Paisatge del Pallars, amb la serralada de Sant Corneli al fons, on s'han trobat importants jaciments de dinosaures. http://bit.ly/SD0xaI

Pocs dies abans d’acabar l’any 2012, l’ICP i tots els aficionats a la paleontologia vam rebre la notícia que la Generalitat de Catalunya havia declarat bé cultural d’interès nacional un seguit de jaciments de vertebrats del Pallars Jussà, a Isona i Conca Dellà i a Gavet de la Conca. Aquest acord de govern tanca el procés iniciat el maig de 2011, amb l’expedient d’incoació, i suposa el reconeixement i protecció d’alguns dels jaciments més importants de dinosaures d’Europa.

 

 Els jaciments que formen part d’aquesta zona paleontològica són Basturs-1, Basturs-2, Basturs-poble, Sant Romà-2, Molí del Baró, Orcau-1, Orcau-2, la Posa, Goberres, Masia de Ramon, la Costa Roja, el Barranc de Llauet i el Llau de la Costa.  Aquest conjunt patrimonial és significatiu tant des del punt de vista cultural i científic, com des del punt de vista del patrimoni natural.

La gran concentració de restes de dinosaures trobades en aquests jaciments fan de Catalunya un punt de rellevància científica internacional pel que fa a la recerca sobre l’existència, hàbits i comportaments, així com l’extinció dels dinosaures. A més a més, la declaració com a zona paleontològica en reconeix també el seu potencial didàctic, alhora de donar a conèixer la paleontologia i la geologia catalana, degut a que alguns d’aquests jaciments són de fàcil accés i poden explicar-se a públics molt diferents.

Pararhabdodon isonensis, una nova espècie de dinosaure descrita a partir de les restes fòssils recuperades a Sant Romà d'Abella. Oscar Sanisidro.

Les expectatives són grans, com ens comenta l’investigador de l’ICP Àngel Galobart, que cada estiu lidera excavacions en aquesta comarca,

Esperem que la declaració d'aquests jaciments d'Isona i Conca Dellà i Gavet de la Conca com a bé cultural d'interès nacional ajudi a preservar el patrimoni d'aquestes terres. Aquest és un pas més per reconèixer la importància patrimonial i científica dels dipòsits amb sediments continentals del final del Cretaci. Ara cal potenciar l'esforç que fan els municipis del Pre-pirineu per dur a terme una divulgació acurada i atractiva dels descobriments que s'hi han fet, així com una preservació efectiva del patrimoni.

Algunes dades sobre la zona paleontològica d’Isona i Conca Dellà i Gavet de la Conca

La zona protegida s’estén per una àrea de 12,5 quilòmetres quadrats, en la seva majoria al municipi d’Isona i Conca Dellà, tot i que també inclou algun sector de Gavet de la Conca, a l’extrem oriental de la conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.

Les restes fòssils que s’hi han trobat són nombrosos ossos de dinosaure així com ous d’aquests rèptils extints. A més a més, hi ha també jaciments que conserven icnites i restes d’altres organismes. El conjunt de jaciments inclosos en aquesta declaració enregistren els darrers milions d’anys del Cretaci i els primers del Paleogen als Pirineus centrals, fa entre 70 i 60 milions d’anys.

La presència de restes de dinosaure en aquesta zona es va donar a conèixer l’any 1954 pel paleontòleg alemany Walter Kühne, que va excavar juntament amb el paleontòleg espanyol Emiliano Aguirre el Barranc d’Orcau (actualment conegut com Orcau-1). Les primeres restes fòssils d'aquest jaciment varen ser enviades al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb seu a Madrid i actualment estarien dipositades al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. D'aquestes restes només se’n tenen referències per alguns articles científics sobre aquest jaciment, en els que els autors descrivien la presència d'un sauròpode del gènere Hypseolaurus, gènere que avui en día no te validesa científica. Pocs anys després, el francès Albert-Félix de Lapparent va descobrir els primers ous de dinosaures al Barranc de Basturs.

Treballs d'excavació a Basturs-poble l'estiu de 2011. Àngel Galobart. ICP

Des dels anys 80 del segle passat, investigadors de l’ICP i del Museu d’Isona i la Conca Dellà excaven sistemàticament a la zona, en la que s’han anat descobrint nous jaciments i milers de restes fòssils que han permès conèixer millor el final de l’Era dels Dinosaures a Europa.

Breu descripció dels jaciments de la zona paleontològica d’Isona i Conca Dellà i Gavet de la Conca

Jaciment de Basturs-1
Situat al nord del poble de Basturs (terme municipal d'Isona i Conca Dellà), al sud de la serra de Sant Corneli, a l'est del barranc de la Costa Gran i proper a la font dels Corrals. Es troba en un conjunt d'estrats de gresos de color vermell del sostre de la formació Gresos d'Areny. Data del Campanià superior (Cretaci superior). S'hi localitzen, sobretot, nius de dinosaure, una trentena, així com ous aïllats i milers de petits fragments de closques d'ous. Hi ha també ossos de dinosaures i de cocodrils, a més d'ossos articulats d'un llangardaix.

