Noves restes de Pseudoloris parvulus, un petit primat de l’Eocè

07 Jul 2015
1042 times
Reconstrucció de Pseudoloris (Mauricio Antón / ICP)

Reconstrucció de Pseudoloris (Mauricio Antón / ICP)

Un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalat per l’investigador Raef Minwer-Barakat descriu en un article publicat recentment al Journal of Human Evolution fins a 91 noves restes dePseudoloris parvulus, un petit primat semblant als tarsers actuals, al jaciment de Sossís (Pallars Jussà, Lleida),. La recerca permet aprofundir en el coneixement del seu llinatge i confirmar la connexió entre les faunes del centre d’Europa i els actuals Pirineus fa uns 37 milions d’anys. 

El gènere Pseudoloris correspon a un petit primat fòssil que va viure a Europa durant bona part de l’Eocè (fa entre 56 i 34 milions d’anys), una època càlida en la qual gran part de la superfície de la Península Ibèrica es trobava coberta per boscos tropicals. Pseudoloris és l'únic gènere del seu grup que va sobreviure a una gran extinció que es va produir en el límit Eocè-Oligocè, fa 34 milions d’anys provocada per una dràstica caiguda de les temperatures. Els parents actuals més propers a aquest grup són els tarsers, uns petits primats d’hàbits nocturns que viuen a les jungles del sud-est asiàtic.

Tarser actual (http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tarsius_syrichta.jpg / Plerzelwupp)

Tarser actual (http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tarsius_syrichta.jpg / Plerzelwupp)

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen en un article recentment publicat a la revista científica Journal of Human Evolution noves restes fòssils de l’espècie Pseudoloris parvulus provinents deljaciment de Sossís, al municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà, Lleida). Aquesta espècie va ser identificada en aquesta localitat l’any 1967 pel paleontòleg Miquel Crusafont i no s’ha trobat en cap altre jaciment de la Península Ibèrica, tot i que està representada a França i a Suïssa. Algunes de les restes de Sossís estudiades en l’article s’han localitzat al Museu d’Història Natural de Basilea (Suïssa), probablement com a conseqüència d’algun intercanvi entre Crusafont i aquest museu durant el segle passat.

Les restes fòssils descrites en l’article corresponen a 80 dents i 11 fragments de mandíbules. El seu estudi en detall ha permès conèixer millor com va evolucionar aquest llinatge, ja que s’observa un canvi en la morfologia en els molars superiors i inferiors de les espècies més antigues d’aquest gènere (P. saalae i P. isabenae) fins a P. parvulus, passant per formes intermèdies com P. pyrenaicus, una espècie identificada en el jaciment català de Sant Jaume de Frontanyà pel mateix equip d’investigació. Les semblances amb les dents de P. parvulus trobades a Suïssa i França donen suport a la hipòtesi que durant l’Eocè tardà, Europa Central i les conques del Pirineu estaven connectades.

Tres dels fragments mandibulars estudiats (A, B, C) en diferents vistes

Tres dels fragments mandibulars estudiats (A, B, C) en diferents vistes

Les dents de Pseudoloris són de mida molt petita (els molars mesuren menys de 2 mm de llarg), amb cúspides punxegudes, el que ens indica que aquest animal s'alimentava fonamentalment d'insectes. La troballa d'algun fragment de crani en el qual s'observen unes òrbites oculars de grans dimensions ens permet interpretar quePseudoloris tenia uns ulls grans i que, com els actuals tarsers, tenia hàbits de vida nocturns.

 La riquesa de primats fòssils del jaciment de Sossís permet fer inferències sobre el tipus de clima i vegetació que hi havia en aquesta zona fa 34 milions d’anys. “L’Eocè es una època excepcionalment càlida que, de fet, registra les temperatures més altes de tot el Terciari. En aquesta època Europa va estar coberta per boscos densos tropicals o subtropicals, el què explica la gran abundancia i diversitat d’animals d’hàbitats arborícoles, como és el cas dePseudoloris i altres primats de mida petita”, comenta l’investigador Raef Minwer-Barakat, que encapçala l’estudi. Sossís és excepcionalment ric en mamífers fòssils i han permet identificar fins a quatre gèneres diferents de primats:Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris. A banda de primats, en aquest jaciment i en el jaciment proper de Roc de Santa s’han trobat tortugues, carnívors, rosegadors, perissodàctils i artiodàctils, entre d’altres grups.

+ info: Minwer-Barakat, R., et al., New material of Pseudoloris parvulus (Microchoerinae, Omomyidae, Primates) from the Late Eocene of Sossís (northeastern Spain) and its implications for the evolution of Pseudoloris, Journal of Human Evolution (2015). DOI: 10.1016/j.jhevol.2015.04.002

 Noticies relacionades:

- Darrere la dent perduda (i potser trobada) de Crusafont

- Pseudoloris cuestai, un nou primat de l’Eocè a Sòria

- Pseudoloris pyrenaicus, un repte a l’estil de la doctora Bones

- Els mini primats del petit Sant Jaume de Frontanyà 

- Microchoerus, un petit primat europeu al País Basc 

Last modified on Dissabte, 24 Març 2018 17:32
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b