Dues noves seus del Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la UAB a Lleida

Isona (Pallars Jussà) i a Coll de Nargó (Alt Urgell) han acollit avui, divendres 24 de març, els actes de presentació i de signatura dels convenis per a la creació de dos nous campus d'arqueologia i paleontologia. Aquests campus són el resultat de la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i els ajuntaments d'Isona i Conca Dellà i de Coll de Nargó i permetran la realització de les pràctiques de camp de Paleontologia així com diverses projectes de recerca i treballs paleontològics als jaciments del Pallars Jussà i de l'Alt Urgell.

La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del seu Departament de Geologia, conjuntament amb l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont,  mantenen des de fa anys col·laboracions amb els Ajuntaments de Isona i Conca Dellà i  de Coll de Nargó en l'àmbit de la recerca i de la docència dels estudis de Paleontologia. Aquesta col·laboració es concreta en la realització de les pràctiques de camp de Paleontologia així com diverses projectes de recerca i treballs paleontològics als jaciments del Pallars Jussà i de Coll de Nargó.

La creació dels Campus de Paleontologia de la UAB possibilita la investigació i el desenvolupament científic en el camp de la Geologia, la Paleontologia i el patrimoni geo-paleontològic, i constitueixen una eina essencial en la formació dels estudiants. A més són un element dinamitzador del patrimoni paleontològic i geològic dels municipi, per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, tot contribuint així a promoure els diversos jaciments, el Museu de la Conca Dellà i Dinosfera com a punts de referència als Pirineus.

La UAB pretén contribuir a la valorització del patrimoni cultural de Catalunya amb el reconeixement com a Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la UAB els treball dels seus grups d’Arqueologia i Paleontologia  en diversos jaciments del nostre país.

Visita al Museu de la Conca Dellà de la mà del director, Àngel Galobart (ICP)

El Campus de Paleontologia de Coll de Nargó

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó (Alt Urgell) presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 66 milions d’anys.

L’àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d’ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent se situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l’Alt Urgell. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

A més dels jaciments, Coll de Nargó compta amb un espai museogràfic, Dinosfera, centrat en la reproducció dels dinosaures. Es tracta d’una exposició distribuïda en nou àmbits on, per mitjà d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, el visitant descobreix quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que fa més de 66 milions d’anys habitaven al Pirineu.

El Campus de Paleontologia del Pallars Jussà

La Conca Dellà (Pallars Jussà) conserva un dels conjunts de jaciments paleontològics amb restes de dinosaures més important de Catalunya. Una franja de sediments del Cretaci superior travessa Catalunya d’est a oest a l’alçada del que anomenem el Pre-Pirineu, i és on trobem els principals jaciments paleontològics d’un període que va dels 72 als 66 milions d’anys.

Les restes de dinosaures que trobem a la Conca Dellà es conserven a roques d’orígens diferents i que conformen dues formacions geològiques: La formació Gresos d’Areny i la Formació Tremp. Aquestes dues formacions es van dipositar quan tot just es començava a aixecar la serralada dels Pirineus. Afloren de manera extensa al voltant de la Conca, al Nord, a l’est i al sud de la Conca.

Dins dels municipis de la Conca Dellà, Tremp o Abella de la Conca s’hi troben un gran nombre de jaciments paleontològics, tant de fòssils de dinosaures (ossos, petjades i ous), com d’altres vertebrats i també de restes vegetals.

Situat al poble d’Isona, el Museu de la Conca Dellà és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana i, molt abans, habitada per alguns dels darrers dinosaures que van poblar la Terra.

El Parc Cretaci és un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni integral de la Conca Dellà. Així doncs, el Parc Cretaci permet a tothom que arriba fins aquesta àrea de la comarca lleidatana del Pallars Jussà, descobrir aquest territori en els seus diferents àmbits temàtics: jaciments paleontològics, restes arqueològiques, edificis historico-artístics i el mateix entorn natural que el composa.

Les dues noves seus s’afegeixen a les set amb que ja compta el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la UAB: la Noguera, la Draga, el Castellot, Torre Llauder, Mines de Gavà, Vall d’en Bas i Guissona.

 

A LA IMATGE PRINCIPAL (DE DRETA A ESQUERRA): Salvador Moyà, director de l'ICP, Jeannine Abella, 1a tinent d'alcalde d'Isona i Margarida Arboix, rectora de la UAB.

Last modified on Diumenge, 26 Març 2017 10:28
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b