RBA Coleccionables i National Georgraphic publiquen aquesta setmana el llibre “La especie humana. Los caminos para evitar la extinción”. L’obra, escrita per Marc Furió i Pere Figuerola, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), contempla els tres escenaris possibles per al futur de l’espècie humana a partir del coneixement que proporciona la paleontologia: l’extinció, la migració i l’evolució.

Un estudi amb la participació de l’investigador Marc Furió (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) ha descrit la nova espècie de dimílid Plesiodimylus ilercavonicus de fa 16 milions d’anys al jaciment de Mas Antolino B, a la província de Castelló. Conjuntament amb altres rosegadors recuperats a la zona, la troballa d’aquest espècimen confirma l’existència d’un bosc tropical al voltant d’una gran massa d’aigua en aquesta localització durant el Miocè.

El pròxim dimarts, 21 de març, a les 19 h, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Marc Furió, parlarà de les grans extincions massives que s’han produït en el passat i de com han quedat plasmades en el registre fòssil. També debatrà amb el públic assistent si ens trobem immersos en la sisena gran extinció del planeta. La sessió se celebrarà al Bar de la Unió Excursionista de Sabadell.  

La X Trobada de Joves Investigadors en Paleontologia (EJIP 2012) se celebra aquest any a Sot de Chera (València) del 18 al 21 d’abril. Aquestes jornades fomenten l’intercanvi d’experiències entre els joves paleontòlegs espanyols, especialment els que estan en procés de formació i els que volen consolidar-se com a investigadors.

L’organització parteix de la col·laboració d’un seguit d’investigadors de diferents institucions. Enguany, han liderat l’organització: Marc Furió, de l’ICP; Carlos Martínez-Pérez, de la Universitat de València ara de post-doc a la University of Bristol: i Andrés Santos-Cubedo, de l’Escola Taller de Restauració Paleontològica del Govern d’Aragó.

Imatge dents fòssils

Les restes fòssils d’Amphiperatherium frequens recuperades a la Conca Ribesalbes-Alcora a Castelló són les més meridionals d’Europa. Aquest marsupial, el darrer que va viure al nostre continent, es va extingir fa uns 14 milions d’anys. El treball es publica aquesta setmana en l’edició online de la revista Comptes Rendus Palevol.

Imatge de Mallorca i Menorca des de l'espai.

L’estudi de més de 4.000 restes fòssils de musaranyes Nesiotites de les Illes Balears indica que aquests petits mamífers van colonitzar primer Mallorca, des d’on haurien arribat a Menorca durant el període glacial de fa uns 2 milions d’anys. Aquestes musaranyes van extingir-se amb l’arribada de l’home a Ses Illes.

 

 

El passat dissabte, dia 22 de setembre, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont Marc Furió va rebre el Premi honorífic a l’Estudi de la Natura que atorga EDC Natura - Fundación Omacha. Els organitzadors han reconegut així la recerca d’en Marc sobre les faunes fòssils de la província de Castelló.

Bardenas Reales - Navarra

Malgrat que la presència de restes fòssils del Miocè es coneguda a la Conca de l’Ebre des de mitjans del segle XIX, són encara pocs els estudis publicats. El paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont va donar a conèixer dos nous jaciments, Tudela I i Tudela II, durant els anys 60 del segle passat, i a començaments dels 90 es van descobrir altres jaciments propers a Tudela i en altres zones de les Bardenas Reales de Navarra. Des d’aleshores el nombre d’excavacions i prospeccions ha anat en augment, i en els darrers anys s’han localitzat nombroses restes de vertebrats com peixos, amfibis, rèptils, aus i també mamífers. 

 

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont amb el suport de la Fundació Catalunya-La Pedrera organitzarà el proper 24 d’abril el curs “Tigres dents de sabre i queixals del seny de cabra: patrons i evolució dental en mamífers”, un curs d’especialització científica adreçat a professors de secundària per apropar la recerca als centres educatius. El responsable del curs és Marc Furió, investigador de l’ICP.

La descripció del fèmur d'Orrorin tugenensis ha aportat noves claus sobre els orígens del bipedisme

La descripció del fèmur d’Orrorin tugenensis publicat a Nature Communications per diversos investigadors del Grup de Recerca de Paleoprimatologia de l’ICP o l’article a Cretaceous Research amb la troballa de 4 noves oospècies de dinosaures a Coll de Nargó del Grup de Recerca de Mesozoic, han format part d’alguns dels resums de notícies científiques d’aquest any 2013 de revistes tan prestigioses com Scientific American o de l’agència de notícies científiques SINC.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b