Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Els pròxims 25 i 26 d'abril, la ciència envairà la plaça de les Glòries amb motiu del NOVUM 2015, el Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació de Barcelona. Enguany el centre neuràlgic del NOVUM es trasllada i convertirà el Disseny Hub Barcelona en un laboratori a l'aire lliure. La paleontologia tindrà el seu espai diumenge, amb dos tallers organitzats des de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) sobre evolució humana i paleontologia virtual. 

Els tallers de l'ICP se celebraran a la Carpa Newton instal·lada a la Plaça de les Glòries de Barcelona diumenge 26 d'abril. Totes les activitats són gratuïtes i estan organitzades en col·laboració amb l'empresa Nusos.

- Fes servir el cap! Taller sobre evolució humana on, utilitzant les matemàtiques i a partir de la utilització de rèpliques dels principals cranis d’homínids, podrem endinsar-nos en un  tema tan interessant com és el de la nostra evolució. Es treballarà amb diferents rèpliques: Hispanopithecus laietanus, Australopithecus afarensis i A. africanus, Homo habilis, Homo ergaster, H. heidelbergensis, Homo neanderthalensis i H. sapiens. Adreçat a públic adult i familiar, a partir de 8 anys. El taller començarà a les 10:30 h i té una durada aproximada de 90 minuts.

- Ous i petjades de dinosaure: del fòssil al 3D. Enterraven els ous, els dinosaures? Per què feien postes comunes? En aquest taller veurem com les troballes de fòssils i postes d'ou de dinosaure al Pirineu ens permeten tornar al passat de fa 65 milions d'anys gràcies a la reconstrucció virtual més capdavantera d'avui dia. Una activitat que ens porta al passat a través del futur! Adreçat a públic familiar a partir de 6 anys. El taller començarà a les 12:30 h i té una durada aproximada de 90 minuts.

Podeu consultar totes les activitats de la Festa que se celebrarà el cap de setmana en aquest enllaç. Les persones que participin en més de 10 activitats i segellin la butlleta que es distribuirà a la Festa tindran un obsequi.

Enguany, però, el Novum es desenvoluparà durant gairebé tres setmanes i a diferents espais de la ciutat amb l'objectiu de treure la ciència i la tecnologia al carrer i acostar-la als ciutadans. Xerrades, maratons, exposicions, documentals, performances, tallers, pop up's, experiments tecnològics i formats interactius de ciència perquè el públic pugui interactuar amb la ciència, la tecnologia i la innovació.

+ informació: NOVUM. Festival de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

Paradeta de llibres al Museu de l'ICP

Paradeta de llibres al Museu de l'ICP

Per la Diada de Sant Jordi, la paradeta de l’ICP tornarà a omplir-se de llibres de paleontologia. Si encara no sabeu quin llibre regalar, enguany hi trobareu propostes per a totes les edats per descobrir l'apassionant món dels fòssils i l'evolució. Entre la selecció de llibres hi podreu trobar "Un passeig per la història de la biosfera", l'obra de divulgació científica sobre l'origen de la vida i l'evolució escrita per l'investigador Josep Marmi que l'ICP va publicar l'any passat. Durant tot el dia, el Museu farà jornada de portes obertes. A més, divendres viurem l'entrega dels premis corresponents a la quarta edició del concurs de relats “Històries Fòssils” que enguany ha estat sobre el triceratops. 

Un any més, l'ICP se suma a la celebració de Sant Jordi amb una paradeta on s'exposaran una sèrie de títols adreçats a tots aquells que es volen iniciar en el món de la paleontologia o que en volen saber més. A més, el Museu farà jornada de portes obertes durant tot el dia. 

