Els dinosaures que esperaven la marea baixa per anar a pescar

Una investigació en una pedrera del Vale de Meios (Portugal) ha revelat més de 80 rastres de dinosaures carnívors del grup dels megalosàurids. La concentració de més 700 petjades d’aquests caçadors solitaris suposa una excepcional troballa. Els rastres corresponen al recorregut que feien els dinosaures que aprofitaven la baixada de la marea per alimentar-se dels animals atrapats en les aigües superficials d’una llacuna interior. La recerca està encapçalada per Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista Scientific Reports.

El Juràssic mitjà –l’època que va des de fa 174 als 163 milions d’anys– és sovint anomenada “l’era fosca” dels dinosaures. El registre fòssil ha proporcionat escasses evidències d’ossos i petjades d’aquesta etapa de la història de la vida a la Terra que, en relació als dinosaures carnívors (teròpodes), va estar dominada per membres del grup dels megalosàurids, animals de grans dimensions que es desplaçaven de forma bípeda. A Europa, les restes òssies més abundants d’aquest grup s’han trobat a França, Anglaterra i Escòcia, mentre que Portugal destaca pel registre d’icnites (petjades fossilitzades) d’aquest grup d’animals.

L’estudi encapçalat per Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i publicat a la revista Scientific Reports, se centra en unes icnites trobades al Vale de Meios (a uns 100 km al nord-est de Lisboa). Es tracta del jaciment més gran i antic de la Península Ibèrica. Fa uns 170 milions d’anys, el que actualment és una extensa pedrera de més de 7.000 metres quadrats era una zona banyada pel mar. A poca distància de la platja, una barrera de sorra provocava que amb la baixada de la marea es formés una llacuna interior. “Els megalosàurids aprofitaven aquesta circumstància per alimentar-se dels vertebrats i invertebrats que quedaven atrapats en les aigües superficials”, explica Razzolini. “El trànsit cap a la llacuna d’aquests animals va quedar enregistrat en el sediment”, comenta.

Reconstrucció del paleoambient i del comportament dels megalosàurids anant i tornant de la llacuna (Oriol Oms / UAB)

Els rastres analitzats suposen un dels registres més importants de petjades dinosaures carnívors del món. Es tracta de més de 700 impressions que es distribueixen en uns 80 rastres que oscil·len entre els 30 i 40 metres de longitud. La concurrència d’icnites ha sorprès als investigadors, ja que tradicionalment s’ha considerat que els megalosàurids –i, de forma general, tots els grans dinosaures carnívors– eren caçadors solitaris i mai s’havien observat tantes petjades d’aquest grup en una mateixa zona. Les empremtes de Portugal són les més grans de la Península Ibèrica i podrien correspondre a un petit nombre d’individus que, de forma recurrent, aprofitava la marea baixa per alimentar-se i no impliquen un comportament gregari.

Va ser l’orientació dels rastres el que va fer pensar als investigadors en la possibilitat que es tractés d’uns desplaçaments motivats per un comportament d’alimentació. A diferència dels rastres dels ramats que migren cap a altres zones, aquests animals no resseguien la línia de la costa sinó que anaven i tornaven de la llacuna cap a la terra ferma. Un dels aspectes sorprenents de la recerca és que més del 90% dels rastres van cap al mar i molt pocs tornen. “Possiblement els dinosaures feien el camí de tornada per algun altre lloc que no s’ha conservat en el registre fòssil i que quedava força allunyat del camí d’anada”, comenta Razzolini.

El comportament piscívor dels megalosàurids no ha sorprès els investigadors ja que s’havien documentat restes de peixos en els continguts estomacals d’un megalosàurid a França, però mai fins ara s’havien trobat evidències de desplaçaments amb un clar objectiu d’alimentació. Els investigadors creuen que el seus hàbits no eren significativament diferents d’altres grups propers. “Com els espinosàurids, un grup estretament emparentat amb ells, els megalosàurids haurien estat carnívors oportunistes, alimentant-se tant de vertebrats terrestres com de peixos”, conclou Razzolini.


Reconstrucció del megalosàurid Eustreptospondylus del Juràssic mitjà. Aquesta espècie va ser descrita a Anglaterra (ДиБгд / Wikipedia)

Malgrat que els rastres del Vale de Meios van ser descoberts l’any 1998, les campanyes de camp dels anys 2014 i 2015 van permetre fer una cartografia detallada de la zona i la digitalizació 3D de les petjades. Aquestes noves dades van permetre assignar-les al grup dels megalosàurids. En la recerca també hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Museu de la Conca Dellà, de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munich i del Museu Nacional d’Història de la Ciència de Lisboa.

+ article original: Razzolini, N. L. et al. Ichnological evidence of Megalosaurid Dinosaurs Crossing Middle Jurassic Tidal Flats. Sci. Rep. 6, 31494; doi: 10.1038/srep31494 (2016)

Last modified on Dimarts, 06 Setembre 2016 13:25
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b