Una quinzena de persones d'edats diverses van participar aquest dissabte en la sortida organitzada per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per conèixer la geologia i la paleontologia d'una zona que ha proporcionat restes tan rellevants des del punt de vista científic com les de l'hominoïdeu Hispanopithecus laietanus(en Jordi).

Diferents vistes de l'incisiu (fila superior) i molar superior (fila inferior) de La Grive. ICP.

Dues dents de fa uns 12 milions d’anys trobades al jaciment de La Grive Saint-Alban (França) van ser atribuïdes durant el segle XX a Dryopithecus fontani que, durant dècades, va ser l’única espècie de primat hominoïdeu del Miocè present a Europa. El descobriment recent de noves espècies a Catalunya va posar en dubte aquesta assignació que ara han confirmat investigadors de l’ICP en un article publicat a la revista American Journal of Pshysical Anthropology.

Reconstrucció d'Anoiapithecus brevirostris. Marta Palmero.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen en un article publicat a la revista Journal of Human Evolution noves restes dentals de dues femelles de l’espècie Anoiapithecus brevirostris. Un dels fòssils té entre 12.3 i 12.2 milions d’anys d’antiguitat, la qual cosa el converteix en l’evidència més antiga d’una espècie d’hominoïdeu (el grup de primats que inclou els gibons, orangutans, ximpanzés, goril·les i humans) a la península Ibèrica.

D'esquerra a dreta: Isaac Casanovas-Vilar, Michelle Morgan, Jay Kelley, Larry Flynn, David Pilbeam, John Barry, Salvador Moyà-Solà i David M. Alba

Investigadors del Department of Integrative Biology de la Universitat de Harvard i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont es varen reunir a Cambridge la setmana passada per estudiar la possibilitat d’establir una col·laboració científica per la recerca en faunes del Miocè. Els jaciments de Siwaliks (entre l’Índia i el Pakistan) en els que treballen els investigadors nord-americans i els de la conca del Vallès-Penedès són els registres més complerts i ben datats que es coneixen al món, i representen una oportunitat única per entendre la dinàmica de les faunes d’Euràsia durant els darrers 20 milions d’anys i la seva relació amb els canvis climàtics.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b