L’ICP i el llarg combat contra la crisi

Pols ferm a la crisi.

De crisi en parlem tots, paleontòlegs o no. Però en les darreres setmanes la manera com l’ICP s’enfronta a la crisi ha despertat l’interès entre diferents públics. El periodista Antonio Madridejos signava fa poc una notícia a El Periódico per mostrar com diferents centres de recerca catalans combaten la crisi. I en una xerrada del director de l’ICP, Salvador Moyà, davant un grup paleontòlegs espanyols sorgia la discussió sobre com el model de gestió dels centres de recerca és una eina o un entrebanc més per afrontar aquesta crisi, que amenaça en convertir-se en una de les més llargues de la nostra història recent.


Per això, en aquesta entrevista repassem amb en Salvador Moyà la crisi a l’ICP. Com ens afecta, com l’estem combatent i com veiem el futur.

P: Comencem pel començament. Com afecta aquesta crisi que estem vivint a l’ICP, i quines estratègies s’han posat en marxa per combatre-la?

Salvador Moyà (SM): La crisi ens ha afectat, com ho ha fet a tots els centres de recerca, en tant que hem vist reduït el nostre pressupost anual. També ens ha afectat la reducció de les subvencions via beques –predoctorals i postdoctorals- i via projectes tant de la Generalitat com de l’Estat. I sembla que encara s’han de reduir més. De ben segur que això posarà traves a la nostra capacitat per aconseguir recursos competitius.

A nivell d’estratègies per combatre la crisi, essencialment són dues: aplicar al major nombre possible de convocatòries nacionals i internacionals per maximitzar els recursos competitius i convertir en serveis aquelles experteses que té el nostre equip i que poden ser útils per a altres centres de recerca, o per a altres institucions i empreses. Un exemple seria el projecte del TAC, però en tenim d’altres.

L'ICP és un dels centres del Programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

P: El fet que l’ICP és un centre CERCA, amb el que això implica a nivell del seu model de gestió, és un avantatge o un inconvenient alhora d’afrontar la crisi?

SM: Sens dubte és un avantatge. Per una banda perquè la Institució CERCA té com a objectiu el foment de la  bona recerca al nostre país. De fet, per això la Generalitat nodreix de recursos i de l’estructura necessària per fer eficient la recerca a través dels centres CERCA. Per una altra banda, perquè el model de gestió d’aquests centres permet reaccionar ràpidament a les dificultats en èpoques com les actuals.

Una estructura menys flexible podria fer gripar el funcionament d’un centre, dificultant encara més la reacció a la crisi. L’estructura que proposen els centres CERCA permet fer canvis en la seva dimensió i en la seva activitat amb prou rapidesa com per adaptar-nos a la nova situació, concentrar-nos en la cerca de nous recursos i alhora mantenir la qualitat de la recerca, a l’espera de temps millors que ens permetin tornar a créixer. Aquesta flexibilitat no la tenen molts altres centres ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat, i quan coneixen el model de gestió de l’ICP l’envegen, perquè es veuen minvats d’oportunitats.

P: Però d’on treu els recursos un centre com l’ICP, que no té un seguit d’empreses interessades per l’explotació dels nostres resultats de recerca?

SM: Sí, avui en dia és un inconvenient fer investigació bàsica i no investigació bio, nano, tecno,... La paleontologia no podrà mai competir en aquest sentit amb altres centres alhora d’obtenir recursos privats. Per això ens cal molta imaginació per sondejar qui –ja siguin entitats públiques o privades- pot necessitar de la paleontologia per activar el seu negoci.

Hem identificat que entre aquestes hi poden haver centres d’interpretació o museus al territori que vulguin fer de la paleontologia una atracció pel turisme científico-cultural de qualitat. L’ICP es converteix en aquest cas en un soci immillorable ja que pot facilitar no només el coneixement científic, sinó també tècnic, alhora de desenvolupar aquest tipus de projectes.

També estem fent dels nostres laboratoris un servei per a altres centres de recerca o de conservació i divulgació de la paleontologia. Tenim, per exemple, un taller de restauració no només ben equipat sinó dotat d’un personal expert i molt qualificat, que ara mateix són un referent a nivell internacional en la conservació de col·leccions d’història natural. La restauració de la balena del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un dels exemples recents més importants, de com un laboratori de recerca pot donar servei a altres institucions.

Un segon exemple és el TAC, el tomògraf que estem a punt d’instal·lar a la nostra seu a Sabadell, que serà el més gran d’Espanya. El vam dissenyar i desenvolupar a mida, per poder fer escàners d’alta resolució de peces fòssils grans. Però també vam tenir en compte les necessitats que podrien tenir altres usuaris potencials, i un cop estigui en marxa pensem que podria convertir-se en una entrada de nous recursos.

 Treballs de restauració de la balena a l'ICP.

P: Aquests serveis, i altres que es puguin posar en marxa, són d’alguna manera la solució a la crisi?

SM: No, la solució no és. La recerca bàsica sempre haurà de subvencionar-se i en una contribució important per part de l’administració. Això és així aquí i en qualsevol altre país del món. Ara bé, en la mesura que la paleontologia pugui oferir serveis o bé pugui obtenir altres recursos via patrocini –que és l’altra via que estem començant a explorar- cal desenvolupar noves vies de finançament. Tot això són recursos que poden ajudar a la sostenibilitat de la recerca.

P: I quina ha estat la resposta dels investigadors, i del personal tècnic i administratiu del centre?

 

SM: Evidentment inicialment de preocupació, de preguntar-se com sobreviure a les retallades. Però hi ha hagut una segona reacció, que és la que a mi personalment m’ha agradat moltíssim, que és que quan en diferents reunions hem demanat als investigadors i la resta de personal que malgrat tot hem de demostrar que podem seguir fent bé la nostra feina, doncs ho han fet amb escreix. Una reacció fantàstica! Aquest any, malgrat les dificultats, ha estat l’any més productiu des de la creació de l’ICP.

P: I què passa amb la difusió? L’ICP és un centre singular en aquest sentit, perquè té també un Museu. Com sobreviu això sota aquests barems d’eficiència i retallada de recursos?

SM: Tots els centres tenen el repte de difondre la seva recerca, és una de les eines de retorn social més importants. Nosaltres tenim la gran sort de tenir un Museu per fer-ho. Per què tenim un museu és fàcil d’entendre. La nostra recerca necessita de col·leccions paleontològiques. De fet, és en la riquesa d’aquestes col·leccions que se sosté un dels pilars d’una recerca de qualitat en paleontologia. A partir d’aquestes col·leccions i de la investigació vam engegar fa uns anys un projecte renovat per explicar la recerca que fem a l’ICP, i és un projecte que ha anat arrelant a Sabadell i a tota Catalunya. De cap manera el podem deixar caure. Com tots, està patint les retallades, però lluitem per matenir-lo i per augmentar-ne la qualitat i el ressò.

Salvador Moyà, director de l'ICP.

P: Bé doncs, per acabar, la pregunta que els treballadors de l’ICP però també tots els que estimem i valorem la paleontologia i la ciència volem fer: com veus el futur de l’ICP?

SM: La crisi passarà, més tard o més d’hora. I en aquest temps, malgrat les dificultats, haurem après moltes coses, sobretot com optimitzar recursos i afinar més els nostres objectius. Això ens prepara segur per afrontar el futur. A més a més, el nostre gran repte a curt-mig temps és associar-nos amb altres centres de recerca en paleontologia de vertebrats, tant a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional.

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 19:47
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b