Un article publicat pel paleobotànic Josep Marmi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza com les plantes amb flor van colonitzar els ambients de finals del Cretaci. L’estudi defineix diferents ambients on s’observa com aquest grup de plantes competia en els antics ecosistemes dominats per coníferes, falgueres i algues. La reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvis de vegetació i aportar informació sobre les causes de la seva extinció.

Amb motiu del centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya, l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà han dissenyat una exposició itinerant que es va presentar el dia 10 de juny a l’Ajuntament de Talarn, municipi on es van excavar les primeres restes d’un titanosaure. La mostra posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.

Els propers dies 6, 7, 8 i 9 d’abril, en el marc de la 14a edició de la fira Recerca en Directe, investigadors de diversos centres de recerca de Catalunya traslladaran part del seu laboratori a CosmoCaixa Barcelona per convidar als ciutadans a participar als seus projectes i resoldre enigmes tot seguint la metodologia científica. L'ICP hi instal·larà un stand on s'explicaran alguns dels projectes de recerca al voltant dels dinosaures que van viure als Pirineus fa més de 66 milions d'anys. 

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci Ruta Minera han signat un conveni per col·laborar en la potenciació dels treballs d’excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci superior del Berguedà en el context del projecte “Dinosaures dels Pirineus” que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i lidera el cap de recerca del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart.

Imatge 3D del contingut gàstric fossilitzat

L’estudi amb noves eines d’anàlisi tridimensional d’un contingut estomacal fossilitzat de fa uns 215 milions d’anys ha revelat que els ossos que es creia que pertanyien a un rèptil volador del grup dels pterosaures eren, en realitat, d’un petit rèptil del grup dels protorosaures que hauria estat menjat possiblement per un peix. La recerca està encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista PLOS ONE.

Icnites objecte de l’estudi del jaciment de El Barranco de la Canal, a La Rioja (Novella Razzolini / ICP)

Una recerca encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela una patologia en el peu esquerre d’un dinosaure ornitòpode a partir de l’estudi de les petjades trobades al jaciment de El Barranco de la Canal (La Rioja). L’animal caminava de forma irregular probablement a causa del dolor provocat per la lesió. La troballa ha estat publicada a la revista Cretaceous Research.

Reconstrucció de titanosaure i del paisatge dels Pirineus durant el Mesozoic (Oscar Sanisidro / ICP)

Dos treballs publicats per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen diverses restes òssies trobades al Berguedà (Barcelona) que inclouen un fragment de vertebra que correspon al fòssil més modern de titanosaure a Europa. L’animal va viure a la conca pirinenca entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s’extingissin del planeta i l’estudi de la fauna d’aquesta zona dóna suport a la hipòtesi que la desaparició dels dinosaures va ser un fenomen sobtat i no gradual.

Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

Niu amb ous de dinosaure

La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Il·lustració d’un titanosaure, com el que va pondre els ous trobats i molt característic de Terra de Dinosaures.  Oscar Sanisidro/Dinosaurios del Levante Peninsular, ICP.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra. 

Atractiu turístic

Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Salvador Moyà, director de l’ICP, en el moment de la signatura del conveni.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

+ info a les Publicacions científiques

 

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

 
 
 
 
 
 
 
 

Fotograma de la sèrie CSI Dinosaurios

El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.

 

Imatge d'un jaciment de lignit a Vallcebre.

El carbó, com el petroli o el gas, és un combustible fòssil. Però de quin tipus de fòssils estem parlant? Un estudi paleontològic realitzat a les antigues mines de cel obert de Fígols i Vallcebre(Berguedà) ajuda a comprendre millor com es va formar el carbó en aquesta comarca fa entre 68 i 70 milions d’anys.

 

Pàgina 1 de 3

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b