Entre els llibres que podreu trobar en destaquen els editats per l'ICP com el llibre "Un passeig per la història de la biosfera", de Josep Marmi, on s'explica l'origen de la vida i l'evolució al nostre planeta. El llibre inclou il·lustracions d'espècies extintes fetes pel mateix autor i per les il·lustradores Agnès i Aina Amblàs. També hi trobareu el llibre "Dinosaurios del Levante Peninsular", que recull la història del les troballes de dinosaures des del segle XIX fins a l'actualitat en aquesta zona i altres propostes adreçades al públic adult.

Evidentment, tampoc hi faltaran tots aquells llibres de dinosaures que entusiasmen nens i nenes. El conte "Fa olor de dinosaure", és un relat il·lustrat d'una trentena de pàgines, que narra la visita d'un grup de setze adolescents a un museu de Paleontologia i està dirigit a nens i nenes a partir de 10 anys. Per infants a partir de 4 anys trobareu"Dinosaures", un conte amb enganxines d'aquests fabulosos animals. "La meva primera guia de camp" inclou 70 peces per muntar 8 dinosaures i un diorama desmuntable. I això és només una mostra!

A partir de les 18h, l'il·lustrador Roc Olivé signarà exemplars del seu llibre "Dinosaures", una selecció de més de 100 dinosaures i més de 70 rèptils prehistòrics que van compartir el cel i els mars amb els grans saures, catalogats per mides.

Lliurament dels premis del concurs literari "Històries fòssils"

Per tancar aquesta setmana dedicada a la lectura paleontològica, el divendres dia 24 a les 6 de la tarda es donaran a conèixer els guanyadors de la quarta edició del concurs de contes “Històries Fòssils”. El concurs es va convocar el passat mes d’octubre i ha recollit més de 100 relats que parlen sobre el Triceratops, l'emblemàtica peça del Museu i que des del setembre de l'any passat torna a estar exposada. Els membres del jurat del concurs de contes “Històries Fòssils” són: Joaquim Carné, regidor de cultura de l'Ajuntament de Sabadell; Josep Fortuny, Coordinador del Grup de Recerca de Paleontologia Virtual i Cesc Bosch, expert en literatura infantil.  

Tots els participants del concurs que assisteixin a l’entrega de premis, rebran un obsequi per animar-los a seguir llegint i creant històries fòssils. Els tres autors guanyadors, un per cada categoria, estan convidats per l'ICP a una excursió per 4 persones per a visitar algun dels jaciments paleontològics en els que treballa l'ICP. 

+ info: L’adreça del Museu de l’ICP és C/ de l’Escola Industrial, 23 (Sabadell). Podeu consultar totes les activitats del Museu en aquest enllaç, així com a Facebook i Twitter.

Treballs de documentació dins d’una de les galeries de la Cova de la Pedrera (Foto: Teresa Hernández).

Treballs de documentació dins d’una de les galeries de la Cova de la Pedrera (Foto: Teresa Hernández).

Durant els mesos de març i abril, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de la Federació Catalana d’Espeleologia han dut a terme la primera intervenció paleontològica al jaciment de la Cova de la Pedrera  (Cornellà de Conflent, França). S’han recuperat més de 3.000  restes que corresponen majoritàriament a grans mamífers com ara óssos de les cavernes, óssos bruns, lleons, llops i hienes que van ocupar la cova fa uns 400.000 anys.

Del 9 de març al 3 d’abril, membres de l’ICP, la Federació Catalana d’Espeleologia i del Conflent Spéleo Club de Prades, sota la supervisió de Manel Llenas i Joan Madurell-Malapeira (ICP) i Jean-Louis Pérez (CSC), han realitzat treballs dedocumentació i extracció de les restes fòssils en superfície a les diferents galeries de la Cova de la Pedrera (Grotte de la Carrière, en francès). Malgrat que la cova es coneixia des del 1951, no va ser fins al 2012 que membres de l’ICP van descobrir el seu extraordinari potencial com a jaciment.

