Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Els dinosaures sauròpodes van ser un dels grups de vertebrats més exitosos durant el Mesozoic. Apareguts a finals del Triàsic, fa uns 215 milions d'anys, el grup va gaudir d'una notable esplendor durant el Juràssic i el Cretaci, al final del qual es van extingir. Són coneguts pels seus cossos voluminosos suportats per quatre extremitats robustes, un coll i una cua llargs i un crani relativament petit. Amb una alimentació basada en els vegetals aquests animals van assolir els rècords de mides entre tots els animals que han trepitjat la Terra. Se'n coneixen fòssils a tots els continents, excepte a l'Antàrtida, i el seu gegantisme ha estat motiu de molts estudis. Precisament la seva biologia és un dels aspectes més interessants pel què fa a l'estudi. Com es movien i en quins ambients ho feien? Com es reproduïen? i...quina diversitat van arribar assolir abans de la seva extinció?

 

Bernat Vila durant la seva exposició

Aquests són algunes de les qüestions que l'investigador Bernat Vila de l'Institut Català de Paleontologia ha respost en la seva memòria de la  tesi doctoral titulada "Los saurópodos del Cretácico superior del sur de Europa: diversidad, icnología y biología reproductiva". El fins ara investigador predoctoral va defensar els resultats de la seva recerca el passat divendres 18 de juny al Salón de Grados de la Facultad de Biología de la Universidad Autónoma de Madrid. Davant l'atenta mirada d'un tribunal format pels Doctors José Luis Sanz (president), Joaquín Moratalla (secretari), José Ignacio Canudo, Vanda Faria dos Santos i Fabio Dalla Vecchia (vocals) i una trentena d'assistents (amics i familiars) que omplien la sala, en Bernat Vila va desgranar cadascun dels aspectes que fan referència a la paleobiologia i l'hàbitat dels dinosaures sauròpodes. Després de la seva interessant exposició, hi va haver una ronda de preguntes per part del tribunal a l'investigador. Posteriorment el tribunal es va reunir per donar la qualificació final a l'alumne.

 

Esperant la qualificació del tribunal

El nou doctor va obtenir la màxima qualificació: Excel·lent Cum Laude, amb unanimitat per part de tots els membres del tribunal. Finalment, per celebrar-ho es va oferir un pica-pica a tots als assistents.

El Doctor Bernat Vila, vinculat a l'ICP des del 2007, ha centrat les seves investigacions en els fòssils d'ossos, petjades i ous de dinosaure que durant més de 6 anys ha anat recuperant dels jaciments dels Pirineu català. A més, a la seva tesi va incorporar dades d'altres jaciments del Sud de França. La memòria recull la importància de combinar tècniques modernes i clàssiques per estudiar els fòssils i permet veure com a través d'espectaculars reconstruccions i models en tres dimensions es poden obtenir importants conclusions sobre la manera com els sauròpodes construïen els nius, creixien o es movien.

 

 

El dia 22 de juny els estudiants del Màster Oficial Interuniversitari en Paleontologia van presentar els seus treballs  finals de recerca. L’acte es va celebrar a la Sala  de Graus  II de la Facultat de Ciències  de la UAB. El programa va constar de vuit presentacions de mitja hora cada una, sis de les quals  estaven tutoritzades per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia.  El tribunal, format per David M. Alba, membre de l’ICP, en Josep M. Pons, coordinador del Màster i professor de la UAB i Jordi Martinell, professor de la UB, van evaluar les presentacions dels estudiants.

Miriam Pérez durant la seva presentació davant el Tribunal del Màster

El nivell de presentació va ser força elevat  a pesar del pocs temps que van tenir per elaborar les seves recerques i estudis particulars, només uns quants mesos, això sí, de molta i intensa feina.

Aquest màster oficial  coodirigit per la Universitat Autònoma de Barcelona  i la Universitat de Barcelona, ofereix als seus alumnes les bases científiques i metodològiques que els preparen per introduir-se en el món de la recerca i el coneixement del patrimoni natural, de tal manera que els aporten les eines que els permetran treballar com a professionals dins del món de la recerca, l’ensenyament o el museus, per posar alguns exemples.

A les 9.30h Chloe Chambers va iniciar la sessió amb el treball: An early Jurassic (Upper Lias) Ichthyosaur from the Serra Carbonera near Alòs de Balaguer, Northern Spain.

