Bardenas Reales - Navarra

Malgrat que la presència de restes fòssils del Miocè es coneguda a la Conca de l’Ebre des de mitjans del segle XIX, són encara pocs els estudis publicats. El paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont va donar a conèixer dos nous jaciments, Tudela I i Tudela II, durant els anys 60 del segle passat, i a començaments dels 90 es van descobrir altres jaciments propers a Tudela i en altres zones de les Bardenas Reales de Navarra. Des d’aleshores el nombre d’excavacions i prospeccions ha anat en augment, i en els darrers anys s’han localitzat nombroses restes de vertebrats com peixos, amfibis, rèptils, aus i també mamífers. 

 

Durant les dècades de 1990 i 2000, un equip multidisciplinar de paleontòlegs i geòlegs de diferents centres espanyols va iniciar una recerca extensiva de la zona de las Bardenas Reales, en la Formació de Tudela, per tal de poder fer-ne un estudi bioestratigràfic detallat. Els  darrers resultats d’aquest estudi s’han publicat recentment en dos articles, un al Journal of Iberian Geology i l’altre al Bulletin of Geosciences. Per part de l’ICP, hi participa l’investigador Marc Furió, un dels pocs experts europeus en insectívors fòssils.

El treball ha permès documentar set noves localitats del Miocè inferior, fa uns 20 milions d’anys, i altres dues del Miocè mig, de fa uns 16 milions d’anys. El conjunt d’aquests jaciments configura un context estratigràfic continu durant una part important del Miocè a la Formació Tudela, que permetrà datar amb més precisió les troballes de vertebrats fòssils a la zona i desenvolupar estudis comparatius acurats amb altres zones de l’Estat.

Restes fòssils d'insectívors del Miocè.

En els jaciments del Miocè inferior en destaca la riquesa i diversitat de faunes de glírids, una de les famílies rosegadors –els lirons en són els seus representants actuals- de les que en coneixem un registre fòssil més antic. També cal destacar l’absència de cricètids, la família de rosegadors que inclou els actuals hàmsters, i que és indicador d’una època durant el Miocè mitjà en el qual aquests petits mamífers van desaparèixer misteriosament durant un parell de milions d’anys a tota Europa.

Tot i comptar amb un dels millors registres fòssils del Neògen continental de tot el món, els jaciments de començaments del Miocè (Agenià i Ramblià) són més aviat escassos a la Península Ibèrica. Això dona encara més valor a aquesta seqüència fossilífera. Com ens comenta el paleontòleg de l’ICP Marc Furió

 

Aquest moment és potser el més fosc del Miocè a la Península Ibèrica. Per això qualsevol informació sobre el que va passar fa entre 22 i 17 milions d’anys, el seu període inicial, és de gran importància. Com més enrere anem en el temps, més es dilueix el contingut faunístic del Miocè Inferior. Amb aquests nous estudis que combinen paleontologia, geologia i paleomagnetisme, tot just comencem a establir els pilars per poder datar millor els nivells geològics d’aquest interval temporal en base al seu contingut faunístic.

+ info Ruiz-Sánchez, F.J., Murelaga, X., Freudenthal, M., Larrasoana, J.C,, Furió, M., Garcés, M., González-Pardos M., Suárez-Hernando, O. (2013). Micromammalian faunas from the Middle Miocene (Middle Aragonian) of the Tudela Formation (Ebro Basin, Spain)   Bulletin of Geosciences 88(1): 131-152.

+ info Ruiz-Sánchez, F.J., Murelaga, X., Freudenthal, M., Larrasoaña, J.C., Furió, M., Garcés, M., González-Pardos, M. & Suárez-Hernando, O. (2012). Rodents and insectivores from the Lower Miocene (Agenian and Ramblian) of the Tudela Formation (Ebro Basin, Spain). Journal of Iberian Geology 38(2): 349-372.

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 17:00
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b