L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han signat avui un conveni de col·laboració per  promoure les intervencions paleontològiques, la recerca i la difusió del patrimoni paleontològic dels Hostalets de Pierola, un municipi que té alguns dels jaciments del Miocè més importants del món.  

Un equip internacional d’investigadors encapçalat per Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu en un article a la revista eLife el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador. Pertany a l’espècie Miopetaurista neogrivensis, té 11,6 milions d’anys i és l’esquirol volador més antic que es coneix. Les restes provenen de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya), un dels jaciments del Miocè més importants del món i que els darrers anys ha proporcionat fòssils excepcionals de primats, elefants i tortugues gegants, entre altres grups faunístics.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

Algunes de les restes dentals d'Anchitherium nievei recuperades a l'Abocador de Can Mata.

L'article ‘A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocator de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula’, publicat per investigadors de l’ICP, descriu una nova espècie d’èquid extint a partir de restes dentals trobades en diverses localitats de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L'article va ser publicat la passada tardor a la revista ‘Comptes Rendus Palevol’.

L'alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Daniel Vendrell i el director de l'ICP, Sr. Salvador Moyà després de la signatura de l'acord de col·laboració.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

Imatge de la cara de Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com a Pau. Salvador Moyà. ICP

 

El descobriment d'un nou homínid fòssil en una petita localitat de Barcelona l'any 2002, més concretament en un abocador, va donar la volta al món. Impulsat per la seva publicació a la revista Science, Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com Pau, ha protagonitzant la investigació sobre l'origen de la família dels homínids durant gairebé una dècada. Però després de més de 20 publicacions d'alt nivell sobre aquest simi fòssil, un nou article ens descobreix encara característiques de la seva anatomia, que confirmen a Pierolapithecus com un dels homínids més primitius que es coneixen.

La reconstrucció de Tethytragus és del paleoil·lustrador Mauricio Antón.

Investigadors de l'ICP documenten les primeres restes del bòvid miocè Tethytragus al jaciment Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) a la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca (Saragossa). El treball s'acaba de publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Imatge d’un panda gegant actual.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de València (UV) publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista PLOS ONE un treball que descriu un nou gènere d’úrsid, Kretzoiarctos, que situa l’origen del llinatge del panda gegant a Espanya fa entre 11 i 12 milions d’anys. 

El panda gegant Ailuropoda melanoleuca, que actualment només habita a la Xina, hauria evolucionat a partir de formes més basals, de les quals les restes més antigues s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) i a Nombrevilla (Daroca, Saragossa).

http://www.flickr.com/photos/nik-hil/4905373947/

Tal dia com avui, ara fa 10 anys, es van descobrir les primeres restes del primat fòssil Pierolapithecus catalaunicus a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Al dia següent es va recuperar el crani i d’altres restes, que sumaren fins a 84 un cop acabades les excavacions uns mesos després. Des d’aquell 4 de desembre de 2002 han passat moltes coses en el món de la recerca i, tot plegat, consolida Pierolapithecus com l’homínid fòssil clau a l’hora d’entendre l’origen de l’anatomia moderna dels grans antropomorfs i els humans.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b