Print this page

Lleons i lleopards surten de la Grotte de la Carrière

Durant els mesos de març i abril passats, membres de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) sota la direcció de l’investigador Joan Madurell-Malapeira, van realitzar la segona campanya sistemàtica d’excavació al jaciment de la Grotte de la Carrière o la Cova de la Pedrera, als Pirineus Orientals francesos. El jaciment ha revelat una elevada concentració de fòssils i la presència de restes de lleons, lleopards o linx, entre d’altres carnívors ha permès confirmar que el jaciment té uns 400.000 anys d’antiguitat.

Malgrat que la Grotte de la Carrière (també coneguda en català com la Cova de la Pedrera) es va descobrir al 1951, no va ser fins l’any 2012 que membres de l’ICP van revelar el seu extraordinari potencial com a jaciment paleontològic. Durant la campanya del 2015 es van recollir més de 2.000 fòssils només en superficie. Aquest any s’han excavat en extensió els nivells del Plistocè mitjà (d’entre 500.000 i 400.000 anys d’antiguitat) localitzats l’any anterior en un dels petits pous de la cavitat i iniciar una nova excavació en una de les galeries de la cavitat.

El petit pou ha resultat contenir una inesperada densitat de restes de grans mamífers, més de 400 fòssils per metre quadrat. Corresponen a diferents espècies d’aquesta època com ara l’ós de les cavernes, ós bru, lleo, lleopard, llop, linx, gat fer i cabra salvatge. Aquestes restes confirmen l’antiguitat dels nivells en excavació i amplien molt el coneixement de les faunes d’aquesta època als Pirineus avui dia encara molt poc conegudes.


Restes de cabra salvatge dins de la cova (Joan Madurell / ICP)

L’estudi de les restes té un gran interès científic ja què durant el Plistocè mitjà es van combinar diversos cicles glacials amb períodes interglacials més càlids. Aquesta inestabilitat climàtica va afectar especialment l’hemisferi Nord, condicionant de manera notable la distribució latitudinal de les espècies de grans mamífers i provocant la desaparició de  moltes d’elles. La Grotte de la Carrière esdevé una finestra ideal per entendre millor tots aquests canvis.

L’elevada concentració de restes a l’interior de la cova es pot explicar probablement per dues causes: l’acumulació de restes per part de carnívors i l’acumulació com a conseqüencia de fluxos hídrics. El pou en excavació al ser la zona topogràficament més baixa de la cova segurament actuava com a punt d’acumulació de fòssils en els moments que el riu Tet durant les seves crescudes inundava la cova arrossegant totes les restes cap al punt més baix.

D’altra banda, l’obertura de la nova excavació en una de les galeries de la cavitat ha portat igualment resultats excepcionals, amb la localització d’un nivell fossilífer igualment de gran densitat (més de 300 fòssils per metre quadrat) corresponent a finals del Plistocè superior (entre 80.000 i 40.000 anys). En aquesta nova excavació s’han localitzat igualment abundants restes de óssos de les cavernes, lleons, hienes de les cavernes, cabirols, bisons i cérvols gegants.

A banda de l’abundància de restes fòssils, la singularitat excepcional de la Grotte de la Carrière és que en la mateixa cavitat allotja diversos nivells que corresponen a edats diferents. S’espera que en les pròximes campanyes a la cavitat, el rang temporal de les excavacions en curs s’ampliï sensiblement podent estudiar un llarg període cronològic i les variacions tant morfològiques d’aquestes espècies com l’extinció o aparició d’espècies noves.

Els treballs a la Grotte de la Carrière han estat finançats per la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà a través dels projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer i per la Direction Régionale des Affaires Culturelles del Languedoc-Roussillon.

 

Notícies relacionades:

Last modified on Dimecres, 22 Juny 2016 16:57
Rate this item
(0 votes)
Pere Figuerola

Latest from Pere Figuerola

Related items