Jaciment de Basturs-2
És al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, en un punt molt pròxim a l'anterior i de difícil accés. Conserva, en relatiu bon estat, 38 nius de dinosaure. Les característiques litològiques i paleontològiques són molt similars a les del jaciment de Basturs-1.

Jaciment de Basturs-poble
Situat al sud de la serra de Sant Corneli, a l'oest del poble de Basturs, és el jaciment de restes òssies de dinosaure més rellevant de la conca, i un dels més importants d'Europa. La primera campanya d'excavació s'hi va dur a terme l'any 2001 i, des d'ençà, s'han trobat més de 900 restes òssies gairebé totes corresponents a dinosaures ornitòpodes del grup dels hadrosaures. Una petita part de les restes corresponen a cocodrils i a dinosaures carnívors (teròpodes).

Jaciment de Sant Romà-2
Situat al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, al nord del poble de Sant Romà d'Abella. Aquest jaciment ha lliurat restes d'un ornitòpode del grup dels hadrosaures que han permès descriure un nou gènere i espècie de dinosaure autòcton: Pararhabdodon isonensis.

Jaciment del Molí del Baró

Situat molt a prop de la població de Sant Romà d'Abella, a l'extrem oest de la Costa dels Traginers. Descobert l'any 2001, ha proporcionat una important col·lecció de restes de dinosaures ornitòpodes del grup dels hadrosaures, així com de teròpodes, cocodrils, peixos, gasteròpodes i fragments de closques d'ous de sauròpodes. També destaca la gran quantitat de restes vegetals que s'hi conserven.

Jaciment d'Orcau-1
A pocs quilòmetres al sud-oest del poble d'Orcau. Descobert per Walter Kühne l'any 1954, excavat per ell mateix i per E. Aguirre, va proporcionar catorze caixes de restes òssies. Les restes recuperades corresponen a dinosaures sauròpodes.

Jaciment d'Orcau-2
Al sud de la Serra de Sant Corneli, a dos quilòmetres a l'est del poble d'Orcau, es conserven icnites de dinosaures sauròpodes, en un estrat calcari d'origen lacustre fortament inclinat cap el sud. En aquest estrat també s'observen restes d'invertebrats i forats deixats per les tiges i arrels de plantes aquàtiques.

Jaciment de la Posa
Situat a l'est del poble d'Isona. Al sostre d'un estrat de gres, es conserven centenars de depressions que inicialment van ser interpretades com a icnites de dinosaures sauròpodes. Posteriorment, però, han estat reinterpretades com a marques d'alimentació deixades per peixos elasmobranquis sobre una sorra de plana mareal. A més es conserven closques d'invertebrats marins així com marques deixades a la sorra per crancs i cucs.

Jaciment de Goberres
Al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, a l'est del poble d'Isona. S'hi troben una vintena d'icnites mal conservades en el sostre d'un estrat de gresos que presenten una gran duresa.

Jaciment de la Masia de Ramon
Al terme municipal d'Isona i Conca Dellà. Inclou restes òssies i icnites de dinosaures ornitòpodes del grup dels hadrosaures Aquestes restes es conserven en un conjunt d'estrats de gresos de la part mitjana de la Formació Tremp.

Jaciment de la Costa Roia o Costa Roja
Al terme municipal d'Isona i Conca Dellà. Conserva icnites de dinosaures ornitòpodes a la base d'un estrat de gresos d'origen fluvial de la part mitjana de la Formació Tremp.

Jaciment del barranc de Llauet o barranc de Guixers-1
Situat al terme municipal de Gavet de la Conca. Inclou icnites de dinosaures ornitòpodes al sostre d'un estrat de gresos d'origen fluvial de la part mitjana de la Formació Tremp.

Jaciment Llau de la Costa
Situat en el municipi d'Isona i Conca Dellà. Inclou icnites tridàctiles de dinosaures, probablement d'ornitòpodes del grup dels hadrosaures, en el sostre d'un estrat de gresos d'origen fluvial de la part mitjana de la Formació Tremp.

+ info ACORD GOV/128/2012, de 18 de desembre, pel qual es declaren bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, diversos jaciments de vertebrats ubicats als termes municipals d'Isona i Conca Dellà i de Gavet de la Conca

+ info Descobert un nou jaciment de dinosaures a Basturs, al Pallars

+ info A Basturs, dinos a cabassos

+ info La recerca en titanosaures presentada a Alemanya

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 17:11
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b