L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han signat avui un conveni de col·laboració per  promoure les intervencions paleontològiques, la recerca i la difusió del patrimoni paleontològic dels Hostalets de Pierola, un municipi que té alguns dels jaciments del Miocè més importants del món.  

Un equip internacional d’investigadors encapçalat per Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu en un article a la revista eLife el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador. Pertany a l’espècie Miopetaurista neogrivensis, té 11,6 milions d’anys i és l’esquirol volador més antic que es coneix. Les restes provenen de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya), un dels jaciments del Miocè més importants del món i que els darrers anys ha proporcionat fòssils excepcionals de primats, elefants i tortugues gegants, entre altres grups faunístics.

El proppassat divendres es va presentar el volum 4 dels Quaderns Gelidencs d'Història i Societat dedicat als jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida. L'obra ha estat elaborada per diversos investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i editada per l'Ajuntament de Gelida. Es tracta d'un llibre de divulgació sobre la història de les excavacions paleontològiques al municipi, la seva geologia i les faunes del Miocè que hi van viure fa aproximadament 16 milions d'anys.

Un equip d'investigadors descriu les restes més antigues de la península Ibèrica dels avantpassats del golut actual, el mustèlid terrestre més gran que existeix i en el qual es van inspirar els creadors del superheroi de Marvel "Lobezno". Els fòssils, del Miocè inferior, provenen de jaciments d'Aragó i Catalunya i permeten aclarir les relacions de parentiu entre diverses espècies extintes.

 

Un equip internacional liderat per la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de la Sapienza de Roma, en col·laboració amb la Universitat Federico II (Nàpols) i la Universitat de Hèlsinki, ha desenvolupat un nou programari gratuït d'accés obert per analitzar les marques encara visibles deixades pels aliments en les dents dels vertebrats extints. Aquest és un pas fonamental per a reconstruir la seva dieta i una de les línies de investigació més prometedores en paleontologia.

L’Ajuntament de Masquefa va presentar la setmana passada els resultats de l’informe sobre la intervenció paleontològica preventiva realitzada al Turó del Cairot, al sector industrial de Can Bonastre, entre el mes de desembre de 2017 i el febrer de 2018. La compareixença va anar a càrrec de l’alcalde Xavier Boquete i Jordi Galindo, cap de l’Àrea de Treball de Camp de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Un equip de paleontòlegs liderat pel director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, ha publicat al Journal of Vertebrate Paleontology un fèmur de pangolí de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, a la conca del Vallès-Penedès (NE península Ibèrica). Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el Miocè van ser també presents a Europa. L'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. Conserva diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha estat assignat al gènere extint Necromanis.

Els canvis climàtics que van succeir fa entre dotze i cinc milions d'anys van tenir efectes dràstics sobre les comunitats de rosegadors del sud-oest europeu. El resultat va ser una diferenciació latitudinal entre comunitats dominades per espècies adaptades a ambients àrids en les regions de l'interior peninsular i humits a la costa mediterrània del que avui són Catalunya i França, segons un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que ha analitzat més d'un centenar de jaciments fòssils de la península Ibèrica i el sud de França.

Un estudi publicat al Journal of Human Evolution liderat per l'investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Daniel DeMiguel, revela que l'extinció de Oreopithecus bambolii, el darrer primat europeu del Miocè, es va produir a causa de la irrupció de noves espècies continentals que van competir i van depredar sobre ell. Encara que l'estudi també ha detectat una inestabilitat en el clima, els investigadors descarten que fos suficient per provocar la seva desaparició.

Un equip d'investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu avui en un article publicat a la revista PLOS ONE, la nova espècie de girafa Decennatherium rex recuperada d'un jaciment del Cerro de los Batallones (Madrid). Aquesta espècie és el membre més antic i primitiu d'un extens llinatge de giràfids de grans dimensions que presentaven 4 ossicons, els apèndixs que presenten les girafes al cap.

Pàgina 1 de 5

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b