La revolució de les flors que van viure els dinosaures

Un article publicat pel paleobotànic Josep Marmi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza com les plantes amb flor van colonitzar els ambients de finals del Cretaci. L’estudi defineix diferents ambients on s’observa com aquest grup de plantes competia en els antics ecosistemes dominats per coníferes, falgueres i algues. La reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvis de vegetació i aportar informació sobre les causes de la seva extinció.

L'era Mesozoica és coneguda popularment pel regnat dels dinosaures en tots els ambients terrestres. És menys conegut, però, que en el període Cretaci -el darrer d'aquesta era- es va produir una autèntica revolució biològica que va canviar la majoria dels ecosistemes de les terres emergides. Fa quasi 140 milions d’anys van aparèixer les primeres plantes amb flor -anomenades angiospermes en botànica- en alguns ambients aquàtics d'aigua dolça de latituds baixes. En un espai de 30-40 milions d'anys es van diversificar per les planes d'inundació fluvials i altres ambients oberts i van acabar dominant la majoria de comunitats vegetals del planeta.

A les comarques del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà, La Noguera i la Ribagorza aragonesa afloren tot un seguit de roques sedimentàries que es van formar en ambients terrestres durant els darrers sis milions d'anys del Cretaci, moment en que s’extingeixen els dinosaures. D’aquesta zona s’han recuperat nombroses restes vegetals que inclouen algues, espores, grans de pol·len, llavors, fulles, troncs i arrels que han estat la base per reconstruir aquelles comunitats vegetals pretèrites.

L’estudi rebat la creença anterior que les plantes amb flor ja dominaven tots els ambients terrestres de latituds baixes i mitjanes a finals del Cretaci. D’una banda, s’observa que en alguns ambients d'aiguamolls costaners i de planes d'inundació d'estuaris de la zona pirinenca a finals d'aquesta època, les plantes amb flor encara competien amb les falgueres i les coníferes. Els ambients aquàtics, en canvi, estaven dominats per les algues caròfites, un grup d’algues verdes. L’estudi revela que els únics ambients plenament dominats per les plantes amb flors eren algunes comunitats de ribera –que ens recordarien a una verneda o salzeda actual- que creixien als marges dels rius.

Models inferits de la vegetació de finals del Cretaci de la zona pirinenca per cadascun dels ambients estudiats (Josep Marmi / ICP)

Més enllà d’aquests ambients de competencia, el cert és que el recanvi de les flores més antigues -dominades per caròfites, falgueres i coníferes (grup al que pertanyen els pins, avets, cedres i xipres, entre d’altres espècies actuals)- per les flores dominades per angiospermes, va afectar la majoria d'ecosistemes terrestres, les xarxes tròfiques, la química del sòl i la composició atmosfèrica. “La irrupció de les plantes amb flor en els antics ecosistemes va suposar una autèntica revolució a múltiples nivells”, explica Josep Marmi. “Aquest canvi va establir les bases a partir de les quals van evolucionar posteriorment els ecosistemes terrestres moderns”, afirma l’investigador.

Dinosaures en un clima tropical

Aquest estudi també ha aportat dades interessants per conèixer el clima de la regió pirinenca al final de l'era dels dinosaures. Moltes de les fulles fòssils d'angiosperma que s'han estudiat són de mida petita amb marges enters, característiques de plantes que creixen en climes càlids amb sequeres estacionals. D'altra banda, l'abundància d'espores de falgueres de les famílies de les esquizeàcies i les ciateàcies revela l'existència d'una estació humida o una alternança de climes més àrids i humits. En general, el tipus de vegetació correspondria a boscos tropicals o sub-tropicals oberts amb una barreja d'espècies de fulla caduca i perenne.    

En un futur proper, la reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvi de vegetació tan dràstic. També pot ser clau per entendre l'evolució dels darrers ecosistemes dominats per dinosaures abans de l'extinció en massa que va ocórrer fa 66 milions d'anys.

En l’estudi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, del Instituto de Geociéncias de la Universidad Complutense de Madrid i de la Université Lyon-1.

Figura principal: Fulla fossilitzada de tipus betulàcia (verns, bedolls o avellaners actuals). Viuria a les planes d'inundació. (crèdit: Josep Marmi / ICP)

+ info: Marmi J, Martín-Closas C, Fernández-Marron MT, Vicente A, Gomez B (2016) Latest Cretaceous plant landscapes from northeastern Iberia. Dins Khosla A, Lucas S (eds.) Cretaceous Period: Biotic Diversity and Biogeography. New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin 71: 215-229.

Noticies relacionades:

 

 

Last modified on Dimarts, 12 Juliol 2016 09:35
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b