Una nova espècie d’èquid extint a l’Abocador de Can Mata

Algunes de les restes dentals d'Anchitherium nievei recuperades a l'Abocador de Can Mata.

L'article ‘A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocator de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula’, publicat per investigadors de l’ICP, descriu una nova espècie d’èquid extint a partir de restes dentals trobades en diverses localitats de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L'article va ser publicat la passada tardor a la revista ‘Comptes Rendus Palevol’.

Les restes d'una nova espècie d’èquid extint, Anchitherium nievei, del Miocè superior (fa uns 12 milions d'anys) van ser descoberts en tres localitats de l’Abocator de Can Mata. Aquest tàxon es diferencia d'altres espècies endèmiques d’Anchitherium pròpies de conques interiors de la Península Ibèrica principalment per la forma i la grandària de les seves dents: d'una banda presenta una marcada bunodòncia (corones dentals baixes) i les seves peces dentals són de petita grandària. El descobriment d'aquesta nova espècie no només ens parla de l'evolució d'aquest gènere, sinó també de les condicions ambientals de la regió en la seva època.

Els èquids pertanyents al gènere Anchitherium eren morfològicament diferents als cavalls actuals. Una de les principals diferències era que presentaven extremitats tridàctils. També cal destacar la seva menor grandària i una morfologia dental totalment diferent. La majoria d'espècies pertanyents a aquest gènere eren èquids petits i robusts, així com poc corredors, la qual cosa facilitaria la seva supervivència en hàbitats de bosc tancat.

L'article el lidera Cheyenn Rotgers, investigadora col·laboradora de l’ICP, juntament amb altres investigadors d'aquest centre. A. nievei rep aquest nom en honor de la paleontòloga Nieves López Martínez, qui fins a la seva defunció el desembre de 2010 era membre del Comitè Científic Assessor de l’ICP.

La diferència està en la dentadura

Les dents més petites, els molars inferiors relativament més amples i, en general, les proporcions i morfologia oclusal (estructura i forma dental) permeten distingir el nou Anchitherium d'altres espècies ja conegudes.

Les restes trobades d’Anchitherium nievei, sis dents i diversos fragments de mandíbula de diferents individus, que es estan dipositades a les col·leccions de l’ICP, van ser analitzades i acarades amb els fòssils d'aquest gènere trobats en altres jaciments a partir de descripcions publicades, fotografies, dibuixos i motlles de material de museus. Aquestes comparacions mostren que el nou tàxon, malgrat haver estat trobat a l’Abocador de Can Mata, té una morfologia dental marcadament més similar a les espècies descrites per tota Europa que a les endèmiques de la Península Ibèrica.

Context del nou espècimen

Segons altres estudis, les variacions en la grandària de la dentició de les diferents espècies del gènere Anchitherium estarien associades amb les variacions en el tipus de vegetació on vivien, que al seu torn obeirien a les diferències climàtiques en les diferents àrees i períodes.

Des del punt de vista paleoambiental, la presència d'aquest nou tàxon més petit encaixa bé amb investigacions prèvies que indicaven que la zona de l’Abocador de Can Mata comptava amb un hàbitat boscós relativament tancat i humit, molt diferent al de la resta de les conques ibèriques i molt més similar al de les localitats franceses i alemanyes de la seva mateixa època. Prova d'això és que durant la mateixa època, en la major part de la península, les diferents espècies d’Anchitherium posseïen una dentició gran amb corones altes i una major grandària corporal.

El canvi climàtic cap a temperatures menys càlides i un augment de l’estacionalitat durant el Miocè mitjà tardà i Miocè superior més inicial va modificar els hàbitats de tota Europa, que en general es van tornar més oberts. A diferència d’ A. nievei, més semblant a A. aurelianense del Miocè inferior, moltes espècies endèmiques d’Anchitherium de la Península Ibèrica es van adaptar a les noves condicions, desenvolupant dents de corona més alta (útils per processar aliments amb major contingut en fibra) i/o tornant-se més corredors. En última instància i després d'un breu període de coexistència, els Anchitherium van ser substituïts pels èquids hipparionins, més semblats als cavalls actuals pel que es refereix a la possessió d'unes dents de corona molt més alta i una estructura oclusal més complexa.

Vista general de l'Abocador de Can Mata. Magí Miret. ICP

Abocador de Can Mata

El jaciment paleontològic Abocador de Can Mata es troba en el terme municipal dels Hostalets de Pierola (comarca de l'Anoia). Des que es van iniciar les obres d'ampliació d'aquest abocador a la fi del 2002, s'ha vingut duent a terme un control paleontològic dels moviments de terra, que actualment encara perdura. Gràcies al treball realitzat pels paleontòlegs, i a la col·laboració de l'empresa que gestiona l'abocador (CESPA Gestió de Residus, SAU), han pogut recuperar-se més de 50.000 restes fòssils de vertebrats.

 La gran importància científica de les restes recuperades es plasma en la descripció dels gèneres endèmics de primats hominoïdeus com Pierolapithecus i Anoiapithecus, així com de nombroses espècies endèmiques d'altres mamífers que proporcionen gran informació sobre la vida en la Conca del Vallès-Penedès durant el Miocè mitjà terminal.

+ info Rotgers, C., Alba, D.M., Robles, J.M., Casanovas-Vilar, I., Galindo, J., Bertó, J.V. & Moyà-Solà, S. (2011). A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocador de Can Mata (Vallès-Penedès Basin, NE Iberian Peninsula). Comptes Rendus Palevol 10: 567-576.

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 18:57
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b