Melissiodon, el rosegador més estrany del Vallès-Penedès

Els investigadors Sílvia Jovells i Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revisen en un article publicat al Journal of Vertebrate Paleontology el gènere d’aquest primitiu petit hàmster europeu, relativament abundant als jaciments de la Conca del Vallès-Penedès i escàs a la resta de la península Ibèrica. Les seves dents tenen una morfologia peculiar, es caracteritzen per presentar diverses cúspides connectades per ponts que generen un conjunt de petites fossetes que recorden a les bresques que fan les abelles.

La família dels cricètids és una de les més diverses d’entre els rosegadors. Inclou més de 600 espècies diferents i és la segona família de mamífers més nombrosa del planeta. Entre altres formes, inclou els talpons, els hàmsters i els lèmmings actuals, a banda de diverses espècies extintes de l’Oligocè i el Miocè, de fa entre uns 33 i uns 5 milions d’anys. Entre aquestes s’hi troba el gènere Melissiodon, un insectívor que va viure exclusivament a Europa. Les seves restes en el registre fòssil són força escasses i, fins ara, provenien sobretot de jaciments alemanys.

L’article publicat a Journal of Vertebrate Paleontology pels investigadors de l’ICP revisa les restes de Melissiodon de diversos jaciments de la Conca del Vallès-Penedès. “Hem trobat que els fòssils dels jaciments catalans corresponen a l’espècie Melissiodon dominans”, explica Sílvia Jovells, la investigadora que ha encapçalat la recerca. “Veiem que, a diferència d’altres llocs de la península Ibèrica, és una espècie força abundant a l’actual Catalunya, probablement perquè durant el Miocè es van donar unes condicions ambientals més humides i boscoses que a la resta de la península i que van afavorir la seva expansió”, comenta Jovells. Aquest entorn hauria propiciat una elevada abundància d’invertebrats, l’aliment d’aquest animal probablement insectívor.

La seva extinció a la conca del Vallès-Penedès fa uns 16 milions d’anys podria estar relacionada amb un canvi del clima cap a unes condicions més seques i amb una estacionalitat més marcada que hauria provocat canvis importants en la composició vegetal dels ecosistemes del Miocè. Els darrers registres d’aquesta espècie provenen del jaciment de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès.

L’estudi dels rosegadors és molt important en paleontologia, no només a l’hora de descriure quines espècies van viure en el passat i la seva distribució sinó perquè el seu cicle de vida curt i la seva ràpida evolució permeten afinar en la datació dels jaciments. “Ens ofereixen una informació que difícilment podem obtenir amb altres mètodes de datació”, explica Isaac Casanovas. “Un dels problemes és que són dents molt petites i cal ser molt curós amb la tècnica de rentat de sediment per tal de no ens passin desapercebudes”, diu l’investigador. En el cas de Melissiodon, per exemple, als jaciments de la península cal revisar centenars d’espècimens per trobar tot just un o dos molars d’aquest gènere”, ha comentat.

Imatge principal: imatge de SEM (microscopi electrònic de rastreig) d'un molar de Melissiodon provinent del jaciment de Turó de les Forques 1.

Article original: Sílvia Jovells-Vaqué & Isaac Casanovas-Vilar (2018): A review of the genus Melissiodon (Cricetidae, Rodentia) in the Vallés-Penedès Basin (Catalonia), Journal of Vertebrate Paleontology. DOI: 10.1080/02724634.2018.1520714.

Last modified on Dilluns, 03 Desembre 2018 16:47
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b