Salvador Moyà rep el premi de la Societat Catalana de Biologia a la trajectòria professional

Amb aquest premi, la Societat Catalana de Biologia (SCB) reconeix la trajectòria professional d'aquest investigador ICREA, cap de Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l'Institut Català de Paleontologia Miquel (ICP) i anterior director del centre. Els guardons es lliuraran en la Tercera Nit de la Biologia, que se celebrarà el proper 11 de juliol, a les 19.30 h, al Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. A més, l'equip que va produir el documental "El darrer gegant d'Europa" en el que va participar l'ICP és candidat al premi de divulgació de la SCB.

Salvador Moyà-Solà és un dels científics catalans que més ha contribuït al coneixement de l’origen del llinatge humà al llarg de la seva trajectòria professional. Els seus estudis s’han basat principalment en l’extraordinari registre fòssil d’hominoïdeus (el grup de primats que inclou els gibons i siamangs, orangutans, goril·les, ximpanzés i humans) del Vallès-Penedès i ha descrit diverses noves espècies per a la ciència d’aquest grup, entre elles en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) o en Lluc (Anoiapithecus brevirostris). Va ser l’artífex de la creació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (l’ICP), entitat que ha dirigit i consolidat durant més de 10 anys com un centre de referència internacional en paleontologia de vertebrats.

Moyà és un paleontòleg vocacional, nascut el 21 de setembre de 1955 a Ciutat de Mallorca (Balears). Estudià ciències geològiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1975, on es va doctorar l’any 1983. És el darrer deixeble de Miquel Crusafont i Pairó, un dels paleontòlegs més rellevants del segle XX. Al llarg de la seva carrera, Moyà ha estat investigador visitant a diferents universitats i instituts com el Natural History Museum (Londres), al departament de Paleontologia i al Museu de la Universitat de Florència (Italia), al Musée National de Histoire Naturelle de París (França) i al departament de Paleontologia de la Universitat d’Hamburg (Alemanya), entre altres.

Al llarg de la seva carrera, ha publicat més de 450 articles, proceedings, capítols de llibres i llibres i més de 100 resums a congressos internacionals. Entre ells destaquen cinc treballs a la revista Nature, quatre a Science, deu a Proceedings of the National Academy of Sciences USA i diversos a Nature Communications. També ha publicat en revistes generalistes i especialitzades com Paleobiology, PLOS ONE, Trends in Ecology and evolution, Proceedings of the Royal Society B, Journal of biogeography and Current biology.

La seva carrera investigadora s’ha centrat principalment en dues temàtiques. Inicialment, va treballar en la paleobiologia de les faunes de vertebrats insulars del mediterrani, especialitzant-se en les faunes endèmiques de les illes Balears, particularment del bòvid Myotragus. En la seva tesi doctoral va estendre el seu interès en l’evolució dels ruminants a les faunes continentals ibèriques. Malgrat que l’interès per l’evolució en condicions d’insularitat s’ha mantingut durant la seva trajectòria, a principis dels anys 90 va iniciar una altra línia de recerca sobre els primats fòssils del terciari de la península Ibèrica, en particular dels hominoïdeus del Miocè.

La Nit de la Biologia

La Nit de la Biologia és la iniciativa amb què la Societat Catalana de Biologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, vol celebrar -conjuntament amb la comunitat científica, els socis i el públic en general- els avenços acomplerts durant l'any en curs pels professionals i estudiosos de les ciències biològiques del territori de parla catalana. Els premis es lliuraran en el marc de la tercera edició de la Nit de la Biologia que organitza la e la Societat Catalana de Biologia, que conté cinc categories: a la trajectòria professional, a l'article científic, a la divulgació, al jove investigador i al treball de recerca de batxillerat.

Els finalistes del premi a l'article científic són Salvador Aznar-Benitah, de l'Institut de Recerca Biomèdica, ICREA; Julien Lagarde, del Centre de Regulació Genòmica, Universitat Pompeu Fabra, i Ben Lehner, EMBL-CRG, de la Universitat Pompeu Fabra, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats.

Els finalistes al premi a la divulgació són Manel Esteller, l'equip del documental "L'últim gegant d'Europa" (Oriol Cortacans, Pere Figuerola, Jordi Portals, Arnald Viladomat, amb la participació de l'ICP, Batabat, TV3 i FECYT) i el grup format per Isabel Alvaro, Josefina Martínez, Jaume Ferrer, Carme Auladell, Núria Bonada, Dolors Vinyoles, Nèstor Hladun, Gustavo Llorente, Maria Soley, Francesc Mestres i Bárbara Arias.

Els finalistes al premi al jove investigador són Verónica Llorens Rico, de la Universitat de KU Leuven (Bèlgica); Arnaldo J. Parra Damas, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Elena Revuelta, del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Els finalistes al premi al treball de recerca de batxillerat són Guillem Castro Bono, Nerea Lorenzo Toro i Andrea Tomás Pulgarín.

La taula presidencial de la tercera Nit de la Biologia comptarà amb la presència de Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona; Arcadi Navarro, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya; Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Montse Corominas, presidenta de la Societat Catalana de Biologia; i Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona.

Més informació:

- Web dels Premis de la Societat Catalana de Biologia.

Last modified on Divendres, 06 Juliol 2018 16:55
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b