Ahir es va presentar al museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont la nova escultura de la “Laia”, una reproducció de l’aspecte en vida de l’espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae que investigadors de l’ICP van descriure a finals de 2015 a partir d’unes restes excavades a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Des d’avui, l’escultura acompanya les reproduccions d’altres troballes emblemàtiques fetes al Vallès-Penedès com en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) o en Jordi (Hispanopithecus laietanus).

L’escultura és obra del biòleg i artista Ramon López i la seva realització ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”, entitat que l’ha cedit al museu de l’ICP. Està feta de silicona, amb ulls de vidre i pèls punxats, la qual cosa li proporciona un acabat hiperrealista. L’aspecte i la postura s’han consensuat amb l’equip d’investigadors de l’ICP per tal que la reconstrucció tingui el màxim rigor científic. L’escultura se sosté sobre una figuera amb figues, en al·lusió a una probable font d’aliment de Pliobates.

Imatges de diversos moments del procés d’elaboració de l’escultura (FOTO: Ramon López / Quagga Associats S.L.)

Els primers esbossos de l’obra es van elaborar amb cartró ploma mantenint les proporcions de les restes excavades. Es va fer una rèplica del crani amb resina i posteriorment es van modelar els teixits tous amb plastilina. Un cop la peça va estar acabada, es va fer un motlle de silicona a partir del qual es va produir la rèplica, també de silicona. Posteriorment es va pintar, s’hi van col·locar els ulls i el pèl, sintètic en la major part del cos, i natural (pèl de crinera de cavall i de pota de bou mesquer) en alguns punts molt concrets. Tot el procés ha durant aproximadament un mes i mig.

La presentació de l’escultura es va fer coincidir amb l’emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” dedicat a la Laia. El capítol “Laia, una branca en l’evolució humana” es va emetre dilluns al Canal 33 i es pot recuperar a través del servei de TV3 “a la carta”. El programa fa el seguiment de la construcció de l’escultura, durant el qual investigadors de l’ICP expliquen la importància científica de la troballa i les característiques anatòmiques i paleoecològiques d’aquesta espècie i assessoren Ramon López en el procés de reconstrucció.

L'acte de presentació va comptar amb la presència de Salvador Moyà, director de l’ICP, David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l’ICP i investigador que va encapçalar la descripció de  la nova espècie, Ramon López, biòleg i escultor, Jaume Vilalta, director de “Quèquicom” i Montserrat Chacón, regidora de cultura de l’Ajuntament de Sabadell. Posteriorment, David M. Alba va impartir la conferència "La Laia, el petit primat que ens parla dels nostres orígens", activitat inclosa dins dels actes organitzats per l’ICP amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Acte de presentació de la nova escultura. D’esquerra a dreta: Montserrat Chacón, David M. Alba, Salvador Moyà, Jaume Vilalta, Ramon López (FOTO: Xènia Aymerich / ICP)

En els parlaments, Salvador Moyà va destacar la importància de la col·laboració entre entitats que treballen per a la divulgació científica en aquest projecte. “Aquesta escultura és el resultat de la col·laboració entre l’ICP, TV3 i l’Obra Social “la Caixa” i desitgem que sigui l’inici de futurs projectes comuns”. David M. Alba va destacar la rellevància del registre fòssil dels Hostalets de Pierola i va remarcar que “Cal que les administracions facilitin i promoguin encara més la recerca científica basada en el patrimoni paleontològic, ja que això és indispensable per poder-lo divulgar posteriorment al gran públic”. Per la seva banda, Montserrat Chacón va destacar la feina que fa l’ICP i va comentar que “És important divulgar el coneixement científic que genera per aprendre del passat i per mirar cap el futur”. Jaume Vilalta va agrair la implicació dels investigadors de l'ICP per cuidar fins l'últim detall del guió del documental. Per la seva banda, Ramon López va explicar el procés de creació de l’escultura.

Noves vitrines que mostren part de la col·lecció de l’ICP. (FOTO: Xènia Aymerich / ICP)

L’acte també va servir per presentar la remodelació de l’exposició de la planta baixa del Museu que, a partir d’ahir, posa a l’abast del públic fòssils originals i rèpliques de la col·lecció de l’ICP, entre els quals destaca el motlle de la pell d’un sauròpode, un dels últims dinosaures que van existir al nostre planeta, una troballa única publicada el mes passat. Teresa Esquirol, coordinadora del Museu de l’ICP va explicar que la remodelació vol donar resposta a una vella demanda de molts visitants que reclamaven la presència de peces de la col·lecció en les exposicions.

Pliobates cataloniae, un nou primat a l’arrel de l’arbre dels hominoïdeus actuals

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van descriure el nou gènere i espècie d’hominoïdeu extint, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet parcial compost per 70 restes fòssils trobades l’any 2011 en un dels jaciments de la sèrie estratigràfica de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola). En destacaven bona part del crani i la dentició, i una part del braç esquerre que incloïa diversos elements de les articulacions del colze i el canell. Les restes corresponen a un simi antropomorf de mida similar a la dels gibons actuals més petits (entre 4 i 5 kg), que va viure fa 11,6 milions d’anys.

Pliobates mostra, per primera vegada en un primat fòssil d’aquesta mida, tot un conjunt de trets característics dels hominoïdeus actuals presumiblement heretats a partir del seu darrer ancestre comú, el qual probablement va viure a l’Àfrica uns quants milions d’anys abans que Pliobates. Les restes corresponen a una femella adulta que s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. En termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.