El fèmur d’Orrorin tugenensis, una nova passa cap als orígens del bipedisme

El fèmur d'Orrorin tugenensis s'ha estudiat amb tècniques de morfometria geomètrica 3D

L’investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Sergio Almécija, publica avui un article a Nature Communications on analitza el fèmur d’Orrorin tugenensis, un membre molt primitiu del llinatge humà que va viure fa 6 milions d’anys a Kenya. L’estudi revela que el fèmur d’Orrorin presenta una combinació única de caràcters primitius i moderns, essent intermedi temporalment i morfològicament entre els antropomorfs fòssils del Miocè i altres membres més tardans del llinatge humà, els australopitecs. La troballa suposa un avenç important en la comprensió dels orígens del bipedisme.

Contràriament al que molts investigadors han assumit durant molts anys, els grans antropomorfs actuals (ximpanzés, goril·les i orangutans) no representen “màquines del temps” vivents. Mostren una morfologia del fèmur que ha evolucionat en direccions diferents des de l'avantpassat comú amb els humans, probablement en relació amb la suspensió en els arbres. La recerca publicada avui suposa un important avenç en la comprensió dels orígens del bipedisme humà, i indica que l'estudi de l’evolució dels antropomorfs del Miocè (període comprès entre 23 i 5,3 milions d'anys abans del present) és crucial per entendre la seva evolució en els primers membres del llinatge humà.

Les restes d'Orrorin tugenensis van ser trobades als Tugen Hills (Kenya) i van ser originalment descrites a l’any 2001. Des d’aleshores s’han recuperat més restes que pertanyen a cinc individus diferents. S’estima que pesava entre 35 i 50 kg., mesurava entre 1,1 i 1,2 m. d’alçada i tenia una dieta principalment basada en vegetals i fruites. Combinava la capacitat de caminar dret amb la de grimpar als arbres.

 

El fèmur d’Orrorin va ser originalment descrit com anatòmicament modern, molt semblant al dels humans actuals i, de fet, alguns autors el van situar com un ancestre directe dels primers membres del gènere Homo. Anàlisis posteriors, però, van mostrar un patró més proper als australopitecs, grup al qual pertany l’espècie Australopithecus afarensis, l’espècimen més conegut de la qual és Lucy, de 3,2 milions d’anys d’antiguitat i que ja caminava habitualment de forma bípeda.

El nou estudi del fèmur d’Orrorin tugenensis presentat avui a Nature Communications utilitza tècniques de morfometria geomètrica en 3D de darrera generació, i revela una combinació única entre caràcters primitius i moderns. La seva morfologia no és intermèdia entre ximpanzés i australopitecs (com s’assumia fins ara) sinó entre els antropomorfs fòssils del Miocè (com Proconsul i Dryopithecus) i els australopitecs. La ressemblança d’Orrorin amb els antropomorfs fòssils i no amb els actuals suggereix que el bipedisme va evolucionar a partir d’un tipus de locomoció practicada pels antropomorfs del Miocè i sense cap anàleg actual.

El fèmur d'Orrorin s'ha comparat amb el d'altres hominins fòssils i actuals i amb el d'hominoïdeus del Miocè

El nou estudi publicat avui a Nature Communications l’ha realitzat Sergio Almécija, investigador de la Stony Brook University (Nova York) i investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), conjuntament amb altres membres de l’ICP (Salvador Moyà, David M. Alba i Marta Pina), de la Grand Valley State University a Michigan (Melissa Tallman) i de la Stony Brook University (William L. Jungers).

+ info:  Sergio Almécija, Melissa Tallman, David M. Alba, Marta Pina, Salvador Moyà-Solà, William L. Jungers. The femur of Orrorin tugenensis exhibits morphometric affinities with both Miocene apes and later hominins. Nature Communications. 4:2888 doi: 10.1038/ncomms3888 (2013).

Notícies relacionades:

- ¿Bípede? La resposta era suspensor o grimpador

 

 

Last modified on Divendres, 23 Març 2018 13:59
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b