El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24, a Tremp.

L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.

La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.

A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.

A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya (Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.

A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.

La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.

Jordi Portals és el director i guionista del documental que ha estat realitzat per Arnald Viladomat i produït per TV3 conjuntament amb Batabat i ha comptat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Ajuntament d’Isona i la Conca Dellà i la Diputació de Lleida.

Preestrena divendres a Tremp

El documental s’emetrà el dia 28 a les 21:55h per TV3 dins del programa “Sense Ficció”, però el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha organitzat una preestrena a l’Epicentre (Passeig del Vall, 13) divendres 24, a les 19h. L’acte és obert al públic general, però l’aforament és limitat. Hi participaran Montse Armengou (Directora de “Sense ficció” de TV3), Constante Aranda (Alcalde d’Isona i la Conca Dellà i President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Àngel Galobart i Bernat Vila (dos dels paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que participen en el documental).

Entitats particpants:

Fins al dia 15 de març, el Museu de l’ICP acull aquesta exposició itinerant que commemora el centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya. La mostra, produïda per l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.

Un equip internacional de paleontòlegs encapçalat per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, publica avui un article a la revista PLOS ONE on descriu una nova espècie de petjada de dinosaure carnívor de fa més de 150 milions d’anys. Els científics han analitzat uns rastres de més de 300 petjades tridàctiles trobades a Suïssa abans que fossin destruides per la construcció d’una autopista. En un altre article recent, el mateix equip d’investigadors descriu una de les petjades de dinosaure carnívor més gran del món. Correspon a una espècie de les dimensions del famós Tyrannosaurus rex.

Visitar els jaciments d’ous i petjades de dinosaures, convertir-se en paleontòleg per un dia, dormir al costat d’un rèptil prehistòric o entrar a espais habitualment no visitables dels museus per veure en directe com es preparen els fòssils són algunes de les propostes per a públic familiar que ofereixen el Museu de la Conca Dellà (Isona) i Dinosfera (Coll de Nargó) per aquest estiu. Ambdós espais museogràfics estan dirigits per l'ICP de la mà d'Àngel Galobart, cap del grup de recerca de faunes del Mesozoic. Al Museu de l'ICP, a Sabadell, també s'ha preparat un extens programa de tallers familiars pel mes de juliol al voltant dels dinosaures. Els tres equipaments forman part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus.

L'investigador de l'ICP Álex Blanco va defensar la setmana passada el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Blanco ha estudiat la diversitat dels petits i mitjans vertebrats en els darrers ecosistemes del Cretaci superior representats en el registre fòssil de la Formació Tremp. La seva tesi incloïa la descripció de dues noves espècies de cocodrils del gènere Allodaposuchus i va rebre la màxima qualificació possible, excel·lent cum laude.

La investigadora de l'ICP Novella Razzolini va defensar divendres el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctora en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Razzolini ha estudiat petjades i rastres de dinosaures tridàctils des d'una nova perspectiva, analitzant els diferents factors que condicionen la forma de les petjades, com la posició anatòmica de l'animal en el moment de deixar el rastre o les característiques del sediment.

Un article publicat pel paleobotànic Josep Marmi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza com les plantes amb flor van colonitzar els ambients de finals del Cretaci. L’estudi defineix diferents ambients on s’observa com aquest grup de plantes competia en els antics ecosistemes dominats per coníferes, falgueres i algues. La reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvis de vegetació i aportar informació sobre les causes de la seva extinció.

Amb motiu del centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya, l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà han dissenyat una exposició itinerant que es va presentar el dia 10 de juny a l’Ajuntament de Talarn, municipi on es van excavar les primeres restes d’un titanosaure. La mostra posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.

Els propers dies 6, 7, 8 i 9 d’abril, en el marc de la 14a edició de la fira Recerca en Directe, investigadors de diversos centres de recerca de Catalunya traslladaran part del seu laboratori a CosmoCaixa Barcelona per convidar als ciutadans a participar als seus projectes i resoldre enigmes tot seguint la metodologia científica. L'ICP hi instal·larà un stand on s'explicaran alguns dels projectes de recerca al voltant dels dinosaures que van viure als Pirineus fa més de 66 milions d'anys. 

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci Ruta Minera han signat un conveni per col·laborar en la potenciació dels treballs d’excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci superior del Berguedà en el context del projecte “Dinosaures dels Pirineus” que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i lidera el cap de recerca del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart.

Pàgina 1 de 3

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b