Un equip d'investigadors descriu les restes més antigues de la península Ibèrica dels avantpassats del golut actual, el mustèlid terrestre més gran que existeix i en el qual es van inspirar els creadors del superheroi de Marvel "Lobezno". Els fòssils, del Miocè inferior, provenen de jaciments d'Aragó i Catalunya i permeten aclarir les relacions de parentiu entre diverses espècies extintes.

 

Un equip internacional liderat per la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de la Sapienza de Roma, en col·laboració amb la Universitat Federico II (Nàpols) i la Universitat de Hèlsinki, ha desenvolupat un nou programari gratuït d'accés obert per analitzar les marques encara visibles deixades pels aliments en les dents dels vertebrats extints. Aquest és un pas fonamental per a reconstruir la seva dieta i una de les línies de investigació més prometedores en paleontologia.

L’Ajuntament de Masquefa va presentar la setmana passada els resultats de l’informe sobre la intervenció paleontològica preventiva realitzada al Turó del Cairot, al sector industrial de Can Bonastre, entre el mes de desembre de 2017 i el febrer de 2018. La compareixença va anar a càrrec de l’alcalde Xavier Boquete i Jordi Galindo, cap de l’Àrea de Treball de Camp de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Un equip de paleontòlegs liderat pel director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, ha publicat al Journal of Vertebrate Paleontology un fèmur de pangolí de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, a la conca del Vallès-Penedès (NE península Ibèrica). Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el Miocè van ser també presents a Europa. L'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. Conserva diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha estat assignat al gènere extint Necromanis.

Els canvis climàtics que van succeir fa entre dotze i cinc milions d'anys van tenir efectes dràstics sobre les comunitats de rosegadors del sud-oest europeu. El resultat va ser una diferenciació latitudinal entre comunitats dominades per espècies adaptades a ambients àrids en les regions de l'interior peninsular i humits a la costa mediterrània del que avui són Catalunya i França, segons un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que ha analitzat més d'un centenar de jaciments fòssils de la península Ibèrica i el sud de França.

Un estudi publicat al Journal of Human Evolution liderat per l'investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Daniel DeMiguel, revela que l'extinció de Oreopithecus bambolii, el darrer primat europeu del Miocè, es va produir a causa de la irrupció de noves espècies continentals que van competir i van depredar sobre ell. Encara que l'estudi també ha detectat una inestabilitat en el clima, els investigadors descarten que fos suficient per provocar la seva desaparició.

Un equip d'investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu avui en un article publicat a la revista PLOS ONE, la nova espècie de girafa Decennatherium rex recuperada d'un jaciment del Cerro de los Batallones (Madrid). Aquesta espècie és el membre més antic i primitiu d'un extens llinatge de giràfids de grans dimensions que presentaven 4 ossicons, els apèndixs que presenten les girafes al cap.

La revista científica de paleontologia Comptes Rendus Palevol ha publicat un número temàtic on recull diversos articles sobre les faunes de diferents regions d’Euràsia durant l’Oligocè i el Miocè. Isaac Casanovas, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha estat un dels editors convidats per elaborar aquest volum especial que conté informació actualitzada conjunts de jaciments tan rellevants com els del Vallès i Penedès, els de Siwaliks (al Pakistan) o de la Conca de Viena (Àustria), molt interessants des del punt de vista científic per l’estudi de l’evolució a petita escala.

La col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb l’empresa Omya que explota la pedrera de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha permès extreure les 25 tones de sediment d’un jaciment molt ben conservat d’uns 16 milions d’anys d’antiguitat. Fins al moment, s’han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors, un fet que fa pensar als investigadors que proporcionarà moltes altres restes d’interès científic. El Miocè mitjà, temps geològic al que pertany el jaciment, és una època poc representada a Catalunya.

David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va rebre ahir a la nit el premi a millor article científic de l'any 2015 per la descripció de la nova espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae publicada a Science el mes d'octubre passat. La Societat Catalana de Biologia -entitat organitzadora dels premis- va escollir l'article on es va descriure la “Laia” d'entre tres treballs finalistes.

Pàgina 1 de 5

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b