Icnita d'hadrosaure a la Formació de Tremp

Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE les petjades de dinosaures més modernes d’Europa. Es tracta d’unes 30 restes distribudes per la formació de Tremp i que corresponen a diversos grups de dinosaures que van viure en aquella zona fa uns 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció massiva en la qual desapareixerien aquests animals de la superfície de la Terra.

Amb l’excepció de les zones properes a l’impacte del meteorit que, segons la hipòtesi més acceptada per la comunitat científica va provocar la seva extinció, se sap molt poc dels darrers dinosaures que van existir a altres zones del planeta. La formació de Tremp (una estructura geològica que aflora entre els Pirineus catalans i aragonesos) conserva les restes més importants d’icnites (petjades fòssils) del Cretaci a Europa i evidencia que diversos grups de dinosaures van viure al Pirineu fins poc abans de la seva extinció.

Bernat Vila (a la dreta) i altres investigadors estudiant icnites de la formació de Tremp

L’investigador Bernat Vila, del Grup Aragosaurus – IUCA (Universitat de Saragossa) i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), així com investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Museu de Conca Dellà, han participat en aquesta recerca publicada aquesta setmana a la revista PLOS ONE en la que es descriuen 28 nous rastres d’empremtes que corresponen majoritàriament a d’hadrosaures ornitòpodes i, en menor quantitat, a titanosaures i sauròpodes en diversos jaciments de Catalunya i Aragó.

Els estudis realitzats durant més de deu anys en els afloraments on es troba el límit Cretaci-Terciari (el període geològic en el que es va produir l’extinció massiva d’espècies) han permès descobrir que aquestes petjades d'hadrosaures són abundants en els gresos formats en els canals dels rius que fa 65 milions d’anys hi havia a la zona, i que desapareixen del registre fòssil de forma abrupta.

Les icnites o petjades fòssils es consideren una evidència de vida, és a dir, només les pot formar un organisme viu desplaçant-se en el moment en què s'estava formant la roca. A diferència dels ossos fòssils, que poden ser transportats i dipositar-se en roques més modernes, les petjades es van produir en el moment en què vivien els dinosaures. Són les restes més modernes de dinosaures a Europa.

Reconstrucció de Pararhabdodon isonensis (Oscar Sanisidro)

Els hadrosaures ornitòpodes són un grup de dinosaures herbívors també coneguts com a dinosaures “bec d’ànec” perquè presentaven un musell aplanat com el bec dels ànecs actuals. Les petjades d’aquest grup identificades a la formació de Tremp són morfològicament semblants a les que es troben a Nord-Amèrica i a l’Àsia, tot i que més petites i són atribuïbles al gènere de petjades fòssils Hadrosauropodus.

És molt difícil associar les icnites a un determinat gènere o espècie, ja que és poc freqüent trobar ossos al costat de les icnites. En aquesta mateixa formació geològica s’han trobat restes de Pararhabdodon isonensis (a Isona) i Arenysaurus (a Areny de Noguera, Osca) i que podrien ser bons candidats a haver deixat les seves petjades en el fang.

+ info: Vila B, Oms O, Fondevilla V, Gaete R, Galobart À, et al. (2013) The Latest Succession of Dinosaur Tracksites in Europe: Hadrosaur Ichnology, Track Production and Palaeoenvironments. PLoS ONE 8(9): e72579. doi:10.1371/journal.pone.0072579

 

 

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 13:12
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b