Print this page

Una animada discussió sobre l’avantpassat comú de ximpanzés i humans

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Sergio Almécija, d’una banda, i Nathan M. Young, de la Universitat de Califòrnia, de l’altra, han intercanviat opinions aquesta a través de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) sobre com podria haver estat l’avantpassat comú entre humans i ximpanzés, el que es coneix com el LCA. Aquests tipus de debats científics permeten fer avançar determinades àrees de coneixement.

¿Quin aspecte tenia l’avantpassat comú del que van divergir els humans i els ximpanzés? Malauradament pels paleontòlegs el registre fòssil és incomplet i no s’ha trobat aquest ancestre comú, de manera que les aproximacions per reconstruir aquest avantpassat s’han de fer a partir de les espècies actuals. Tradicionalment els científics han plantejat tres hipòtesi per respondre aquesta pregunta: que l’avantpassat tenia un esquema corporal semblant al dels ximpanzés, que era més semblant a un trepador arborícola similar als orangutans actuals o que no hi ha cap representant actual d’hominoïdeu vàlid que representi aquest model sinó que l’hem d’anar a cercar entre els hominoïdeus fòssils del Miocè.

Per Nathan M. Young, investigador del Departament de Cirurgia Ortopèdica de la Universitat de Califòrnia, el LCA (inicials en anglès de “Last Common Ancestor”, o el darrer ancestre comú) tenia un model clarament ximpanzé. La seva hipòtesi es basa en la comparació entre la cintura escapular (l’estructura òssia que uneix els braços amb el tronc) dels hominoïdeus actuals (grup que inclou els hilobàtids, orangutans, goril·les, ximpanzés i humans) i la d’Australopithecus afarensis, una espècie d’homínid de fa 3-4 milions d’anys, el representant més famós de la qual és l’espècimen conegut com a Lucy. Young i els seus col·legues van publicar aquestes conclusions durant el 2015 mitjançant un article a la revista PNAS.

Aquesta setmana, la mateixa revista PNAS publicava una carta de l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la George Washington University, Sergio Almécija que rebatia els principals arguments exposats per l’equip de Young en aquella article. Per Almécija, els investigadors americans han malinterpretat els seus propis resultats (obtinguts mitjançant nous mètodes de morfometria geomètrica tridimensional), la qual cosa els ha dut a conclusions equivocades i que, a més, la cintura escapular d’ A. afarensis estudiada correspon a un individu infantil del qual han extrapolat la seva possible morfologia adulta, introduint una incertesa encara més gran en els resultats.


Estructura analitzada en l'article de Young et al.

Un dels arguments que exposa Almécija és que la dificultat de predir la direcció de l’evolució morfològica es fa palesa amb les dades genètiques. “Humans i ximpanzés compartim un 99% dels gens però, en canvi, presentem grans diferències pel que fa a l’estructura corporal”, explica. “Això demostra que la proximitat filogenètica, el grau de parentiu, difícilment ens permet fer inferències sobre la morfologia d’un avantpassat”, ha comentat l’investigador.

Aquest tipus de debats entre investigadors són habituals en les revistes científiques i permeten contrastar davant de la comunitat les hipòtesis pròpies i sotmetre-les a crítiques per tal de fer avançar el coneixement al voltant d’un determinat tema.

Crèdit de la imatge de portada: Ximpanzé (Afrika Force / https://www.flickr.com/photos/afrikaforce/5187373683) i humà (Noam Chen / https://www.flickr.com/photos/israelphotogallery/11447734116 )

+ info:

  • Nathan M. Young,Terence D. Capellini,Neil T. Roach and Zeresenay Alemseged. Fossil hominin shoulders support an African ape-like last common ancestor of humans and chimpanzees, PNAS 2015 112 (38) 11829-11834; published ahead of print September 8, 2015, doi:10.1073/pnas.1511220112

  • Sergio Almécija. Pitfalls reconstructing the last common ancestor of chimpanzees and humans, PNAS 2016 ; published ahead of print February 9, 2016, doi:10.1073/pnas.1524165113
Last modified on Divendres, 12 Febrer 2016 18:17
Rate this item
(0 votes)
Pere Figuerola

Latest from Pere Figuerola

Related items