Identificades quatre noves espècies d'ous de dinosaure a Coll de Nargó

 

Detall de la niuada trobada a Coll de Nargó l'any 2013. ICP

La revista Cretaceous Research publica aquest mes un article de l'investigador col·laborador de l'ICP Albert Garcia Sellés en què es descriuen quatre noves espècies d'ous de dinosaures del jaciment de Coll de Nargó (Lleida) i que demostra que diferents tipus de dinosaures van compartir aquesta zona de nidificació. La troballa també ha permès descriure la presència de l’oogènere Cairanoolithus per primera vegada a la Península Ibèrica i ha contribuït a determinar amb major precisió l'edat del jaciment.

 

El jaciment de Coll de Nargó es troba a uns 8 quilòmetres a l'oest de la localitat de l’Alt Urgell (Lleida) que porta el mateix nom i és una de les àrees de nidificació de dinosaures més importants d'Europa. S'hi han identificat milers d'ous de dinosaures del Cretaci Superior, closques i nius atribuïts a dinosaures sauròpodes que van habitar aquesta zona fa uns 70 milions d'anys, poc abans de la seva extinció a tot el planeta, fa uns 66 milions d'anys.

En el treball publicat en l'exemplar de març de la revista Cretaceous Research, l'investigador col·laborador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Albert G. Sellés, amb la col · laboració d'Ángel Galobart, responsable del Grup de Faunes del Mesozoic l'ICP i investigadors de la Universitat de Barcelona i del Instituto Geológico y Minero de España, descriu per primera vegada i de manera detallada el registre d'ous fòssils en aquest jaciment en el qual fins ara només s'havia reconegut un tipus d'ou de dinosaure: Megaloolithus siruguei.

Després d'analitzar més de 25 estrats al llarg de la Formació Tremp (una de les formacions geològiques presents en aquesta zona), els investigadors han identificat un mínim de quatre tipus diferents d'ous, també coneguts com ooespècies: Cairanoolithus roussetensis, Megaloolithus aureliensis, Megaloolithus siruguei i Megaloolithus baghensis. Algunes d'aquestes ooespècies s'han trobat al mateix nivell geològic que indica que diferents tipus de dinosaures van coexistir en el temps en aquesta zona de nidificació.

 

Microfotografia de dues de les ooespècies trobades a Coll de Nargó. ICP

Els paleontòlegs utilitzen el concepte de ooespècie per identificar i classificar diferents tipus d'ous. El contingut de l'ou poques vegades es conserva en el registre fòssil, pel que resulta molt difícil saber a quina espècie adulta correspon cada ooespècie. El que sí que s'ha pogut determinar gràcies a estudis anteriors és que dins d’ous del oogènere Megaloolithus s'han trobat embrions de titanosaure, un grup de dinosaures sauròpodes del qual s'han trobat restes d'ossos i petjades al llarg del Pirineu.

L'estudi també ha determinat la presència de Cairanoolithus per primera vegada a la Península Ibèrica, un tipus d'ou que només es coneixia al sud de França. Aquesta troballa constitueix una nova prova de la connexió entre les faunes de dinosaures de França i la Península Ibèrica fa uns 70 milions d'anys.

Els ous com marcadors cronològics

Un dels principals problemes que es troben els paleontòlegs és el de poder datar amb precisió els jaciments fòssils. En els sediments de tipus marí, un mètode de datació és mitjançant "fòssils guia" o "biocronomarcadors", però la seva presència en els jaciments terrestres és escassa. S'ha demostrat que els diferents tipus d'ous (ooespècies) són presents en intervals de temps molt concrets, el que permet crear escales biocronològiques amb capacitat de datació precisa. Gràcies a la troballa de Coll de Nargó, s'ha pogut establir que els seus diversos afloraments o jaciments comprenen una edat d’entre 71 i 67 milions d'anys.

Algunes de les incògnites que encara queden per resoldre sobre la reproducció dels dinosaures, i que actualment són un repte d'investigació per al Grup de Recerca de Mesozoic de l'ICP, és comprendre com animals de tan enormes (els titanosaures que van habitar en aquesta zona podien arribar a mesurar fins a 15 metres de llarg) podien dipositar els ous en els seus nius. Les incògnites sorgeixen tant per la dificultat de conèixer la capacitat de flexió de la seva part del darrere, com per conèixer l'alçada màxima de caiguda que podia suportar un ou de dinosaure sense trencar-se.

+ info: Garcia-Sellés, A., Bravo, A.M., Delclòs, X., Colombo, F., Martí, X., Ortega-Blanco, J., Parellada, C. & Galobart, À. (2013). Dinosaur eggs in the Upper Cretaceous of the Coll de Nargo area, Lleida Province, south-central Pyrenees, Spain: oodiversity, biostratigraphy and their implications. Cretaceous Research 40: 10-20.

Notícies relacionades:

- Es presenta el niu amb ous de dinosaure més gran d’Europa

Last modified on Dijous, 22 Març 2018 12:03
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b