Reconstrucció d'en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) al Museu de l'ICP. Albert Uriach. ICP.

Un equip internacional d’investigadors de la Universitat de Missouri i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen la pelvis d’en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) trobada a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) l’any 2003, en un article publicat en línia a la revista Journal of Human Evolution. Més de 8 anys després de la publicació a la revista Science de la troballa d’en Pau, els seus fòssils encara són objecte d’estudi i donen lloc a noves publicacions científiques.

L’estudi de la pelvis aporta una valuosa informació sobre la forma de desplaçar-se dels primats, però són poques les que s’han recuperat del registre fòssil dels hominoïdeus del Miocè. Fins ara, tot just s’havien descrit dues pelvis, que pertanyien a Proconsul nyanzae, un primat de la família dels proconsúlids que va viure a l’Àfrica fa uns 18 milions d’anys, i a Oreopithecus bambolii, un hominoïdeu de fa uns 8 milions d’anys.

En l’article publicat en línia a la revista Journal of Human Evolution i que signen la investigadora Ashley Hammond de la Universitat de Missouri i els investigadors David M. Alba, Sergio Almcécija i Salvador Moyà-Solà, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es descriu la pelvis de Pierolapithecus catalaunicus (popularment conegut com a Pau), un hominoïdeu que va viure fa uns 12 milions d’anys a la zona del Vallès-Penedès. De l’esquelet d’en Pau es van recuperar 83 ossos o fragments d’ossos, dos dels quals corresponen a la pelvis i han estat analitzats en detall en aquest article.

Diferents vistes del fragment de l'isqui d'en Pau. ICP.

La pelvis d’en Pau està composta per un fragment de l’ili (l’os de la part superior de la pelvis) i un altre de l’isqui (a la part baixa i del darrera del coxal). Malgrat que el fragment de l’isqui del que es disposa és molt petit, la seva forma s’assembla a la que presenta Proconsul nyanzae, el que suggereix una forma més aviat primitiva. Altres estudis de l’esquelet postcranial han corroborat que Pierolapithecus catalaunicus presentava encara adaptacions primitives per al desplaçament quadrúpede per damunt de les branques.

Vista dorsomedial i ventrolateral de l'ili de Pau. L'escala equival a 1 cm.

L’ili d’en Pau, en canvi, presenta algunes diferències respecte la forma que s’observa en Proconsul nyanzae. Una part de l’ili (l’anomenada ala ilíaca) és més ampla que en la majoria de micos i que en P. nyanzae. Al mateix temps, una altra part (la tuberositat ilíaca) s’estima que tenia una amplada intermèdia entre la que s’observa en els hominoïdeus extints i els micos, el que reforça la hipòtesi que en Pau es podia desplaçar en una postura ortògrada (amb el tronc erecte) que li permetia grimpar verticalment.

L’estudi també suggereix que algunes característiques morfològiques de la pelvis compartides pels homínids actuals (els humans i els seus parents propers, orangutans, ximpanzés i goril.les) haurien evolucionat independentment en paral·lel en comptes d’haver-se heretat a partir d’un ancestre comú.

+ info: Hammond, A.S., Alba, D.M., Almécija, S. & Moyà-Solà, S. (Published on line). Middle Miocene Pierolapithecus provides a first glimpse into early hominid pelvic morphology. Journal of Human Evolution.
http://dx.doi.org/10.1016/j.jhevol.2013.03.002

Notícies relacionades:

- Afinant el lloc dels simis antropomorfs del Vallès-Penedès en l’evolució
- Pierolapithecus: 10 anys d'una troballa
- 10 preguntes sobre en Pau a Salvador Moyà

 

 

Last modified on Dijous, 22 Març 2018 12:18
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b