L’últim os panda d’Europa va viure a la península ibèrica

Un equip d'investigadors espanyols descriu a la revista Geodiversitas les restes de l'últim os panda de la península ibèrica. L'anàlisi de diferents fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) ha revelat la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns 6 milions d'anys. Investigacions anteriors van situar també a la península ibèrica el primer representant a Europa del llinatge de l’os panda .  

Un article publicat el 2012 va situar l'origen del llinatge del panda gegant a l'actual Espanya fa entre 11 i 12 milions d'anys a partir de diferents fòssils excavats al jaciment de l' Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya) i Nombrevilla 2 (Daroca, Saragossa). Es tracta de les restes més antigues d'aquest grup, que actualment només està representat a Àsia, l'espècie més emblemàtica del qual és el panda gegant de la Xina, Ailuropoda melanoleuca. Aquesta espècie hauria evolucionat a partir de formes més basals com les que trobades en els jaciments espanyols.

Ara, un article liderat per Juan Abella, investigador Beatriu de Pinós de l' Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), conjuntament amb investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Universitat de Cape Town, la Universitat de València i la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis, descriu diferents restes de l'esquelet postcranial i dentició de l'espècie Indarctos punjabiensis del jaciment de Las Casiones (Terol) amb una antiguitat de 6,23 milions d'anys. La troballa revela que l'últim os panda d'Europa va viure a la península ibèrica.


Diferents elements de la dentició de l'os Indarctos punjabiensis de Las Casiones (Terol)

"Les característiques cranials, mandibulars i dentals d'aquests fòssils ens permeten classificar-lo dins de la subfamília dels ailuropodins , grup a què pertany el panda gegant actual", comenta Juan Abella (ICP). Segons els mètodes genètics, els ailuropodins s'haurien separat de les altres subfamílies d'ossos actuals durant el Miocè inferior, fa uns 20 milions d'anys.

"Aquests ossos eren predominants en les comunitats de carnívors durant gran part del Miocè superior a la península ibèrica", explica Abella. En aquesta època van existir almenys tres espècies diferents d’os a la regió que actualment és Espanya. En general, l'esquelet d’Indarctos indica que seria un animal de dieta bàsicament omnívora, tot i que amb una gran quantitat de component vegetal. Les cries podrien enfilar-se als arbres amb força facilitat per fugir de possibles perills mentre que els exemplars més grans podrien fer front a qualsevol atac gràcies a la seva gran grandària i les seves poderoses urpes.

Fa més de 6 milions d'anys, Las Casiones (a 9 km al nord de la ciutat de Terol) era una zona lacustre on vivien aquests ossos acompanyats d'una fauna molt diversa d'altres grans mamífers que incloïa hipopòtams, rinoceronts o proboscidis, parents dels elefants actuals, així com hienes i altres carnívors actualment extints. És un bon exponent de les faunes prèvies a la crisi salina del Messinià que va comportar la gairebé completa dessecació del Mediterrani.

Imatge principal: Oso panda actual (Ailuropoda melanoleuca). Autor: Joachim H. Müller  (CC BY-NC-SA 2.0)

Article original: Abella J., Hontecillas D., Valenciano A., Montoya P., Morales J., Pesquero M. D. & Alcalá L. 2019. — The last record of an ailuropod bear from the Iberian Peninsula, in Bonis L. de & Werdelin L. (eds), Memorial to Stéphane Peigné: Carnivores (Hy­aenodonta and Carnivora) of the Cenozoic. Geodiversitas 41 (23): 797-809. http://dx.doi.org/10.5252/geodiversitas2019v41a23

Notícies relacionades:

Last modified on Dimecres, 11 Desembre 2019 08:06
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b