exposicions i assistir a les activitats preparades per a l'ocasió. La Nit dels Museus que es va celebrar dissabte va aplegar més de 200 persones a l'ICP que van assistir a l'espectacle d'òpera que va oferir la soprano Eugènia Montenegro.

 


El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont se suma, una any més, a la Setmana de la Ciència. Del 15 al 24 de novembre se celebraran tot un munt d'activitats de divulgació científica arreu de Catalunya: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics... Entre les activitats organitzades per l'ICP destaca una conferència sobre paleontologia i genètica, una gimcana pel campus de la Universitat Autònoma i la segona sessió d'street-knitting per decorar l'entrada del museu i construir un esquelet de dinosaure de llana i ganxet. Totes les activitats són gratuïtes.   

Esquelet de triceratop a la planta baixa del Museu de l'ICP (ICP)

El Museu de l’ICP aborda aquestes setmanes diversos canvis externs i interns que es faran palesos al setembre. D’una banda, la substitució de l’exposició temporal que suposarà el retorn d’una peça emblemàtica per a Sabadell: l’esquelet de Triceratops que va presidir el Museu durant més de 25 anys. Al setembre també arribarà l’exposició “L’eclosió del passat: ous i cries de dinosaures”, actualment a Coll de Nargó (Lleida). A nivell intern, la coordinadora actual del Museu, Laura Celià, deixarà el seu càrrec que serà ocupat per Teresa Esquirol, actualment responsable d’activitats didàctiques i divulgatives del Museu.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b