De peixos, d’amfibis i de rèptils: quan les aigües van inundar Catalunya

01 Jun 2011
3594 times

Peix actinopterigi de la família dels perleidiformes del Ladinià, trobat a Móra d'Ebre-Camposines.

En un article recent, liderat per l’investigador de l’ICP Josep Fortuny i publicat a la revista Journal of Iberian Geology, es presenta el conjunt de vertebrats fòssils del Permià i Triàsic trobats a les conques del principat: la Conca Catalana i la Conca Pirinenca. En contra del que es pensava, els resultats ens mostren que aquestes conques eren habitades per una rica  fauna, amb peixos, amfibis i rèptils.

Les faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic, el darrer període del Paleozoic i el primer del Mesozoic, han estat poc estudiades a la Península Ibèrica. En molts casos, comparar aquestes faunes amb altres conques europees ens  permet avançar en el coneixement de les pròpies espècies, però també de la paleoecologia de la zona. Per això l’estudi que s’acaba de publicar recull i analitza les dades de fauna de vertebrats fòssil de les conques catalanes i les compara amb les d’altres conques de la Península Ibèrica durant aquests períodes.

Els resultats ens mostren una fauna rica i diversa, en contra del que inicialment es creia, amb peixos, amfibis i rèptils d’ambients marins i continentals. Fins ara, el mostreig havia estat limitat i es desconeixia l’abast del registre fòssil dels jaciments d’aquests períodes. Des de finals del segle XIX i fins fa ben poc es coneixien ja jaciments amb restes de vertebrats marins, però no s’havien trobat encara restes de fauna continental –malgrat que segons estudis geològics durant el Permià i part del Triàsic aquestes conques eren totalment o parcial terrestres. De fet, entre els experts es començava a plantejar que tal vegada no s’havien preservat restes de vertebrats continentals d’aquesta època a la Península Ibèrica. De mamífers no se n’han trobat, però tampoc se’ls esperava. Els primers mamífers apareixen a finals del Triàsic superior, fa uns 215 milions d’anys. En canvi, els jaciments més moderns que s’estudien en aquest treball són de començaments del Triàsic superior, de fa uns 230 milions d’anys.

Icnita del gènere Chirotherium, trobada al Montseny.

En el cas del Permià, fa entre 300 i 250 milions d’anys, les restes són icnites trobades en dipòsits al·luvials. Malgrat que hores d’ara encara no s’han trobat restes òssies, aquestes petejades fòssils ja mostren que en aquest període hi havia una gran diversitat de formes.

En el Triàsic mitjà la fauna, abundant, mostra el pas des d’ecosistemes típicament continentals a diferents ecosistemes marins i de costa. Així ens trobem primer, en l’Anisià –el primer estatge del Triàsic mitjà- amb icnites i restes d’esquelets d’amfibis i rèptils terrestres. Entre aquests destaquen els capitosaures, amfibis de gran mida, que podien arribar als 2 metres i que podríem imaginar com una salamandra gegant. Entre els rèptils continentals destaquen els procolofonids, els protosaures i els arcosaures. Els primers eren petits, com un llangardaix, malgrat que no en són parents. Els protosaures vivien normalment en medis de costa. Els arcosaures inclouen el grup dels cocodrils i els dinosaures, però els que es presenten en aquest estudi són anteriors a l’aparició dels dinosaures. De fet, encara s’està estudiant el parentesc amb la resta del grup.

En estatges superiors, en canvi, i per tant més avançat el Triàsic mitjà, apareixen ja rèptils marins que s’expliquen pel fet que durant el Triàsic les conques Catalana i Pirinenca passen a ser una zona marina. Entre aquests rèptils hi trobem els ictiosaures, amb una morfologia semblant als actuals dofins; els placodonts, d’aspecte similar a una tortuga; o els thalatosaures, un grup molt rar de rèptils. Però els rèptils marins més comuns a la Península, especialment a les conques Catalana i Pirinenca, són els rèptils marins sauropterigis. Aquests, que s’han trobat de manera molt abundant en estatges ladinians, inclouen formes com Ceresiosaurus, Notosaures, Paquipleurosaures i Lariosaurus. També en aquest estatges són abundants les restes de peixos ossis, tals com els membres de la família Saurichthyidae.

Reconstrucció Paleobiogeogràfica del Permià i el Triàssic a la Península Ibèrica i Ses Illes.

Les restes fòssils d’aquestes faunes provenen de jaciments a Ribera d’Urgellet del Permià; Cervelló, Riera de St Jaume, Montseny, Olesa de Montserrat i Congost de l’Anisià; Alcover, Collbató i Móra d’Ebre-Camposines del Landinià;  Odèn i Vilanova de la Sal, del Carnià, ja en el Triàsic Superior. En canvi, no es coneix en aquestes conques cap jaciment del Triàsic inferior.

Tot plegat, només un treball primerenc, perquè és ara que coneixem millor aquestes faunes que podem plantejar molts d’altres estudis. I en això estan treballant en Josep Fortuny i els seus col·laboradors. Més resultats? Caldrà esperar a noves publicacions, però podem avançar ja un nou gènere de capitosaure, així com noves dades sobre els arcosaures i els procolofonids.

+ info Fortuny, J., Bolet, A., Sellés, A.G., Cartanyà, J. & Galobart, À. New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins. Journal of Iberian Geology.

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 12:00
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b