Els mamífers que evolucionen a les illes tendeixen a adquirir una mida corporal molt superior a la dels seus homòlegs continentals. Aquest fet -conegut com la “regla d’illes”- ha estat l’objecte de la tesi doctoral que ha defensat avui Blanca Moncunill. En el seu treball de tesi, la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analitzat més de 170 espècies actuals de micromamífers (ratolins, musaranyes i conills, entre d’altres grups) per estimar la mida corporal dels individus de 22 espècies extintes.

D'esquerra a dreta: Nekane Marín i Blanca Moncunill. ICP.

Blanca Moncunill i Nekane Marín han rebut aquesta setmana el premi extraordinari de màster de la Universitat de Barcelona, un guardó que reconeix aquells estudiants que  han obtingut les millors notes en finalitzar els seus estudis. Ambdues van cursar el màster interuniversitari de Biologia Humana de la UB i la UAB i actualment són investigadores predoctorals del Grup de recerca de Paleobiologia Evolutiva de l’ICP.

Reconstrucció d’Hypnomys / L.Meslin (http://pl.wikipedia.org/wiki/Plik:Hypnomys_by_L.Meslin.png)

Una de les característiques que solen presentar les espècies de petits mamífers que evolucionen en ambients insulars és que són més grans que les seves homòlogues dels continents. Un estudi publicat a la revista Integrative Zoology per la investigadora de l’ICP, Blanca Moncunill, proposa nous mètodes per estimar la mida de rosegadors que van viure a les Illes Canàries i Balears i revela que, quan no hi ha rapinyaires que els cacin, la disponibilitat de recursos és un factor clau per determinar la mida que assoleixen aquestes espècies, mentre que el creixement és menor quan hi ha depredadors en aquell ecosistema.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b