Origen primerenc de la pinça de precisió humana: estudi comparatiu.

22 Jul 2010
3954 times
 

La mà humana està dotada d'una elevada i complexa capacitat de manipulació gràcies a les proporcions que presenta:  llargària curta amb un polze llarg. Aquesta circumstància permet que la polpa del polze faci contacte amb la de la resta de dits ("pad-to-pad precision grasping" o pinça de precisió).

En canvi, els grans antropomorfs actuals (ximpanzés, goril·les i orangutans) tenen unes mans molt llargues amb polzes molt curts. Aquestes proporcions els permeten moure's eficientment pels arbres i suspendre's de les branques, però els dificulta una manipulació refinada d'objectes a causa d’un polze rudimentari, inhabilitat per pinçar amb precisió.
 
 La morfologia de la falange distal del polze en humans és molt distintiva, la qual està íntimament correlacionada amb la capacitat de pinça de precisió. Entre d'altres, el polze humà reuneix un conjunt de característiques com la compartimentalització de la polpa en una secció distal més rígida i una de més propera, tova i mòbil; o una inserció molt ben desenvolupada al tendó del flexor _el qual és molt rudimentari en els grans antropomorfs_.
 

Aquests trets i una musculatura del polze poderosa (involucarada en la flexió) permeten que el nostre polze i  les polpes del dits s'adaptin de forma segura i ferma a la forma de l'objecte que està essent manipulat, D'entre tots els primats actuals, aquest conjunt de caràcters _ la pinça de precisió _ només es troba present a humans.

 
 

 
 
 

Segons el punt de vista clàssic, aquestes capacitats van aparèixer com a conseqüència de la pressió de selecció per fabricar eines de pedra, fa uns 3 milions d'anys enrere (les primeres eines lítiques del registre arqueològic).

  

No obstant això, el resultats d'aquest estudi mostren que aquest conjunt de caracerístiques relacionades amb la pinça de precisió humana ja eren presents en molts hominins fòssils a més a més de l’Australopithecus, com és el cas de la mà d'Orrorin tugenensis, un hominí fòssil d'uns 6 milions d'anys trobat a Kenya. Els estudis del fèmur d'Orrorin indiquen que probablement aquest hominí era bípede, la qual cosa suposaria que les proporcions de la mà que permeten una manipulació refinada d'objectes van aparèixer molt més aviat del que s'havia cregut fins ara. Probablement, aquestes proporcions van originar-se  com a conseqüència de la incorporació del bipedisme,  moment en què es van alliberar les mans per a un ús locomotor.

 
 

Sorprenentment, l’estudi evidencia que malgrat l’antiguitat de l’Orrorin tugenensis, aquest homínid tenia un polze més semblant al de l'humà modern que no pas altres hominins fòssils d’edats més recents, com és el polze de la mà que s’atribueix a Homo habilis.

 

 
 

 

Origen primerenc de la pinça de precisió humana: Estudi comparatiu de les falanges distals del polze en hominins fòssils.

Sergio Almécija, Salvador Moyà-Solà, David M. Alba.

 

Institut Català de Paleontologia Humana

Last modified on Diumenge, 18 Març 2018 17:55
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b