El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24, a Tremp.

L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.

La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.

A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.

A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya (Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.

A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.

La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.

Jordi Portals és el director i guionista del documental que ha estat realitzat per Arnald Viladomat i produït per TV3 conjuntament amb Batabat i ha comptat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Ajuntament d’Isona i la Conca Dellà i la Diputació de Lleida.

Preestrena divendres a Tremp

El documental s’emetrà el dia 28 a les 21:55h per TV3 dins del programa “Sense Ficció”, però el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha organitzat una preestrena a l’Epicentre (Passeig del Vall, 13) divendres 24, a les 19h. L’acte és obert al públic general, però l’aforament és limitat. Hi participaran Montse Armengou (Directora de “Sense ficció” de TV3), Constante Aranda (Alcalde d’Isona i la Conca Dellà i President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Àngel Galobart i Bernat Vila (dos dels paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que participen en el documental).

La investigadora de l'ICP Novella Razzolini va defensar divendres el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctora en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Razzolini ha estudiat petjades i rastres de dinosaures tridàctils des d'una nova perspectiva, analitzant els diferents factors que condicionen la forma de les petjades, com la posició anatòmica de l'animal en el moment de deixar el rastre o les característiques del sediment.

Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

Niu amb ous de dinosaure

La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Il·lustració d’un titanosaure, com el que va pondre els ous trobats i molt característic de Terra de Dinosaures.  Oscar Sanisidro/Dinosaurios del Levante Peninsular, ICP.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra. 

Atractiu turístic

Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Salvador Moyà, director de l’ICP, en el moment de la signatura del conveni.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

+ info a les Publicacions científiques

 

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

 
 
 
 
 
 
 
 

Fotograma de la sèrie CSI Dinosaurios

El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.

Els investigadors amb un dels fèmurs estuditats. D'esquerra a dreta, José Ignacio Canudo (UZ), Àngel Galobart (ICP) i Bernat Vila (UZ).

Investigadors de l'ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, en col·laboració amb altres investigadors catalans, francesos i italians, que ha trobat en els actuals Pirineus restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual com plantegen certes tesis.

Ignites de Las Cerradicas (Terol)

Un nou estudi sobre unes icnites de dinosaures al jaciment de Las Cerradicas (Terol) ha revelat un biaix en la conservació de les impressions de les mans d’aquests animals. En aquesta recerca publicada a la revista PlosOne hi han col·laborat els investigadors de l’ICP Novella Razzolini, Àngel Galobart i Bernat Vila (investigador associat), i té implicacions des del punt de vista biomecànic i paleoecològic.

Reconstrucció titanosaure

 

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de les universitats de Saragossa, UAB, Manchester i Liverpool publiquen avui a la revista PLOS ONE un treball que confirma que els titanosaures sauròpodes que van viure a Fumanya (Berguedà) durant el Cretaci Superior caminaven de la mateixa manera, independentment de la seva mida. Aquests resultats reforcen la hipòtesi que aquests animals presentaven unes característiques anatòmiques úniques.

Icnita d'hadrosaure a la Formació de Tremp

Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE les petjades de dinosaures més modernes d’Europa. Es tracta d’unes 30 restes distribudes per la formació de Tremp i que corresponen a diversos grups de dinosaures que van viure en aquella zona fa uns 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció massiva en la qual desapareixerien aquests animals de la superfície de la Terra.

Fotografia de la falange de cocodril estudiada. Les fletxes assenyalen les zones afectades per la lesió.

Un treball publicat aquesta setmana per membres del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), la Universitat de Saragossa i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la revista Historical Biology presenta per primera vegada la descripció d’una malaltia inflamatòria en una falange d’un cocodril de fa gairebé 50 milions d’anys provinent d’un jaciment d’Aragó. Aquesta lesió, possiblement originada per una fractura, és una malaltia comuna en rèptils actuals.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b