Investigadors de l’ICP demostren que el gènere Homo és l’únic capaç de fabricar indústria lítica

04 Mar 2008
286 times
Durant anys s’ha considerat que els australopitecs també en fabricaven
Falanges de l'individu OH7 Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, format pel seu director, Salvador Moyà, Meike Köhler i Sergi Almécija, junt a l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, David M. Alba, ha demostrat que el gènere Homo és l’únic capaç de fabricar eines lítiques. El resultat de les seves investigacions apareix en el darrer número (968) de la prestigiosa revista especialitzada en primats, Folia Primatologica, que ja es pot consultar on-line i apareixerà impresa el proper mes de juny.
 
L’any 1964 els paleontòlegs Louis Leakey, Phillip Tobias i John Napier van descriure l’espècie Homo habilis, la més antiga del gènere Homo, a partir de restes fòssils de fa 1,6 milions d’anys aparegudes a la famosa gorja d’Olduvai, a Tànzania. L’holotip (l’individu escollit per definir l’espècie) va ser anomenat OH7.
 
Fins ara, s’havia considerat que, per similitud amb la mà de l’OH7, l’espècie Paranthropus robustus (també coneguda com Australopithecus robustus) que va coexistir en el temps amb Homo habilis fa entre 2,5 i 1 milió d’anys, també podia fabricar eines, tot i tenir una capacitat cranial sensiblement inferior.
 
Després d’haver estudiat la morfologia de la mà de l’OH7, l’equip de Salvador Moyà ha demostrat que la mà pertany, de fet, a un individu de Paranthropus boisei. L’estudi demostra que els Paranthropus i els Homo tenien diferències importants en quant a la morfologia de les falanges i que, per tant, ni P.robustus ni P. boisei podien fabricar indústria lítica. De l’article també es desprèn que per fabricar eines de manera sistemàtica la capacitat cranial és fonamental.
 
Les característiques de la mà de Paranthropus boisei es poden associar a tècniques especialitzades d’alimentació. Paranthropus s’alimentava dels recursos que trobava a la sabana, principalment de petits vegetals i arrels, que recol·lectava durant el dia. L’estructura de la seva mà li permetia manipular i agafar objectes petits, d’aquí algunes similituds amb la mà d’Homo.
 
Es pot dir, per tant, que Paranthropus i Homo habitaven nínxols ecològics diferents i per això van poder coexistir en el temps. Els primers s’alimentaven bàsicament de vegetals, mentre que Homo fabricava eines lítiques de manera sistemàtica per, entre altres, processar la carn i els ossos.
 
 
Quadre explicatiu
 
Australopitecins:
 
Parantrhopus boisei (o Australopithecus boisei)
 
Va viure a l’Àfrica Oriental fa entre 2 i 1 milions d’anys.
Capacitat cranial al voltant dels 500 cm3
Alimentació bàsicament vegetariana
Indústria lítica: No
Fins ara no es coneixia cap mà d’aquesta espècie. La mà de l’individu OH7 que Leakey va atribuir a H.habilis, Moyà l’atribueix a P.boisei
 
Paranthropus robustus (o Australopithecus robustus)
 
Va viure a Sud-Àfrica fa entre 2 i 1,2 milions d’anys.
Capacitat cranial al voltant dels 500 cm3
Alimentació bàsicament vegetariana
Indústria lítica: No
Es coneixen restes de mans de P. robustus que, fins ara, i per comparació amb la mà que s’atribuïa a l’OH7 havia fet pensar que els Paranthropus també feien indústria lítica. Ara queda demostrat que no és així.
 
Homo:
 
Homo habilis
Va viure a l’Àfrica Oriental fa entre 2,5 i 1,4 milions d’anys.
Capacitat cranial entre 650 i 800 cm3
Comença a aprofitar la carn com a recurs alimentari important
Indústria lítica: Sí
 
Publicada el 2008-03-04 clasificada com a Notícies de l' ICP
Last modified on Dimecres, 04 Febrer 2015 13:15
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b