El peix que no menjava pterosaures

Imatge 3D del contingut gàstric fossilitzat

L’estudi amb noves eines d’anàlisi tridimensional d’un contingut estomacal fossilitzat de fa uns 215 milions d’anys ha revelat que els ossos que es creia que pertanyien a un rèptil volador del grup dels pterosaures eren, en realitat, d’un petit rèptil del grup dels protorosaures que hauria estat menjat possiblement per un peix. La recerca està encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista PLOS ONE.

De la mateixa manera que els ossos, les dents, les petjades o, fins i tot, els excrements dels animals del passat fossilitzen i són objecte d’estudi dels paleontòlegs per reconstruir el passat, l’aliment no digerit també aporta valuosa informació sobre la fauna que en altres temps va habitar el planeta. Excepcionalment, el registre fòssil lliura restes d’aliments regurgitats per altres animals, és a dir, expulsades per la boca quan ja han passat per l’esòfag o l’estómac. L’estudi publicat a la revista PLOS ONE per un equip internacional d’investigadors se centra en una petita acumulació d’ossos regurgitats que es va trobar l’any 1989 prop del municipi de Preone (Udine, al nord-est d’Itàlia).

En el primer article científic que es va publicar aquell mateix any sobre aquest fòssil, les restes es van identificar i descriure com un cas excepcional de pèl·let gàstric format per restes d’ossos de pterosaure, un grup de rèptils voladors que van viure durant gairebé tot el Mesozoic (fa entre 252 i 66 milions d’anys). L’animal hauria estat capturat i parcialment menjat per un peix de dimensions considerables. Amb la tecnologia disponible en aquell moment, les restes es van assignar a l’únic pterosaure que s’havia descrit en aquesta zona, Preondactylus buffarinii. Aquesta hipòtesi va donar lloc a la reconstrucció que mostra la imatge.

Pterosaure atacat per un peix (il·lustració de Roberto Zanella, cedida per cortesia del Museo Friulano di Storia Naturale, Udine, Itàlia)Pterosaure atacat per un peix (il·lustració de Roberto Zanella, cedida per cortesia del Museo Friulano di Storia Naturale, Udine, Itàlia)

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han tornat a estudiar les restes, en aquesta ocasió utilitzant un aparell de tomografia computada que ha permès obtenir imatges d’alta resolució de la mostra i, especialment, de l’interior de la cara oculta de la peça, revelant trets anatòmics prèviament desconeguts. I han arribat a una conclusió diferent. “L’estudi anatòmic d’aquestes imatges, no només no dóna suport a la hipòtesi que es tracti d’un pterosaure, sinó que ha revelat certa afinitat amb el grup dels protorosaures i, més concretament, amb l’espècie Langobardisaurus pandolfii”, explica Borja Holgado, investigador principal de l’estudi.

Reconstrucció del protorosaure Langobardisaurus pandolfii, semblant a la espècie a la que correspon la resta fòssil analitzada (Lukas Panzarin)Reconstrucció del protorosaure Langobardisaurus pandolfii, semblant a la espècie a la que correspon la resta fòssil analitzada (Lukas Panzarin)

El nou estudi ha revelat característiques pròpies d’aquest grup en els ossos anteriorment atribuïts al pterosaure. “La morfologia de les vèrtebres allargades ara identificades com a cervicals i les facetes articulars (les superfícies on s’articulen les vèrtebres) de les dorsals són els trets més destacats que han permès aquesta nova interpretació de l’espècimen”, comenta el investigador. Els protorosaures són un grup de rèptils de coll llarg semblants als actuals llangardaixos que van viure des de finals del Permià fins a finals del Triàsic, fa entre 260 i 210 milions d’anys, poc abans que els dinosaures dominessin tots els ecosistemes terrestres.


Video del fòssil obtingut a partir del model 3D generat amb les imatges de tomografia computada

L’investigador Fabio M. Dalla Vecchia, que també ha participat en la recerca, és un dels investigadors que als anys 90 havia assignat les restes a un pterosaure i va ser ell mateix qui va proposar la revisió d’aquest fòssil. “El treball actual confirma que és una regurgitació gàstrica possiblement produïda per un peix de grans dimensions, com ja varem apuntar en el primer estudi”, exposa Dalla Vecchia. Les roques on el fòssil va ser trobat tenen orígens marins, però no hi ha evidència de rèptils marins depredadors a la formació geològica d’on prové l’espècimen ni a unitats coetànies d’una àmplia zona al voltant de l’aflorament. “En conseqüència, un peix és el millor candidat com a productor d’aquesta resta”, exposa Dalla Vecchia.

La presència d’un vertebrat –presumiblement d’hàbits terrestres- en una formació marina no és del tot inesperada. El registre paleontològic de la localitat fossilífera inclou abundants restes d’organismes terrestres (rèptils, plantes i una aranya) així com de matèria orgànica d’origen terrestre.

L’investigador principal també és investigador associat a la Universitat de València. En la recerca, també hi han participat investigadors de l’International Centre for Theoretical Physics (ICTP).

+ info: Holgado B, Dalla Vecchia FM, Fortuny J, Bernardini F, Tuniz C (2015) A Reappraisal of the Purported Gastric Pellet with Pterosaurian Bones from the Upper Triassic of Italy. PLoS ONE 10(11):e0141275. doi: 10.1371/journal.pone.0141275

Last modified on Dimecres, 11 Novembre 2015 15:23
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b