L'observació dels ossos actuals i fòssils a través de tècniques de tomografia computada es mostra, estudi rere d'estudi, com una font inesgotable de dades, que permeten confirmar teories i hipòtesis, o contrarestar-les. Aquest últim és el cas d'un treball liderat per investigadors de l'ICP, que estudia el gruix de l'os cortical al coll del fèmur de l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes recuperades al jaciment de Can Llobateres a Sabadell. La distribució homogènia d'aquest gruix ha permès corroborar el comportament locomotor que s'havia proposat per a l'espècie, i alhora constitueix la primera evidència en el registre fòssil d'aquest patró de distribució, indicador d'una locomoció suspensora i / o grimpadora.

 

Malgrat distingir entre un primat bípede d'un que no ho és pot semblar una cosa òbvia quan observem a les espècies actuals, aquesta distinció no és ni de bon tros trivial quan intentem trobar al primer primat bípede, o quan intentem conèixer el tipus de locomoció d'un homínid primitiu extint. El gruix de l'os cortical al coll del fèmur ha estat durant algunes dècades una de les característiques clau per inferir bipedisme entre les espècies extintes d'homínids. Les diferències observades en la distribució d'aquest gruix entre els grans simis actuals (goril · les, ximpanzés i orangutans) i els humans, van portar a alguns investigadors americans a proposar aquesta característica com indicadora de bipedisme. Els humans, bípedes per excel·lència, presentaven un os cortical més gruixut a la part inferior del coll del fèmur que a la part superior. D'altra banda, els grans simis, grimpadors i suspensors, presentaven una distribució de l'os cortical més homogènia.

Gruix de l'os cortical al coll del fèmur en un ximpanzé (esquerra) i un humà (dreta).

Anys més tard es va descobrir que el patró trobat en els humans no era únic entre els primats, ja que les espècies quadrúpedes presentaven també més gruix de l'os cortical a la part inferior del coll del fèmur. Això s'explicaria perquè tant en els comportaments bípedes com en els quadrúpedes el pes del cos recau de manera vertical i unidireccional sobre l'articulació del maluc, que resulta en un gruix de l'os cortical més gruixut a la part inferior. En canvi, en el cas dels grans simis la càrrega sobre l'articulació no té una direcció preferencial, de manera que el coll del fèmur presenta una estructura cortical més homogènia.

Precisament, confirmant aquesta última hipòtesi, investigadors de l'ICP van publicar aquest estiu un treball a l'American Journal of Physical Anthropology en què es va mesurar el gruix de l'os cortical del coll del fèmur l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus del Miocè català, fa uns 9,6 milions d'anys. Segons investigacions recents s'atribueix a aquest homínid un repertori locomotor molt variat, que inclou adaptacions a la suspensió dels arbres així com també altres comportaments ortògrades com l'escalada vertical. Tal i com s'esperava, H. laietanus presentava un gruix de l'os cortical més homogeni que el d'altres homínids bípedes. A més, comparant amb altres primats actuals, s'ha vist que les diferències entre els gruixos superiors i inferiors no permeten distingir entre una locomoció suspensora o grimpadora, de manera que segueixen a debat les capacitats locomotores d'aquest homínid.

El fèmur d'Hispanopithecus laietanus estudiat, on s'observa la distribució del gruix de l'os cortical al coll del fèmur.

Com ens explica Marta Pina, investigadora predoctoral a l'ICP i primera autora d'aquest treball,

Tot i que l'estudi del gruix del coll del fèmur d' H. laietanus i la comparació amb altres primats no ens permet distingir si practicava una locomoció de tipus suspensor o d'escalada vertical, aquest treball suposa la primera cita en el registre fòssil d'un homínid amb una distribució de l'os cortical homogènia al coll del fèmur. Aquest patró, semblant al dels grans simis actuals, s'afegeix a la tesi que l'estudi del gruix de l'os cortical al coll del fèmur ens permet identificar els primats amb adaptacions a suspendre’s dels arbres i / o a l'escalada vertical.

+ info Pina, M., Alba, D.M., Almécija, S., Fortuny, J. & Moyà-Solà, S. (2012). Paleobiological inferences on the locomotor repertoire of extinct hominoids based on femoral neck cortical thickness: the fossil great ape Hispanopithecus laietanus as a testcase study. American Journal of Physical Anthropology 149:142–148

+ info Pina, M., Alba, D.M., Almécija, S. & Moyà-Solà, S. (2011). Is the cortical thickness of the femoral neck a diagnostic trait for inferring bipedalism? Paleontol Evol Memòria especial núm 5:313-317.

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 16:43
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b