Ferran Llorens per la seva banda va presentar l’ Estudi tipológic de dents de Teròpode (Diapsida, Dinosauria) de la ‘Unitat roja inferior’ de la  Formació de Tremp (Maastrichtià), Conca de Tremp (Espanya)

A continuació Daniel Llovera va introduir el seu treball: Nova revisió de les restes de cocodril del Cretàcic superior de Casa Fabá, Isona

Després d’una petita pausa, en Daniel Martín va fer la seva presentación: Revisión de  las plumas fósiles de los yacimientos de calizas litográficas de la Sierra del Montsec (Lleida, Espanya)

Miriam Pérez va parlar del seu treball: Descripción morfológica del esplacnocráneo de Pierolapithecus catalaunicus (Primates: Hominidae) y comparación con otros primates del Mioceno y actuales.

Per  finalitzar en Guillem Pons va explicar el seu treball sobre: la Revisión del género Nesionites (Soricidae, Mammalia) en las Islas Baleares (Mediterráneo Occidental)

 

Guillem Pons explicant les conclusions del seu treball

Una jornada molt intensa per aquests joves paleontòlegs i tots els seus col·legues que es van apropar per escoltar les presentacions oficials, omplint tota la sala.

Exposició

Avui, dimarts 28 de setembre de 2010, a les 19:00, s’inaugura el nou Espai Miquel Crusafont, seu de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) a Sabadell. L’acte, presidit pel President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, compta també amb el Director de l’ICP, Salvador Moyà, la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll i l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos.

La rehabilitació de l’Espai Miquel Crusafont ha estat possible gràcies al programa operatiu Feder de Catalunya 2007-2013, en cofinançament de la Generalitat de Catalunya i fons europeus. La inversió total, superior als 2 milions d’euros, ha permès repensar aquest espai tot creant noves instal·lacions que s’havien convertit en imprescindibles per l’ICP. En paraules de Laura Celià, coordinadora de l’Espai Miquel Crusafont, “ha estat gràcies al diàleg constant entre els arquitectes i els tècnics de l’ICP, que aquest espai dóna resposta a les necessitats reals i creixents de l’ICP”.

Tot i que externament l’edifici no ha canviat, després de gairebé un any de reformes el seu interior és completament nou. Allotja els nous espais per a la col·lecció, que tripliquen els anteriors; la sala de noves tecnologies, que comptarà amb dues màquines de  tomografia axial computeritzada; una sala de realitat virtual, amb fòssils en 3D i el nou laboratori de preparació. A més a més, i com explica Salvador Moyà, director de l’ICP, “l’institut té una especial vocació per la divulgació de la recerca i la generació de vocacions científiques. Aquest esperit ens ha conduït a generar un projecte de difusió molt especial, amb un lema que ho diu tot, “Avui investigues tu!”, on el visitant es posarà en la pell d’un investigador de l’ICP”.

El projecte museogràfic ha reformulat completament el discurs, canviant l’anterior exposició clàssica de vitrines per una experiència interactiva que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. El focus del discurs expositiu passa, doncs, de la peça a l’experiència de recerca, mostra de la nova etapa que enceta l’ICP i que aposta per centrar la difusió en donar a conèixer la recerca que es duu a terme al centre.  

La recerca, conservació i restauració de la col·lecció de l’ICP s’obre també al públic

L’Espai Miquel Crusafont integra en la proposta de visita espais que sempre havien estat tancats al públic, però que són claus per entendre el conjunt de l’activitat de l’ICP i l’abast de la recerca paleontològica.

La col·lecció de l’ICP, font de recerca continuada dins i fora de l’institut, està formada per més de 200.000 registres que agrupen les troballes dels jaciments i les rèpliques fetes pel seu estudi i difusió. Els exemplars provenen de diferents comarques catalanes –el Pallars, el Berguedà, el Vallès, el Penedès i l’Anoia-, del País València i les Illes Balears i d’altres jaciments de l’estat així com també del Llenguadoc (França), el nord d’Àfrica o l’estat de Nebraska (EEUU). Anualment uns 15.000 registres s’incorporen a aquesta col·lecció, que és la reserva de vertebrats fòssils més important de Catalunya i una de les més importants a nivell europeu.

Magatzem compactes

Per això, en la rehabilitació de l’edifici s’han renovat els magatzems de la col·lecció situats al soterrani. Aquests es mostren al públic a través d’una finestra que incorpora museografia per explicar la catalogació dels diferents materials que arriben a l’ICP i s’incorporen a la col·lecció.

