El canvi climàtic de fa 12 milions d’anys a vista de rosegador

Els canvis climàtics que van succeir fa entre dotze i cinc milions d'anys van tenir efectes dràstics sobre les comunitats de rosegadors del sud-oest europeu. El resultat va ser una diferenciació latitudinal entre comunitats dominades per espècies adaptades a ambients àrids en les regions de l'interior peninsular i humits a la costa mediterrània del que avui són Catalunya i França, segons un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que ha analitzat més d'un centenar de jaciments fòssils de la península Ibèrica i el sud de França.

Els estudis paleoecològics permeten conèixer l'impacte dels canvis climàtics en la biodiversitat del passat. Aquest tipus d'estudis es basen en l'anàlisi dels canvis en les faunes que presenten diferents característiques ecològiques. A partir d'aquests canvis, es poden deduir les modificacions en l'entorn que els van propiciar.

En aquest context, els rosegadors són un grup d'animals que aporten una valuosa informació; la seva àmplia distribució geogràfica, la seva diversitat i sensibilitat a canvis ambientals a més de l’ampli registre fòssil, fa d'ells un grup idoni per dur a terme estudis paleoecològics. "En el cas de la península Ibèrica, disposem de centenars de jaciments rics en fòssils d'aquest grup que podem estudiar", explica Fernando Blanco, investigador del Departament de Geodinàmica, Estratigrafia i Paleontologia de la UCM. "Partint d'aquesta base, podem realitzar estudis de gran resolució per analitzar la influència dels canvis climàtics del passat sobre associacions de faunes extingides", afegeix Ana Rosa Gómez Cano, investigadora de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i coautora del treball .

El treball se centra en l'estudi de les faunes de rosegadors que van viure a la península Ibèrica fa entre dotze i cinc milions d'anys. Aquest interval temporal és molt interessant des del punt de vista científic ja que es troba emmarcat en un context de refredament i increment de l'aridesa a escala global. Aquests canvis van transformar el paisatge del sud-oest europeu fent-lo cada vegada més àrid. "Per dur a terme l'estudi, hem recopilat informació de totes les espècies presents en jaciments de la península Ibèrica i el sud de França, la qual cosa ens ha permès avaluar estadísticament com s'agrupaven les comunitats de rosegadors en funció de la seva afinitat ecològica. L'estudi de com van evolucionar aquestes agrupacions en el temps ens ha permès determinar com van respondre als canvis climàtics que van succeïr en aquest període", comenta Fernando Blanco.

A partir d'aquest análisi, s'ha constatat la influència de dos esdeveniments ambientals clau durant aquesta època: la crisi del Vallesià, fa uns deu milions d'anys i, sobretot, la crisi del Messinià, fa uns sis milions d'anys, durant la qual es va arribar a assecar completament el mar Mediterrani. Durant tot l'interval temporal analitzat, els canvis climàtics van provocar canvis en la diversitat i distribució de les diferents comunitats de rosegadors. "Un dels principals descobriments del treball és que les faunes més antigues, pròpies dels ambients que anaven desapareixent a causa del canvi global, van ser progresivament desplaçades cap al nord, sobrevivint temporalment en refugis amb característiques ambientals més humides, especialment a Catalunya i al sud de França", comenta Manuel Hernández Fernández, professor de la UCM i coordinador de l'estudi.

Reconstrucció paleontològica d'un esquirol volador (en primer pla) en els ambients forestals de la regió septentrional (Catalunya i sud de França) fa uns deu milions d'anys. Autor: Oscar Sanisidro (Vertebrate Paleontology. Biodiversitiy Institute, University of Kansas).

Aquest tipus d'estudis són fonamentals per poder crear models explicatius, i fins i tot predictius, que prevegin la resposta de a biodiversitat al canvi climàtic actual, que està afectant dràsticament la vida a la Terra. "Si aconseguim conèixer com s'ha comportat la biodiversitat davant canvis climàtics en el passat, podrem predir com ho farà en el futur. En aquest sentit, la paleontología té un paper crucial en l'estudi del canvi global ", explica Fernando Blanco.

Els resultats d'aquest estudi, publicats a la revista Scientific Reports, del grup Nature, són el producte d'una col·laboració de diverses institucions, entre elles el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museum für Naturkunde de Berlín i la Universitat de Harvard, sota la coordinació de la Universidad Complutense de Madrid, i de més de 50 anys d'excavacions i estudis en els jaciments paleontològics de la península Ibèrica i el sud de França.

Article original: Blanco, F., Gómez Cano, A.R. Cantalapiedra, J.L., Domingo, M.S., Domingo, l., Menéndez, i., Flynn, l.j., & Hernández Fernández, M. 2018. Differential responses of Miocene rodent metacommunities to global climatic changes were mediated by environmental context. Scientific Reports. 10.1038/s41598-018-20900-5

Last modified on Dissabte, 24 Març 2018 19:18
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b