Paleontologia Virtual

Butlletí del ICP

Paleontologia Virtual

L'ús de les tècniques de digitalització aplicades a la paleontologia està donant grans resultats. L'obtenció de models tridimensionals i la capacitat de realitzar simulacions, ofereixen noves perspectives a la taxonomia clàssica i la biomecànica. Per aquest motiu, l'ús de sistemes làser i tomografies computeritzades s'estan perfilant com a grans referents de treball a l'ICP.
Quines tècniques es fan servir a l'ICP relacionades amb la paleontologia virtual?
L'ús de les tècniques de digitalització aplicades a la paleontologia està donant grans resultats.
Les tècniques permeten processar grans volums d'informació, fins ara inèdits, de les peces fòssils i manipular els materials sense que aquests pateixin cap alteració, és a dir; amb tècniques no invasives.
És justament la cerca d'aquestes noves tècniques, mitjançant més precisió i millors sistemes de representació, el què està permeten uns millors resultats.
Així, l'obtenció de models tridimensionals i la capacitat de realitzar simulacions, ofereixen noves perspectives a la taxonomia clàssica i la biomecànica. Per aquest motiu, l'ús de sistemes làser i tomografies computeritzades s'estan perfilant com a grans referents de treball a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
A partir de l'obtenció de models bi i tridimensionals del fòssil, es poden observar caràcters de tipus anatòmic i histològic (teixits). També existeix la possibilitat de crear models virtuals que permetin conèixer regions del fòssil que no es conserven originalment.
Una altra de les grans possibilitats d'aquests tipus de tècniques es basa en la possibilitat de realitzar simulacions i anàlisis que permetin estudiar les capacitats biomecàniques dels fòssils, a partir de metodologies usades d'habitual en enginyeria com, per exemple, el mètode d'elements finits (FEM)

L'ús de Tomografia Computeritzada (CT)

Aquesta tècnica, habitual en les tasques de diagnòstic mèdic, permet obtenir talls molt prims de tota la peça i d'aquesta manera es pot observar la morfologia externa i interna del material d'estudi.
Un primer ús d'aquesta tècnica es basa en la naturalesa del material paleontològic. El procés de fossilització provoca l'homogeneïtzació de les característiques químiques i físiques dels materials implicats.

Aquest fet provoca una dificultat addicional en l'extracció del fòssil, que pot ser resolt amb tècniques que discerneixin entre rangs de densitats diferents.
Aquest és el cas de la Tomografia Computeritzada (CT), que explora d'una forma no invasiva, gràcies a l'atenuació que sofreixen els raigs X al travessar la matèria en funció de la seva densitat.
La tomografia però, també permet obtenir la morfologia externa i interna del fòssil, i aconseguir dades biomètriques, que serviran per analitzar superfícies o volums, tant de regions visibles externament com regions inaccessibles si no s'usen tècniques no invasives.

Tanmateix, els models resultants poden ser usats de base per estudis de caràcter biomecànic, que simulin les propietats físiques dels materials i que per tant, aportin informació sobre les capacitats biomecàniques de l'organisme. Així mateix, els models obtinguts per tomografia poden ser usats per realitzar repliques del material.

L'ús de làsers

La tècnica làser ofereix la possibilitat d'obtenir representacions de la morfologia externa del material paleontològic.

La tècnica es basa en la captura de punts (X, Y, Z, amb vector) i/o geometries (punts, malles poligonals) mitjançant un sistema integrat de fotogrametria en temps real i un emissor làser de doble feix respectivament.

Un cop obtingut el model es poden calcular propietats com la superfície i volum del conjunt o de les àrees d'interès, així com totes les dades biomètriques tradicionals.