També el laboratori de preparació, situat a la primera planta, es mostra al públic a través de parets de vidre que permeten veure com treballen els conservadors-preparadors de l’ICP.

 
 
 
 
 
 
 

Discurs Salvador Moya

Aquest dimarts 28 de setembre de 2010, a les 19:00, i amb l’assitència de més de 120 persones, s’ha inaugurat el nou Espai Miquel Crusafont, seu de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) a Sabadell. L’acte ha comptat amb la presència del director de l’ICP, Salvador Moyà, la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, el Director General de Recerca del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Joan Roca, i l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos.

 

Nens i nenes en un dels espais interactius de l'exposició. ICP/Carles Raurich

Els primers visitants del nou Museu de l'ICP es compten per centenes en la jornada de portes obertes que va tenir lloc el passat dissabte 2 d'octubre per la tarda. El diumenge pel matí el públic va continuar gaudint de la nova proposta expositiva "Avui investigues tu!", que posa al visitant en la pell d'un paleontòleg. A partir de dimarts dia 5, el Museu obrirà les seves portes en el seu horari habitual.

Dissabte 2 d'Octubre de 2010. Són les 4:30 de la tarda i els primers visitants del nou Museu de l'ICP ja fan cua a les portes. Des d'aquest moment i fins passades les 8 del vespre, el museu es converteix en una riuada de gent que entra i surt de l'exposició, que toca i que pregunta, que mira i que comenta. Nens i nenes que es capbussen en els diferents espais interactius, que fins i tot prenen nota per recordar què han vist. De tant en tant, famílies que surten al carrer perquè no es volen perdre els tallers, la xocolatada o els espectacles amb els que l'ICP les convida a celebrar aquesta estrena. L'equip de l'ICP, esgotat però somrient, intenta que tot plegat rutlli com estava programat.

Aquesta escena suposa un punt d'inflexió en la història d'aquest museu, a cavall entre els mesos de treballs i incerteses des de la tancada de l'anterior museu i la nova etapa que s'enceta, plena d'il·lusió i noves propostes. L'exposició canvia el seu format i discurs, per parlar-nos de la recerca paleontològica i no només dels fòssils. I ho fa en un llenguatge del segle XXI, que capta l'atenció del visitant a través d'un disseny atractiu i, sobretot, amb elements interactius que requereixen de la seva participació. El visitant ja no és un espectador que descobreix un museu, sinó un paleontòleg en acció.

Les sales d'exposició, l'entrada, el laboratori, el soterrani que allotja la col·lecció. Tots els espais del Museu semblaven massa petits per donar cabuda a l'interès que havia despertat, especialment entre els sabadellencs, la inauguració d'aquest nou museu. A l'exterior però, en els jardinets de l'Obra Social Unnim Caixa de Sabadell, els més petits feien màscares i figures 3D. Ben aviat, els timbals comencen a retronar, en un taller de percusió que incita als petits i no tant petits al ritme. A mijta tarda, arriba l'esperada xocolatada, i per primera vegada en tota la tarda al museu queda mig buit. I ja de vesprada, la Banda juvenil de Sabadell i l'artista graffiter Werens, acomiaden amb la música i la pintura mural.

Cloenda de la Jornada de Portes Obertes del Museu de l'ICP. ICP/Carles Raurich

Després d'hores i hores de visites, les paraules més repetides són: Quin canvi! M'ha agradat molt! Hi tornaré!

Us hi esperem!

Meike Köhler, Cap del Grup de Recerca de Paleobiologia. ICP

Meike Köhler, Cap del Grup de Recerca de Paleobiologia de l’ICP, ha guanyat el Premi d’Excel·lència a la Recerca 2010 de la UAB, en l’àrea de Ciències Experimentals. El treball que l’ha fet mereixedora d’aquest guardó és l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, que es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS 2009, EEUU.

Aquesta recerca, liderada per la mateixa Meike i en Salvador Moyà, director de l’ICP, ha fet ús de tècniques molt innovadores en paleohistologia que han permès inferir la fisiologia d’un bòvid endèmic de les Illes Balears –el Myotragus balearicus- extingit des de fa uns 3.000 anys.

