Isona (Pallars Jussà) i a Coll de Nargó (Alt Urgell) han acollit avui, divendres 24 de març, els actes de presentació i de signatura dels convenis per a la creació de dos nous campus d'arqueologia i paleontologia. Aquests campus són el resultat de la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i els ajuntaments d'Isona i Conca Dellà i de Coll de Nargó i permetran la realització de les pràctiques de camp de Paleontologia així com diverses projectes de recerca i treballs paleontològics als jaciments del Pallars Jussà i de l'Alt Urgell.

 

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha rebut aquest dissabte el premi de periodisme Mn Albert Vives que atorga l’entitat Òmnium Cultural de l’Alt Urgell en reconeixement a la tasca de divulgació del registre fòssil d’aquesta comarca, que allotja els jaciments d’ous de dinosaure més importants d’Europa. El guardó es va lliurar en el marc dels actes organitzats per la 19ena Fira del Llibre del Pirineu celebrada a Organyà.

Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

Niu amb ous de dinosaure

La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Il·lustració d’un titanosaure, com el que va pondre els ous trobats i molt característic de Terra de Dinosaures.  Oscar Sanisidro/Dinosaurios del Levante Peninsular, ICP.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra. 

Atractiu turístic

Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Salvador Moyà, director de l’ICP, en el moment de la signatura del conveni.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

+ info a les Publicacions científiques

 

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

 
 
 
 
 
 
 
 

La posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, a punt de marxar de l'ICP

Demà dimecres, dia 25 juliol, a les 13:00, l’Alcalde de Coll de Nargó, Il·lm Sr. Benet Fité i Vergé i el Consorci Paleontologia i Entorn presentaran la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa, recuperada al Jaciment de Pinyes (Coll de Nargó) l’any 2009, i que s’exposarà a partir d’ara al Centre Paleoambiental Dinosfera d’aquest municipi. Durant l’acte de presentació, l’Investigador Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), explicarà la seva troballa i posterior estudi.

Paisatge de Coll de Nargó, a la zona de Pinyes.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Ajuntament de Coll de Nargó han signat recentment un acord de col·laboració en el marc de la posada en marxa del Centre Paleoambiental Dinosfera en aquest municipi de l’Alt Urgell. Aquest acord se suma a la llarga història de treball conjunt de les dues organitzacions en la recerca, conservació i difusió del ric patrimoni paleontològic de Coll de Nargó.

 

Detall de la niuada trobada a Coll de Nargó l'any 2013. ICP

La revista Cretaceous Research publica aquest mes un article de l'investigador col·laborador de l'ICP Albert Garcia Sellés en què es descriuen quatre noves espècies d'ous de dinosaures del jaciment de Coll de Nargó (Lleida) i que demostra que diferents tipus de dinosaures van compartir aquesta zona de nidificació. La troballa també ha permès descriure la presència de l’oogènere Cairanoolithus per primera vegada a la Península Ibèrica i ha contribuït a determinar amb major precisió l'edat del jaciment.

 En l'esquelet s'observen algunes vèrtebres i altres ossos que podrien ser del braç de l'animal. ICP

Aquest matí s’han iniciat les tasques per extreure un petit esquelet de fa més 65 milions d'anys d’identitat encara desconeguda a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. La proximitat de nombroses postes d’ou i la presència de closques properes al fòssil fa pensar als investigadors que es podria tractar d’una cria de dinosaure o d’algun depredador que s’alimentava d’aquestes. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins després de l’estiu, però aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven la zona fa més de 65 milions d'anys.

Detall de les vèrtebres de l'esquelet desaparegut. ICP.

Les restes de l’esquelet que els investigadors de l’ICP estaven extraient des de dilluns de la setmana passada a Coll de Nargó van ser robades la nit de dijous a divendres. Els fets van ser denunciats als Mossos d’Esquadra que han obert una investigació. Hi ha antecedents sobre l’espoli de fòssils a la zona malgrat que la legislació vigent en prohibeix l’extracció sense autorització i la seva comercialització.

Closca de Prismatoolithus trempii on s'observen els canals respiratoris

Prismatoolithus trempii i Spheroolithus europaeus són dues ooespècies noves per a la ciència que s’associen a dinosaures carnívors i a “becs d’ànec”. La troballa corrobora la presència d'una gran varietat de dinosaures (sauròpodes, ornitòpodes i teròpodes) nidificant en el que avui dia és el Prepirineu català i converteix els els jaciments de Catalunya en els més importants pel que fa a l'estudi dels ous de dinosaure a Europa.

"Babie louie", un embrió d'oviraptor, és la imatge principal de la exposició.

L’Espai Dinosfera de Coll de Nargó acull de l’11 de juliol al 28 d’agost “L’eclosió del passat: ous i cries de dinosaures”, una exposició sobre la reproducció d’aquests animals. La mostra inclou nius i ous de grans dimensions d’arreu del món i vol contribuir a donar a conèixer l’espectacular registre fòssil dels jaciments de dinosaures dels Pirineus. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont coordina la itinerància d’aquesta mostra que s’exhibirà a Sabadell a partir del mes de setembre.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b