La reconstrucció de Tethytragus és del paleoil·lustrador Mauricio Antón.

Investigadors de l'ICP documenten les primeres restes del bòvid miocè Tethytragus al jaciment Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) a la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca (Saragossa). El treball s'acaba de publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Les excavacions que s’estan realitzant des de fa més de 10 anys al Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) han donat com a resultat més de 200 localitats de vertebrats fòssils del Miocè mitjà, de fa entre 12,5 i 11,5 milions d'anys. Entre els descobriments paleontològics en aquesta zona del Vallès-Penedès destaquen alguns dels homínids fòssils més antics d'Europa, però es compten ja per desenes les espècies de mamífers i d'altres grups que s'han identificat. En aquest treball liderat per l'investigador de l'ICP Daniel DeMiguel es difon la troballa de les restes fòssils de Tethytragus, una espècie de bòvid que fins ara era desconeguda en la Conca del Vallès-Penedès.

Tethytragus és un bòvid del Miocè mitjà descrit el 1994 pels paleontòlegs Beatriz Azanza i Jorge Morales a partir de les restes fòssils trobades a Arroyo de Val-Barranca (Saragossa) i en altres jaciments de la Conca de Calatayud-Daroca. Posteriorment s'ha trobat també en jaciments de la Conca de Madrid i, fora de la península, es coneixen també restes d'aquest bòvid a Turquia, França i Alemanya. La troballa de la mandíbula de Tethytragus recuperada a la Conca del Vallès-Penedès amplia la distribució geogràfica d'aquest gènere, aporta noves dades sobre la seva sistemàtica, i permet desenvolupar algunes hipòtesis sobre les seves migracions per Europa.

Les conques amb presència documentada de Tethytragus.

La presència de Tethytragus a la Conca del Vallès-Penedès pot explicar-se a partir de dues possibles migracions, tal com es detalla en l'article publicat en l'últim número de la revista Journal of Vertebrate Paleontology. D'una banda, aquest bòvid podria haver arribat a aquesta conca des de França, per estendre’s després per les conques interiors de la Península Ibèrica.

No obstant això, Tethytragus podria també haver arribat al Vallès-Penedès des de l'interior de la Península, més concretament a través de la conca veïna Calatayud-Daroca. Aquest segon escenari es veu afavorit per estudis recents que mostren que la zona de Daroca va sofrir un canvi climàtic local fa uns 12 milions d'anys que va incrementar la humitat, així com la vegetació arbòria, fent-la més semblant (homogeneïtzació ambiental) a la del Vallès-Penedès, i afavorint per tant l'intercanvi de faunes entre ambdues conques. En treballs anteriors ja s'havia documentat la migració d'algunes espècies de cricètids i úrsids des del Vallès-Penedès a la conca Calatayud-Daroca. Tethytragus podria ser, per tant, la primera prova de les migracions en l'altre sentit.

Les restes de Tethytragus a l’Abocador de Can Mata

Les restes fòssils de Tethytragus recuperades a l’Abocador de Can Mata comprenen una hemibandíbula amb tota la sèrie dental completa -que inclou fins i tot les incisives.

Gràcies a una detallada observació de les dents d'aquesta hemimandíbula, la peça ha estat assignada a Tethytragus, sent a més les dents molt similars a les de l'espècie T. langai, trobada a la resta d'Espanya.

Hemimandíbula fòssil i dibuix on s'aprecien les principals característiques de Tethytragus. Imatge de Daniel DeMiquel i dibuix de Marta Palmero. ICP

Si observem la figura anterior, l’hemimandíbula mostra unes premolars allargades i estretes, i unes molars de muralla lingual plana i de corona força alta (mesodontes). Altres trets característics de Tethytragus són que les cúspides linguals de les seves tres molars inferiors estan alineades i que no tenen algunes estructures com l’ectostílid i el metastílid.

+ info DeMiguel, D., Sánchez, I.M., Alba, D.M., Galindo, J., Robles, J.M., & Moyà-Solà, S (2012). First evidence of Tethytragus Azanza and Morales, 1994 (Ruminantia, Bovidae) in the Miocene of the Vallès-Penedès Basin (Spain). Journal of Vertebrate Paleontology 32(6): 1457-1462.

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 16:27
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b