Meike Köhler és investigadora de l’ICP, on lidera la recerca en paleobiologia, Professora de Recerca ICREA i professora associada de la UAB.  Treballa en biologia evolutiva i–molt especialment- en paleobiologia. La seva recerca se centra en l’evolució de les estratègies de la vida dels animals, l’evolució de la mida corporal, la insularitat, l’evolució del cervell i del sistema nerviós i la morfologia funcional i la biomecànica. Ha publicat treballs en algunes de les millors revistes internacionals, entre les quals destaquen Nature i Science, o la mateixa PNAS i Trends in Ecology and Evolution. Aquest guardó s’afegeix a un seguit de reconeixements a la seva tasca com a investigadora, entre els que destaca la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona, l’any 1999.

Els Premis d’Excel·lència a la Recerca 2010 de la UAB es van entregar el passat 15 de setembre, durant la inauguració del curs 2010-2011 del sistema universitari català presidida pel President de la Generalitat de Catalunya. En total s’han atorgat 10 premis, en cinc categories: Ciències Experimentals, Ciències Humanes, Ciències de la Salut, Ciències Tecnològiques i Enginyeries, i Ciències Socials. La resolució es va fer en la Comissió d’Investigació de la UAB el dia 10 de setembre de 2010.

Aquesta convocatòria l’impulsa la UAB amb la voluntat de consolidar-se com una de les universitats capdavanteres en recerca, i vol reconèixer l’activitat de publicació de major qualitat que hagin realitzat els seus investigadors al llarg de l’any 2009. Ha premiat les dues millors contribucions científiques realitzades per investigadors de la UAB en els cinc àmbits de coneixement ja esmentats. El premi a cadascuna de les 10 obres premiades és de 6.000 Euros i un Diploma Acreditatiu.

 + Info en la notícia "Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia expliquen la fisiologia de Myotragus balearicus"

 

 



Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca del Mesozoic de lICP, va participar el passat 1 d’Octubre a les XI Jornadas Aragonesas de Paleontología, celebrades a Ricla durant els primers tres dies d’aquet mes. L'Àngel era un dels components d’una taula rodona sobre els museus de paleontologia, moderada pel Prof. Emiliano de Aguirre, antic director del Museo Nacional de Ciencias Naturales, a Madrid.

La taula presidida pel Prof. Aguirre, va comptar també amb representants del Centro de Interpretación de Paleontología de Enciso (La Rioja), del Museo de Paleobotánica del Jardín Botánico de Córdoba i de la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern aragonès.  A partir de la presentació de diferents museus de paleontologia com Dinópolis, el paleobotànic de Córdoba o el projecte de museïtzació “Museu dels Dinosaures del Pirineu”, es va entrar en el debat sobre com museïtzar la paleontologia. En paraules de l’Àngel, “la principal conclusió va ser comprovar la diversitat de maneres de fer-ho, però també el fet que totes les fórmules que han tingut èxit tenien un tret comú. És imprescindible tenir en compte el trinomi recerca-conservació-divulgació. No té sentit plantejar un centre museístic que no integri també –d’una manera o d’una altra- les components de recerca i de conservació”.

L’Àngel, a més de participant de la taula rodona ha contribuït també a les Jornades amb l’article “El Prepirineo catalán como museo de Paleontología”, editat en les actes del congrés.

Les Jornades Ricla, com es coneixen popularment, se celebren biennalment des de fa ja més de 20 anys. Malgrat que la localització no és en una gran ciutat, aquest poble de l’interior de la província de Saragossa s’ha convertit en un dels punts de trobada de la paleontologia a l’estat. Les organitzen un grup d’entusiastes de la paleontologia, de l’Asociación Cultural “Bajo Jalón”, amb el suport de la Universidad de Zaragoza.  Enguany, i sota el tema “Los Museos de Paleontología”, la discussió se centrava en l’encaix dels museus paleontològics amb la societat i amb les diferents administracions.

Un dels trets que fa de les Jornades Ricla singulars és la participació a parts iguals de tres col·lectius : els paleontòlegs professionals, els estudiants i els aficionats. Aquest contacte amb no experts és molt enriquidor pels investigadors, ja que com comenta l’Àngel “marxes de Ricla amb la satisfacció de saber que els treballs de paleontologia interessen a algú més que al teus col·legues més propers”.

