Segons un estudi publicat a Nature els dinosaures eren rèptils de sang calenta

Reconstrucció titanosaure

Un estudi amb mamífers actuals descarta la hipòtesi sobre la qual se sustentava l’ectotèrmia dels dinosaures. La metodologia emprada permet observar en els ossos dels mamífers si els canvis medioambientals actuals poden posar en perill una població.

La revista Nature publica un estudi que analitza les línies d’aturada del creixement (LAGs) en els ossos d’un centenar de remugants actuals, representatius de la diversitat específica i ecològica d’aquest grup de mamífers. Els resultats mostren que la presència d’aquestes línies no és un indicador d’una fisiologia ectoterma (que no genera calor intern), com s’havia pensat, ja que tots aquests mamífers de sang calenta les tenen. Aquest estudi desmunta així l’argument clau de la hipòtesi que els dinosaures podien haver estat rèptils de sang freda. El treball el signen investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb un investigador de l’Institut Polar de Noruega.

Tall d'un fèmur d'un cèrvol alpí.

Les LAGs es veuen en talls d’ossos com uns anells foscos semblants als que trobem en els troncs d’arbres. Els anells es formen, en els mamífers estudiats i en els arbres, durant l’estació desfavorable (l’hivern o l’estació seca) en què s’atura el creixement de l’organisme per manca de recursos. La presència de LAGs en ossos era, fins ara, considerada l’indici d’ectotèrmia més clar, ja que es relacionava l’aturada estacional de creixement amb la incapacitat de l’animal de mantenir una temperatura corporal més o menys constant (endotèrmia) durant l’estació de pocs recursos.

Com ens explica la investigadora d’ICREA i paleontòloga de l’ICP Meike Köhler,

L’estudi que hem fet és molt potent, per la quantitat de material i la diversitat d’espècies amb les que hem treballat, però no el vam dissenyar per trobar la resposta a la termofisiologia dels dinosaures. Nosaltres preteníem conèixer millor la fisiologia dels mamífers actuals i volíem entendre com l’ambient els afecta: com canvia el seu creixement en funció de la temperatura exterior, de les pluges o de la disponibilitat d’aliments i aigua.

Entendre bé aquest fet era un primer pas per poder fonamentar després discussions en la recerca paleontològica sobre la fisiologia d’animals que van viure fa milions i milions d’anys.

Imatges models

Però els investigados van adonar-se que el que observaven en els ossos dels diferents remugants desmentia l’argument principal sobre la fisiologia ectoterma dels dinosaures. Moltes hipòtesis parteixen de la premissa que els grans mamífers —animals endoterms per excel·lència—  no presenten línies de creixement en els seus teixits durs, ja que no necessiten aturar el creixement en resposta a les condicions externes de temperatura. De fet, com que en gairebé totes les espècies de dinosaures s’han observat aquestes LAGs, molts científics consideraven que els dinosaures eren rèptils de sang freda.

L’article que publica avui la revista Nature presenta el primer estudi sistemàtic, basat en una mostra extensa de mamífers i representativa d’una gran diversitat d’ecosistemes, que demostra que les LAGs no indiquen una fisiologia ectoterma sinó que ens parlen de com canvia la fisiologia (el metabolisme) d’un animal en funció dels canvis endocrins estacionals, tant en animals de sang freda com de sang calenta. Aquests canvis són una herència comuna de tots els vertebrats, una espècie de rellotge intern que regula les necessitats dels animals en funció de l’oferta estacional de recursos. Malgrat que aquests canvis fisiològics tenen un fort component genètic, també són funcionals i responen amb la seva intensitat a les condicions ecològiques en què es troba l’animal. Els factors ecològics condicionants són més aviat les pluges i les retriccions d’aliment i aigua, i no tant la temperatura exterior. Aquest descobriment obre una important línia de treball en la conservació de la biodiversitat actual del nostre planeta.

Ren Svalbard

La investgadora Meike Köhler comenta:

Pot sorprendre una mica que fins ara no s’hagués fet un estudi sistemàtic similar per provar o desmentir si només els ectoterms deixen aquestes marques en els ossos durant el seu creixement. En el fons, hi ha tantes coses que no sabem, que la ciència no avança sempre linialment. Les idees d’alguna manera ja feia temps que rondaven entre la comunitat científica, però el treball que hem publicat les ordena i les basa en dades.

De fet, alguns treballs ja havien qüestionat aquesta hipòtesi i entre la comunitat científica internacional cada vegada hi havia més consens sobre el fet que les LAGs potser no eren indicadors d’ectotèrmia. De la mateixa manera, havien aparegut exemples de mamífers que sí semblaven tenir LAGs en els ossos . Aquest treball tanca definitivament aquest debat.

En l’estudi han participat també els investigadors de l’ICP Xavier Jordana, professor de postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Nekane Marín, doctoranda de la mateixa Universitat, així com també Ronny Aanes de l'Institut Polar de Noruega i actualment al Centre for Conservation Biology (CCB) a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega.

+ info Meike Köhler, Nekane Marin, Xavier Jordana & Ronny Aanes. (published online, 2012). Seasonal Bone Growth and Physiology in Endoterms shed light on Dinosaur Physiology. Nature doi:10.1038/nature11177

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 13:53
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b