QR - Exposició Palau Moja

07 Jul 2017
496 times

 

 

 

Aquesta és només una petita mostra de la riquesa paleontològica de Catalunya. Les peces exposades en aquesta vitrina són rèpliques de peces excavades en diversos jaciments del país.

 

1. Pliobates cataloniae, la Laia

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va descriure a la revista Science a finals del 2015 el nou gènere i espècie d'hominoïdeu, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que va ser batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

Les restes cranials es van trobar molt fragmentades i per tal d’estudiar-les es va fer una reconstrucció virtual a partir d’imatges d’escanejos de tomografia computada d’alta resolució. Gràcies a això es va poder imprimir en 3D el model que esteu observant.

Més informació sobre Pliobates cataloniae


2. Isochirotherium, petjada fòssil de rèptil arcosaure

Aquesta petjada fòssil (icnita, en paleontologia) va ser trobada fortuïtament per membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa al maig del 2016. És una peça de 16 cm per 10 cm i conté la petjada de peu de l’icnogènere Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests rèptils, anomenats arcosaures, era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià (la més gran de la història de la Terra) just abans de l’aparició dels dinosaures.

La icnita de Puigventós, prop d’Olesa de Montserrat, correspon al Triàsic mitjà i és la millor preservada  de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la Península Ibèrica, ja que fins i tot conserva impressions del detall de les urpes i de la pell.

Més informació sobre Iscohirotherium


3. Pierolapithecus catalaunicus, en Pau

L’any 2002 es descobrien a l'Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) un crani i algunes restes associades d’un primat hominoïdeu. En total es van recuperar 82 elements d’un esquelet parcial d’un mascle adult que van permetre descriure l’any 2004 el nou gènere i espècie Pierolapithecus catalaunicus,.

En Pau pesava uns 35 kg, menjava fruits i no tan sols es movia de forma quadrúpeda sinó que habitualment grimpava verticalment pels arbres. Representa l’evidència més antiga de la postura corporal ortògrada en tot el registre fòssil, però no presenta adaptacions per penjar-se de les branques, com tenen tots els antropomorfs actuals. Això indica que l’ortogràdia va evolucionar originàriament per grimpar verticalment, però no per a la suspensió, a diferència del que pensaven molts investigadors a partir de l’estudi de les formes actuals.

Els estudis de la seva edat i de les relacions de parentiu del gènere Pierolapithecus indiquen que és anterior a la separació entre el llinatge dels orangutans i el dels antropomorfs africans i els humans, fa uns 14 milions d’anys, la qual cosa fa que sigui un bon model d’ancestre comú del grup.

Més informació sobre Pierolapithecus catalaunicus


4. Albanosmilus jourdani, fals dents de sabre

 
Els barbourofèlids són uns carnívors extints també coneguts com a "falsos dents de sabre". Estan emparentats llunyanament amb els fèlids actuals i se’n coneixen diferents restes fòssils a l’Àfrica, Euràsia i Amèrica del Nord. En el cas del Vallès-Penedès, a Catalunya, les restes més antigues d’Albanosmilus són de fa uns 12 milions d’anys i s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Les restes més modernes, en canvi, s’han trobat a Can Llobateres (Sabadell, el Vallès Occidental) i daten de fa uns 9.5 milions d’anys.

L'any 2013, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van publicar al Journal of Systematic Palaeontology la troballa de noves restes del barbourofèlid Albanosmilus jourdani, entre elles el crani que s'exposa. Van recuperar el crani complet, una calota i algunes mandíbules de jaciments dels Hostalets de Pierola i de Terrassa, i que, juntament amb les restes fòssils que ja es coneixien al Vallès-Penedès, van permetre confirmar que aquesta espècie correspon al gènere Albanosmilus, i no al gènere Sansanosmilus com es pensava fins aquell moment. L’estudi va analitzar una gran part de les restes de barbourofèlids conegudes i va mostrar que el gènere Barbourofelis s’hauria originat a Nord Amèrica durant el Miocè mitjà, després de la dispersió d’Albanosmilus per aquest continent des d’Euràsia. 

Més informació sobre Albanosmilus jourdani


5. Ou de dinosaure titanosaure

Aquest ou el va pondre un titanosaure, un grup de dinosaures herbívors i quadrúpedes que podien assolir mides gegantines. Formaven part dels dinosaures sauròpodes, el grup al que pertany l’animal més gran que mai hagi caminat per la Terra. La seva presència als Pirineus s'ha constatat tant pel descobriment d’ous, com per la presència de petjades i ossos. Els estudis científics han permès identificar un mínim de 8 formes diferents de dinosaures sauròpodes, gairebé totes elles englobades dins del grup dels Titanosaures en el període cronològic que va des de fa 72 a 66 milions d’anys. S’han identificat restes que corresponen a espècies de mida molt gran (sobre uns 15 metres de longitud) i altres més petites, en què un adult amb prou feines arribaria a uns 6 o 7 metres de longitud total.

Més informació sobre els Dinosaures dels Pirineus

 

Last modified on Divendres, 21 Juliol 2017 08:28
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b