+info al web de les jornades

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L’investigador de l’ICP, David M. Alba, va ser un dels investigadors convidats al IX Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, celebrat al Turkana Basin Institute, a Kenya, el passat mes d’agost. Sota el tema “Our Ancestors’ Ancestors: the Miocene roots of the Hominin Tree”, el comitè organitzador d’aquest workshop va reunir a Kenya els principals especialistes mundials en hominoïdeus fòssils, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’origen i evolució dels homininis. Els hominoïdeus són una superfamília de primats, que inclou la família dels hilobàtids (gibons) i els homínids (els grans simis antropomorfs i els humans). Els homininis els configuren el gènere Homo (els humans) i altres gèneres extints –com Australopithecus o Paranthropus.

L’objectiu de les jornades era afavorir un debat científic intens per avançar en el coneixement de les diferents etapes evolutives que ens porten des del homininis més antics fins els actuals humans. David M. Alba, convidat per Richard Leakey, director del Turkana Basin Institute i Catedràtic d’Antropologia de la Stony Brook University, aportava el coneixement dels hominoïdeus del Miocè mitjà i superior descrits en recerques fetes des de l’ICP: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus d’uns 12 milions d’anys (Ma) d’antiguitat; Dryopithecus fontani (12 Ma); en Lluc, Anoiapithecus brevirostris (12 Ma); i en Jordi, Hispanopithecus laietanus (9 Ma). Aquest conjunt fòssil és clau per entendre l’etapa evolutiva comuna als humans i els grans simis antropomorfs. La participació en aquesta trobada suposa un reconeixement al treball del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia humana de l’ICP, liderat per Salvador Moyà.

En David M Alba amb Richard i Meave Leakey.

A tall de crònica, en David, el primer investigador de l’ICP en participar en una d’aquestes trobades, comenta “ha estat per mi un privilegi poder participar en una reunió científica d’aquesta rellevància, que ens ha permès contrastar el treball que estem fent al nostre grup de recerca amb alguns dels millors experts del món. A més a més, la trobada es fa en un ambient distès, tot afavorint la conversa entre els diferents participants, que facilita encetar discussions de treball que de ben segur continuarem en els propers anys”. De fet, i també en paraules del mateix David, “malgrat les diferències d’opinió flagrants en alguns punts, l’atmosfera creada pels organitzadors ens permetia entrar en un debat gens dogmàtic, que trobo més productiu i interessant que el que sovint s’estableix a partir de les nostres publicacions, que resulta més contundent i polaritzat”.

El conjunt d’investigadors, una quinzena en total, han estat seleccionats pels organitzadors d’aquesta sèrie de trobades, Richard Leakey, John Fleagle, Frederick Grine, Lawrence Martin i John Shea, que en aquesta edició van comptar amb el suport dels paleoprimatòlegs David Begun i James Rossie. Als investigadors que participen en treballs de camp se’l va demanar de portar rèpliques dels principals fòssils amb els que treballen, per tal d’il·lustrar les diferents opinions davant les qüestions que els organitzadors proposaven debatre.

De les converses i discussions recollides aquest agost a Kenya s’observa el consens en les línies evolutives generals dels hominoïdeus, però també el gran desacord sobre la posició filogenètica i l’estatus taxonòmic de determinats fòssils. També va destacar la confusió existent hores d’ara sobre la posició filogenètica dels hilobàtids (gibons), que aparentment presenten un elevat grau d’homoplàsia (falsa homologia). El debat, doncs, haurà de continuar a partir de troballes i recerques futures.

http://turkanabasin.org/

Els Stony Brook Human Evolution Workshops responen a l’objectiu de debatre sobre els grans temes oberts en paleoantropologia, a partir de posar en comú el coneixement dels investigadors més punters en aquests camps. Les trobades sempre són en petit comitè i en escenaris i formats informals. En anteriors edicions s’han treballat temes com l’origen del gènere Homo, o la diversitat en Autralopithecus.

Dues dents de Pseudoloris 

A partir de les restes fòssils de la dentició gairebé completa trobada a Sant Jaume de Frontanyà, investigadors de l’ICP han descrit una nova espècie de primat. Aquest registre tan complet, i fins ara desconegut en la resta d’espècies de Pseudoloris estudiades, data de l’Eocè Mitjà i ha permès inferir un primer llinatge evolutiu en aquest gènere.

 

Imatge de l'investigador de l'ICP Bernat Vila

Aquest dijous 28 d'Octubre, a les 16:00, l'investigador de l'ICP Bernat Vila presentarà la ponència “Resultats de la recerca paleontològica al Cretaci final del Pirineu català: el cas de la diversitat, icnologia i reproducció dels dinosaures sauròpodes”a les I Jornades d’Arqueologia dedicades a la Catalunya Central.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b