Un estudi publicat al Journal of Human Evolution liderat per l'investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Daniel DeMiguel, revela que l'extinció de Oreopithecus bambolii, el darrer primat europeu del Miocè, es va produir a causa de la irrupció de noves espècies continentals que van competir i van depredar sobre ell. Encara que l'estudi també ha detectat una inestabilitat en el clima, els investigadors descarten que fos suficient per provocar la seva desaparició.

A partir de l'anàlisi de l'estructura tridimensional de l'oïda interna de diferents espècies actuals i extintes de cérvols, un equip internacional d'investigadors en el qual hi ha participat l'investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Daniel DeMiguel, ha revelat algunes claus fins ara desconegudes sobre l'origen i l'evolució d'aquest grup, una de les famílies de mamífers més diversificades que es coneixen.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

Imatge d'un mòsquid actual.

Hispanomeryx andrewsi és la nova espècie extinta de cérvol mesquer del Miocè mitjà, descrita a partir de fòssils de les col·leccions històriques del Museu Americà d'Història Natural (AMNH), recollits en unes excavacions a la Xina, en la Formació Tunggur, en els anys 30 del segle passat. El treball, publicat en el Journal of Vertebrate Paleontology el novembre de 2011, el signen diferents investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid juntament amb Daniel DeMiguel, investigador de l’ICP.

La reconstrucció de Tethytragus és del paleoil·lustrador Mauricio Antón.

Investigadors de l'ICP documenten les primeres restes del bòvid miocè Tethytragus al jaciment Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) a la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca (Saragossa). El treball s'acaba de publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Cèrvol pasturant (Takemetoanotherplace, devianart)

Un estudi publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B amb participació d’investigadors de l’ICP suggereix que l’aparició de dietes mixtes (basada en una combinació de brots fruits i  pastura) en els remugadors fa 20 milions d’anys hauria estat clau per explicar la diversitat d’espècies d’aquest període. La troballa ofereix una visió molt diferent de la que es tenia sobre la paleoecologia dels ecosistemes terrestres del Cenozoic, que tradicionalment proposava que aquesta diversificació va tenir lloc fa 10 milions d’anys.

Cara de Pierolapithecus catalaunicus recuperada l'any 2002 a l'abocador de Can (Els Hostalets de Pierola, Anoia). Foto: ICP.

L'especialització alimentària que va permetre l'expansió dels hominoïdeus d'Àfrica cap a Euràsia fa 14 milions d'anys també sembla haver estat responsable de la seva desaparició. Un estudi publicat avui a PLOS ONE per un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'infereix la dieta de cinc espècies d'hominoïdeus de la Península Ibèrica a partir del microdesgast que presenten les seves dents i integra els resultats amb els d'altres espècies de l'est d'Europa. Un canvi climàtic hauria reduït la disponibilitat del seu aliment principal i les espècies no s'haurien adaptat a altres recursos alimentaris.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b