L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.

Les investigadores Kelsey Pugh (City University of New York) i Miyuki Kagaya (Universitat d’Hiroshima) són a l’ICP aquesta setmana per estudiar diversos fòssils de la col·lecció de l’Institut. Pugh treballa en la sistemàtica dels hominoïdeus del Miocè i Kagaya estudia la morfologia funcional de les extremitats superiors dels grans antropomorfs. Alguns dels espècimens que han estudiat corresponen a l’esquelet post-cranial de Pierolapithecus catalaunicus (en Pau) i Hispanopithecus laietanus (en Jordi).

Exemplar dissecat d’un esquirol volador gegant del Japó (Petaurista leucogenys) del Museu Naturalis de Leiden (Holanda). (Isaac Casanovas).

Al jaciment de Can Llobateres (Sabadell) s’han descrit fins a cinc espècies d’esquirols voladors que van coexistir a la conca del Vallès-Penedès durant el Miocè superior, fa uns 9,7 milions d’anys. Així ho constata un article encapçalat per l’investigador Isaac Casanovas (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) publicat a la revista Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments en un número especial dedicat al paleontòleg holandès Albert J. Van der Meulen.

Mans humanes

La mà humana, contràriament a la visió científica de les últimes dècades, ha canviat menys que la del ximpanzé en els últims 6 milions d'anys i representa una de les estructures més primitives de l'esquelet humà. Aquesta és una de les conclusions principals d'una investigació liderada per Sergio Almécija, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que publica avui la revista Nature Communications.Els resultats també mostren que les proporcions de la nostra mà no van evolucionar específicament per fabricar i usar eines de pedra, sinó que no han canviat gaire des dels simis ancestrals que van viure fa 18 milions d'anys.

L'observació dels ossos actuals i fòssils a través de tècniques de tomografia computada es mostra, estudi rere d'estudi, com una font inesgotable de dades, que permeten confirmar teories i hipòtesis, o contrarestar-les. Aquest últim és el cas d'un treball liderat per investigadors de l'ICP, que estudia el gruix de l'os cortical al coll del fèmur de l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes recuperades al jaciment de Can Llobateres a Sabadell. La distribució homogènia d'aquest gruix ha permès corroborar el comportament locomotor que s'havia proposat per a l'espècie, i alhora constitueix la primera evidència en el registre fòssil d'aquest patró de distribució, indicador d'una locomoció suspensora i / o grimpadora.

Reconstrucció de l'espècimen fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes trobades a Can Llobateres. Laura Celià. ICP

L’investigador de l’ICP Sergio Almécija publica aquesta setmana un article a la revista Journal of Human Evolution que confirma que l’espècie coneguda com Hispanopithecus laietanus, el representant més famós del la qual és conegut popularment com a Jordi, caminava d’una forma particular que no ha estat observada en altres primats actuals. A partir de l’estudi de la tíbia de Jordi s’ha confirmat que H. laietanus combinava la capacitat d’escalar i grimpar verticalment amb l’habilitat de caminar de quatre grapes per sobre dels arbres.

Diferents vistes de l'incisiu (fila superior) i molar superior (fila inferior) de La Grive. ICP.

Dues dents de fa uns 12 milions d’anys trobades al jaciment de La Grive Saint-Alban (França) van ser atribuïdes durant el segle XX a Dryopithecus fontani que, durant dècades, va ser l’única espècie de primat hominoïdeu del Miocè present a Europa. El descobriment recent de noves espècies a Catalunya va posar en dubte aquesta assignació que ara han confirmat investigadors de l’ICP en un article publicat a la revista American Journal of Pshysical Anthropology.

Fragment de vèrtebra toràcica superior d’Hispanopithecus laietanus

Un article publicat al Journal of Human Evolution per investigadors de l’ICP descriu els vuit fragments vertebrals disponibles de l’hominoïdeu miocè Hispanopithecus laietanus, popularment conegut com en Jordi. L’estudi d’aquestes restes dóna suport a la hipòtesi prèvia que proposava que Hispanopithecus es desplaçava suspès de les branques i grimpava verticalment als troncs però que també tenia una notable capacitat de caminar de forma quadrúpeda per sobre de les branques, una característica primitiva en comparació amb els hominoïdeus moderns. Aquesta combinació de comportaments locomotors no la presenta cap membre actual d’aquest grup.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b