Un petit esquelet de Coll de Nargó aportarà noves dades sobre la reproducció dels darrers dinosaures

 En l'esquelet s'observen algunes vèrtebres i altres ossos que podrien ser del braç de l'animal. ICP

Aquest matí s’han iniciat les tasques per extreure un petit esquelet de fa més 65 milions d'anys d’identitat encara desconeguda a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. La proximitat de nombroses postes d’ou i la presència de closques properes al fòssil fa pensar als investigadors que es podria tractar d’una cria de dinosaure o d’algun depredador que s’alimentava d’aquestes. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins després de l’estiu, però aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven la zona fa més de 65 milions d'anys.

Avui s’han reprès les campanyes d'excavacions paleontològiques dirigides des del Grup de Recerca del Mesozoic de l’ICP, amb la col·laboració de l'Àrea d'Estratigrafia de la UAB, el Museu de la Conca Dellà, grups d'aficionats vinculats a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Secció de Geo-paleontologia) i el col·lectiu ADAU (Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell). La primera acció d’aquesta campanya ha consistit en començar les actuacions per extreure un petit esquelet associat a un conjunt d’ous de dinosaure trobat fa algunes setmanes.

La part visible de l’esquelet està formada per cinc o sis vèrtebres i ossos que podrien pertànyer al braç de l’animal. Es tracta d’un esquelet articulat, és a dir, les restes es troben en posició anatòmica el que el fa molt interessant pels paleontòlegs. Els investigadors barallen dues hipòtesi: que es tracti d’una cria d’un dinosaure o d’un depredador. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins el mes d’octubre però, en qualsevol cas, aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven el Pirineu fa entre 65 i 70 milions d’anys. La troballa és excepcional ja que en aquesta zona s’havien trobat molts nius d’ous de dinosaure, però mai un esquelet tan complet com aquest.

Detall d'una de les vèrtebres del fòssil. ICP

En els propers dies es perforarà al voltant del fòssil i s’injectarà ciment expansiu per tal d’extreure un bloc de roca que contingui l'esquelet. Aquest bloc serà traslladat als laboratoris de preparació de l’ICP on serà restaurat per tal que pugui ser estudiat pels investigadors. No serà fins aleshores que es podrà conèixer més detalls sobre l’espècie a la que pertany aquest fòssil. Si es tracta d’un dinosaure, el seu anàlisi podria permetre conèixer quina espècie és la responsable de les nombroses postes de la zona. L’alternativa que barallen els científics és que es tracti de les restes d’un depredador carnívor que s’alimentés de dinosaures, fet que donaria suport a la hipòtesi que els dinosaures ponien els ous i els abandonaven. Aquest fet permetia que apareguessin depredadors ataquessin les cries.

La troballa de les restes la va realitzar Francesc Pérez Peralba, membre dels Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) que va donar avís als paleontòlegs de l’ICP. Per tal de garantir la preservació d'un fòssil tan fràgil, aquest matí s'ha realitzat un motlle de precisió amb silicona.

Els investigadors Àngel Galobart i Albert Garcia-Selles es disposen a realitzar un motlle de silicona del fòssil. ICP  . ICP

Amb aquesta excavació s’ha donat el tret de sortida a una ambiciosa campanya de treballs de camp de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que aquest estiu incidirà en els jaciments amb ossos de dinosaure d'Orcau-1 i Costa de les Solanes (municipi d'Isona i Conca Dellà), els Nerets (Tremp), i el de petjades d'Orcau-2 i Llau de la Costa (Isona i Conca Dellà), tots ells a la Comarca del Pallars Jussà. Aquesta campanya es clourà amb l'excavació al setembre del jaciment de l'Espinau (Santa Linya i Avellanes/Àger) a la comarca de la Noguera, un jaciment on s'hi farà la quarta campanya d'excavació per descobrir més ossos dels dinosaures herbívors anomenats hadrosaures.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers cinc milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleogen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa uns 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra.

 

Notícies relacionades:

- Identificades quatre noves espècies d'ous de dinosaure a Coll de Nargó

- Es presenta el niu amb ous de dinosaure més gran d’Europa

 

 

Last modified on Dijous, 22 Març 2018 12:41
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b