Canardia garonnensis, un nou dinosaure del sud de França

Reconstrucció de Canardia garonnensis (Emiliano Troco)

Investigadors del Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie, de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà descriuen en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE, una nova espècie d’hadrosaure que va viure a la zona dels actuals prepirineus francesos fa entre 68 i 66 milions d’anys. Les restes d'aquesta espècie trobades al jaciment de Larcan correspondrien a un dels darrers dinosaures europeus, ja que eren sota una capa amb alt contingut d’iridi, considerat com una evidència de l’impacte del meteorit que va causar la seva extinció.

La descripció d'aquesta nova espècie s'ha fet a partir de restes fòssils que s'han trobat en dos jaciments diferents. Les més antigues van ser descobertes a prop de l'actual poble de Tricoutè, a 65 km de Toulouse (al sud de França), on aquest animal hi va viure fa entre 68 i 67 milions d’anys, mentre que dos ossos trobats a Larcan són més recents i daten de fa uns 66 milions d'anys. Aquests ossos corresponen a un dels darrers dinosaures europeus coneguts, ja que es considera que aquests animals es va extingir de la Terra fa 66 milions d’anys i s'han trobat sota una capa d’iridi, el que es considera una evidència de l’impacte del meteorit sobre la Terra que hauria provocat la seva desaparició.

Maxil·lar dret de l'holotip de Canardia garonnensis

Canardia garonnensis, la nova espècie descrita a la revista PLOS ONE per l’investigador Albert Prieto-Márquez, del Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie (a Munic), Fabio M. Dalla Vecchia i Angel Galobart (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i Rodrigo Gaete (del Museu de la Conca Dellà), pertanyia al grup dels hadrosaures, dinosaures vegetarians també coneguts com a dinosaures “bec d’ànec” perquè presentaven un musell aplanat com el bec dels ànecs actuals. El nom amb el qual ha estat batejada aquesta espècie deriva de la paraula “canard” (ànec, en francès), mentre que”garonnensis” fa referència al departament de l’Alta Garona on va ser trobat.

Diversos ossos del crani de Canardia garonnensis

Aquesta nova espècie es considera un membre primitiu dels lambeosaurins, un grup caracteritzat per la presència crestes òssies a la part superior del crani. No hi ha acord entre la comunitat científica sobre la funció d'aquestes crestes, i una de les hipòtesi és que seria una mena de caixa de ressonància per permetre la comunicació entre els animals de la mateixa espècie. Canardia garonnensis hauria estat emparentat estretament amb l’espècie Aralosaurus tuberiferus descoberta al Kazakhstan.

Els fòssils de Canardia correspondrien a un animal de mida relativament petita dins dels dinosaures, fet que es pot explicar per la condició d’insularitat en què va viure aquesta especie. Fa 67 milions d’anys, França i bona part de la Península Ibèrica eren part d’una gran illa que formava part de l’Arxipèlag Europeu. Els animals de grans dimensions que viuen en illes tendeixen a presentar unes dimensions inferiors que els seus parents continentals, en un fenomen que és conegut com a nanisme insular.

Els avantpassats de Canardia haurien arribat a Europa des d'Àsia fa uns 70 milions d'anys.

+ info: Prieto-Márquez A, Dalla Vecchia FM, Gaete R, Galobart À (2013) Diversity, Relationships, and Biogeography of the Lambeosaurine Dinosaurs from the European Archipelago, with Description of the New Aralosaurin Canardia garonnensis. PLoS ONE 8(7): e69835. doi:10.1371/journal.pone.0069835

 

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 13:10
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b