Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de la República Txeca i Eslovàquia descriu les primeres restes del cocodril extint Diplocynodon ratelii procedents de centre d'Europa. Els fòssils apareixien esmentats en un article científic de 1882, però el seu rastre es va perdre fins que una troballa casual a Àustria va permetre analitzar-los. L'estudi, publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, confirma la presència d'aquesta espècie a la República Txeca durant el Miocè. Els investigadors han reconstruït el camí que van recórrer els fòssils.

Un equip d'investigadors espanyols descriu a la revista Geodiversitas les restes de l'últim os panda de la península ibèrica. L'anàlisi de diferents fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) ha revelat la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns 6 milions d'anys. Investigacions anteriors van situar també a la península ibèrica el primer representant a Europa del llinatge de l’os panda .  

“la Caixa” amb la col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) organitzen aquest cicle a CosmoCaixa del 8 d’octubre al 26 de novembre, on cinc especialistes de diferents camps de la paleontologia ens convidaran a fer viatge al passat per descobrir els ecosistemes de la península Ibèrica durant aquest període geològic. Cinc sessions per fer un viatge entre animals tan espectaculars com els mastodonts o els tigres dents de sabre.

Una investigació liderada per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) revela la presència durant el Miocè del cérvol mesquer Hispanomeryx en dos jaciments del Vallès-Penedès. Aquest troballa ha permès aprofundir en la paleobiologia, l'anatomia i l'estructura filogenètica d'aquest gènere de petits remugants i descriure la nova espècie Hispanomeryx lacetanus.

Els investigadors Sílvia Jovells i Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revisen en un article publicat al Journal of Vertebrate Paleontology el gènere d’aquest primitiu petit hàmster europeu, relativament abundant als jaciments de la Conca del Vallès-Penedès i escàs a la resta de la península Ibèrica. Les seves dents tenen una morfologia peculiar, es caracteritzen per presentar diverses cúspides connectades per ponts que generen un conjunt de petites fossetes que recorden a les bresques que fan les abelles.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han signat avui un conveni de col·laboració per  promoure les intervencions paleontològiques, la recerca i la difusió del patrimoni paleontològic dels Hostalets de Pierola, un municipi que té alguns dels jaciments del Miocè més importants del món.  

Un equip internacional d’investigadors encapçalat per Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu en un article a la revista eLife el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador. Pertany a l’espècie Miopetaurista neogrivensis, té 11,6 milions d’anys i és l’esquirol volador més antic que es coneix. Les restes provenen de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya), un dels jaciments del Miocè més importants del món i que els darrers anys ha proporcionat fòssils excepcionals de primats, elefants i tortugues gegants, entre altres grups faunístics.

El proppassat divendres es va presentar el volum 4 dels Quaderns Gelidencs d'Història i Societat dedicat als jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida. L'obra ha estat elaborada per diversos investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i editada per l'Ajuntament de Gelida. Es tracta d'un llibre de divulgació sobre la història de les excavacions paleontològiques al municipi, la seva geologia i les faunes del Miocè que hi van viure fa aproximadament 16 milions d'anys.

Un equip d'investigadors descriu les restes més antigues de la península Ibèrica dels avantpassats del golut actual, el mustèlid terrestre més gran que existeix i en el qual es van inspirar els creadors del superheroi de Marvel "Lobezno". Els fòssils, del Miocè inferior, provenen de jaciments d'Aragó i Catalunya i permeten aclarir les relacions de parentiu entre diverses espècies extintes.

 

Un equip internacional liderat per la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de la Sapienza de Roma, en col·laboració amb la Universitat Federico II (Nàpols) i la Universitat de Hèlsinki, ha desenvolupat un nou programari gratuït d'accés obert per analitzar les marques encara visibles deixades pels aliments en les dents dels vertebrats extints. Aquest és un pas fonamental per a reconstruir la seva dieta i una de les línies de investigació més prometedores en paleontologia.

Pàgina 1 de 6

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b