Tresors fòssils a la cova més gran de Catalunya

El pròxim dijous, 23 d’octubre, es presenta “La Cova Lachambre” un llibre sobre la cova més llarga de Catalunya, amb 26,8 quilòmetres de llargada. Joan Madurell i Manel Llenas, geòlegs de l’ICP, han participat en el capítol sobre paleontologia de la Cova de Vidatripà, una de les coves accessòries de la Cova Lachambre on hi han documentat abundants restes del gènere d’óssos Ursus.

La Cova Lachambre va ser descoberta l’any 1981 i deu el nom del seu primer explorador. És una xarxa de galeries pràcticament al mateix nivell amb una longitud total de gairebé 27 km. i presenta una sèrie de coves accessòries al seu voltant, algunes separades tan sols per uns quants metres de la cova principal. Una d’aquestes és la cova de Vidatripà, que presenta una riquesa paleontològica excepcional.

Els geòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Manel Llenas i Joan Madurell, han realitzat un estudi preliminar, cartografiant, fotografiant, identificant i inventariant aquestes restes que es troben en superfície, entre les quals destaquen restes d’ossos, osseres i urpades a la roca. La cova de Vidratripà va ser descoberta l’any 1991. Durant el 1992 el doctor Crochet hi va dur a terme un petit estudi de les restes d’Ursus (gènere d’úrsids que inclou l’ós bru, l’ós negre i l’ós polar) del plistocè que s’hi troben.

S’han inventariat un total de 150 punts amb restes paleontològiques escampades per tota la cova. S’hi troben un gran nombre d’osseres algunes en un estat de conservació excepcional gràcies a una fina capa de cristal·lització de calcita, el que els dóna un aspecte lluent. També es troben urpades en pràcticament totes les parets i a molts trams del terra argilós de la cavitat.  Malgrat que un 95% de les restes pertanyen a Ursus, també s’han inventariat un esquelet pràcticament sencer d’un carnívor de talla petita, així com restes d’un fèlid i d’un artiodàctil, entre altres.

“És possible que s’hi donés canibalisme”, apunta Joan Madurell. “La quasi total absència d’ossos en connexió anatòmica i el fet que no hi hagi hagut transport per circulació d’aigua ens ho fa pensar”, ha comentat. La presència d’urpades d’Ursus en xemeneies verticals de fins a 8 metres d’alçada, la gran quantitat d’esquelets juvenils i que els ossos es trobin escampats per tota la cova indica que possiblement es van quedar tancats durant la hibernació i van buscar desesperadament una sortida.

El llibre ha estat publicat pel Col·lectiu Conflent Subterrani i dirigit per Joan Borràs, espeleòleg d’aquest col·lectiu. És un estudi exhaustiu d’aquesta cova situada al peu del Canigó. Conté una nova topografia de la cova i de les coves veïnes en color, amb la descripció del conjunt de les galeries, tot acompanyat de fotografies espectaculars de les formacions que s’hi poden trobar. El dia 23 d’octubre es presentarà al Centre Excursionista de Terrassa (Carrer de St. Llorenç, 10).

+ info: “El Conflent Subterrani. Cova Lachambre. La cova més gran de Catalunya (26,8 km)” (2014) Coberta dura, 300 p., 878 fot. 77 topo. col., 6 map., 297x210 mm. Ed. I.C.R.E.C.S Universitat de Perpìnyà. Col·lectiu Conflent Subterrani.Terra Nostra (Codalet)

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 11:50
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b