Quan els esquirols van conquerir el cel

Un equip internacional d’investigadors encapçalat per Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu en un article a la revista eLife el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador. Pertany a l’espècie Miopetaurista neogrivensis, té 11,6 milions d’anys i és l’esquirol volador més antic que es coneix. Les restes provenen de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya), un dels jaciments del Miocè més importants del món i que els darrers anys ha proporcionat fòssils excepcionals de primats, elefants i tortugues gegants, entre altres grups faunístics.

El material recuperat al jaciment està format per més de 80 ossos de l’esquelet, incloent-hi el crani i diversos elements de les extremitats anteriors i posteriors que han permès confirmar que Miopetaurista neogrivensis era una espècie planadora. Els esquirols voladors presenten una morfologia única i inconfusible dels ossos del canell, que estan modificats per subjectar i desplegar el patagi, que és el nom que rep la membrana de pell que utilitzen per volar. Malgrat que en el llenguatge comú es diu que són voladors, en realitat planen utilitzant aquesta membrana. Gràcies a aquest sistema poden recórrer fins a 150 metres des d’un arbre a un altre.

Miopetaurista és un esquirol volador de mida molt gran, els investigadors estimen que devia pesar entre 1,1 i 1,6 quilos, comparable a la majoria d’espècies d’esquirols gegants actuals. “Ens hem d’imaginar un animal de gairebé un metre de longitud incloent la llarga cua i que amb les extremitats esteses podia tenir una envergadura de ben bé 40 centímetres”, explica Isaac Casanovas, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que encapçala l’estudi. Els ossos són tan grans que inicialment els investigadors van pensar que havien trobat restes d’un primat.

El gran nombre de peces recuperades ha permès generar un model tridimensional de l’esquelet. “A partir de tomografies computades (TACs) del crani i múltiples fotografies vam elaborar models dels diferents ossos per obtenir el model 3D”, expliquen Josep Fortuny (ICP) i Óscar Sanisidro (Universitat de Kansas), co-autors de l’article. “Per omplir els buits dels elements que faltaven ens vam basar en l’anatomia de l’esquirol volador gegant actual”, matisen els investigadors.

Els models 3D d’alta resolució s’han posat a disposició de la comunitat científica (i a qualsevol altre persona interessada), de manera que es poden descarregar i, fins i tot, es poden imprimir els seus ossos utilitzant una impressora 3D.

Les anàlisis filogenètiques realitzades en aquest estudi han combinat per primer cop dades morfomètriques d’espècies extintes i actuals així com seqüències d’ADN de les espècies actuals. “Els resultats mostren que aquest esquirol fòssil està estretament emparentat amb els esquirols voladors gegants del gènere Petaurista, àmpliament distribuïts pel sud d’Àsia”, explica Joan Garcia-Porta, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, UAB) i responsable de coordinar les anàlisis filogenètiques. “De fet, l’esquelet de l’esquirol volador gegant actual és molt semblant al de Miopetaurista, fins al punt que ossos com el fèmur o l’húmer són pràcticament indistingibles”, assenyala Casanovas.

Se sap que els esquirols voladors van evolucionar a partir de formes arborícoles com l’esquirol comú, però no hi ha acord sobre en quin moment es va produir aquesta separació. “Els estudis moleculars que s’havien fet anteriorment apuntaven a fa uns 23 milions d’anys, però en el registre fòssil s’han trobat algunes restes que podrien pertànyer a esquirols voladors i que tenen 36 milions d’anys”, diu Casanovas. “El que passa és que aquestes restes tan antigues són principalment dents i és difícil d’atribuir-les amb certesa a un esquirol volador”, comenta l’investigador. En aquesta recerca, els investigadors estimen que la separació va tenir lloc fa entre 31 i 25 milions d’anys. Per tant, els fòssils més antics que s’han trobat no correspondrien a espècies d’esquirols voladors.

Entre els mamífers, només els rat-penats presenten un vol propulsat, però diversos grups que no estan estretament relacionats han desenvolupat membranes per planar. Aquests inclouen els lèmurs voladors o alguns marsupials com els petaures del sucre. No obstant això, els esquirols voladors són els únics mamífers planadors que han tingut èxit evolutiu, ja que se’n coneixen fins a 52 espècies diferents i tenen una àmplia distribució a Euràsia i a Nord Amèrica Malgrat tot, els orígens de la seva història evolutiva són encara força desconeguts.

Un jaciment excepcional a un abocador

L’Abocador de Can Mata conté un conjunt de més de 200 jaciments i és únic al món, una finestra a la Catalunya de fa entre 12,5 i 11,5 milions d’anys. En els darrers 20 anys, gràcies a les intervencions que ha dut a terme l’ICP, s’han pogut reconèixer més de 80 espècies de mamífers, per bé que també s’hi han recuperat aus, amfibis i rèptils diversos. Destaca per l’abundància de restes de primats que van permetre descriure diverses noves espècies d’hominoïdeus, com en Pau (Pierolapithecus catalaunicus), la Laia (Pliobates cataloniae) o en Lluc (Anoiapithecus brevirostris). Durant la construcció de l’abocador també es van recuperar centenars de tortugues gegants del gènere Titanochelon.

L’estudi dels mamífers de l’Abocador de Can Mata permet deduir la presència d’un bosc tancat i un clima subtropical humit. El fet que s’hagin trobat castors i cérvols ratolí ens assenyalaria la presència ocasional de zones amb masses d’aigua permanents. Els primats i alguns lirons ens indicarien la presència d’ambients boscosos densos. Els esquirols voladors també són indicatius de la presència de boscos densos, i precisament les espècies de grans dimensions, com l’actual Petarurista, viuen principalment als boscos tropicals i subtropicals del sud-est asiàtic.

Imatge principal: Recreació de Miopetaruista neogrivensis (Óscar Sanisidro)

Article original: Casanovas-Vilar, I., Garcia-Porta, J., Fortuny, J., Sanisidro, O., Prieto, J., Querejeta, M., Llácer, S., Robles, J.M., Bernardini, F., Alba, D.M. 2018. Oldest skeleton of a fossil flying squirrel casts new light on the phylogeny of the group. eLife. DOI: https://doi.org/10.7554/eLife.39270

Last modified on Dimarts, 09 Octubre 2018 08:37
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b