L’ICP signa un conveni amb la Universitat de Catània per a l’estudi dels elefants nans

Salvador Moya (director de l'ICP) i Giacomo Pignataro (rector de la universitat de Catania) durant la signatura del conveni

L’acord de col·laboració entre l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Università degli Sutdi di Catania (Sicília) permetrà estudiar conjuntament els elefants nans que es troben en els jaciments d’aquesta illa amb l’objectiu de reconstruir el seu cicle vital. Aquesta setmana, Salvador Moyà, director de l’ICP i Giacomo Pignataro, rector de la universitat siciliana, han signat el conveni que té una durada prevista de dos anys.

L’objectiu de la col·laboració entre les dues institucions és aprofundir en l’estudi de la life history o cicle vital de l’espècie del plistocè Palaeoloxodon falconeri, un elefant nan del qual s’han trobat nombroses restes a la cova de Spinagallo, a l’est de l’illa de Sicília. Es tracta de l’elefant més petit que mai ha viscut al planeta; els individus adults tenien una alçada aproximada d’un metre. Una de les línies de recerca del grup de Paleobiologia Evolutiva de l’ICP és l’estudi del cicle vital de les faunes que han evolucionat en una illa, com és el cas d’aquesta espècie.

Comparació de mida entre una persona i Palaeoloxodon falconeri (Wsnyder/deviantart)

En el continent, els animals grans tendeixen a presentar un cicle vital més lent que els animals petits: tenen una vida més llarga i taxes de reproducció baixes. Els animals més petits, en canvi, solen tenir una vida curta i reproducció elevada. En condicions d’insularitat, on habitualment hi ha menys recursos alimentaris i menys depredació, els mamífers petits tendeixen a ser més grans que els del continent i, els grans, petits. És el que es coneix com la “regla de l’illa” i el cas dels elefants nans és l’exemple més espectacular d’aquests canvis de mida corporal. Resulta especialment interessant estudiar si les espècies insulars nanes mantenen els cicles vitals llargs dels seus homòlegs continentals o fins i tot es fan encara més lents o si, al contrari, presenten cicles vitals més curts, com els correspondria per la seva reduïda mida.

L’ICP té una llarga trajectòria al voltant de l’estudi de Myotragus balearicus, un bòvid nan que va viure a les Illes Balears. Se sap que aquesta “cabreta”, arribava tard a la maduresa sexual i que tenien una vida molt llarga per a un animal del seu grup. L’estudi de l’elefant nan de Sicília permetrà saber si el cas de Myotragus és únic o si hi ha altres espècies que també mostren un cicle vital prolongat per la seva mida com a adaptació a la vida a les illes. Meike Köhler, professora d’investigació ICREA i cap del grup de Paleobiologia Evolutiva de l’ICP, ha destacat la rellevància de l’estudi de Palaeoloxodon falconeri. “La col·laboració amb la universitat de Catània ens permetrà fer un pas endavant per a l’estudi de la life history d’aquesta espècie i saber si el canvi cap a una història de vida més lenta és un patró generalitzat a les faunes endèmiques insulars i, per tant forma part del Island Syndrome, que són la sèrie de canvis morfològics, fisiològics, comportamentals, etc. que comparteixen aquestes faunes”, ha comentat.

El conveni inclou la cessió de material per tal d’estudiar-ne la paleohistologia, realitzar una anàlisi isotòpica de la dentina dels ullals i reconstruir la dieta d’aquesta espècie, entre altres reptes científics. Meike Köhler serà la responsable del projecte que inclourà diversos investigadors de l’ICP, així com investigadors de centres de recerca nord-americans i italians.

Notícies relacionades:

-        La cabra Myotragus balearicus es mostra de nou com un excel·lent model evolutiu

-        Evolucionar en una illa, el secret per una vida més llarga

 

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 11:50
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b