Només en la superfície de les galeries estudiades els investigadors han recollit més de 2.000 fòssils que inclouen també restes de gat fer, petits rosegadors i talps. Paral·lelament a aquest treball s’ha realitzat un sondatge d’un per dos metres en un dels punts topogràficament més baixos de la cavitat que ha permès recuperar in situ més de 500 restes de grans mamífers com ara óssos de les cavernes, óssos bruns, lleons, llops, hienes, cérvols i petits remugants de fa uns 400.000 anys. La gran biodiversitat ha sorprès els mateixos investigadors. “No només hi trobem una excepcional varietat de faunes sinó que, a més, es correspon a una època molt poc coneguda a l’Europa mediterrània”, explica Joan Madurell-Malapeira.

Excavació de fòssils in situ. (Foto: Ivette Susanna)

Excavació de fòssils in situ. (Foto: Ivette Susanna)

Durant el Plistocè mitjà (fa entre 781.000 i 126.000 anys) es van produir diversos cicles glacials amb alguns episodis on els casquets polars van créixer fins a arribar al paral·lel 40 (prop del qual hi trobem ciutats actuals com Nova York o Barcelona) amb períodes interglacials més càlids. Aquesta inestabilitat climàtica va afectar especialment l’hemisferi Nord, condicionant de manera notable la distribució latitudinal de les espècies de grans mamífers i provocant la desaparició de  moltes d’elles. La Cova de la Pedrera sembla ser (a l’espera d’estudis posteriors que en confirmin una datació acurada) una finestra ideal per entendre millor tots aquests canvis.

Excavar en condicions extremes

El present projecte d’investigació Projet de sondage paléontologique dans la Grotte de la Carrièrie (Corneilla-de-Conflent, Pyrénées Orientales) ha estat possible gràcies a l’ajuda i autorització de la Direction Départamentale des Territoires et de la Mer de la Préfète des Pyrénées-Orientales de Perpignan i a l’ajuda desinteressada d’Ivette Susanna(ICP), Miquel Nebot, Teresa Hernández i Julià González (Secció Villalta FCE i ICP) durant el transcurs dels treballs de camp.

L’extracció dels fòssils ha estat un procés força dificultós i no exempt de riscos degut al difícil accés a la cavitat. “Excavar dins de coves sempre és complicat logísticament: sovint cal traslladar el tot material tècnic necessari, aigua i menjar diversos quilòmetres a peu des del punt on arriben als vehicles fins a l’interior de la cova. A la Cova de la Pedrera s’ha hagut d’obrir un camí nou més accessible a la cavitat desbrossant molts metres de recorregut i posteriorment muntar un sistema de cordes per poder accedir a la cova en condicions òptimes”, explica Madurell-Malapeira. El material va ser extret i traslladat fins als vehicles mitjançant un complex sistema de tirolines per evitar un desnivell que s’havia de fer a peu i que permetés baixar els fòssils i mostres de sediment d’una manera segura i ràpida.

Vídeo: L'aventura d'excavar a la Cova de la Pedrera

Lachambre, la mare de totes les coves

La Cova de la Pedrera es troba a la muntanya d’Embullà a prop de Vilafranca de Conflent, a la Catalunya Nord, al peu del Canigó. Aquesta muntanya és molt coneguda perquè que amaga la cova més gran de la Catalunya Nord, la Cova Lachambre amb 26,8 km de recorregut total. El seu sistema càrstic inclou tota una sèrie de petites coves accessòries topogràficament més altes com la Cova de la Pedrera.

La Cova Lachambre va ser descoberta l’any 1981 i deu el nom del seu primer explorador. És una xarxa de galeries pràcticament al mateix nivell i presenta una sèrie de coves accessòries al seu voltant, algunes separades tan sols per uns quants metres de la cova principal. Una d’aquestes és la cova de Vidatripà on l’any passat ja es van inventariar més de 150 punts amb restes paleontològiques entre les quals hi ha un gran nombre d’osseres (caus d’óssos) i urpades a les parets.

Més info:

- Tresors fòssils a la cova més gran de Catalunya

 

La salamandra gegant de la Xina és l'amfibi viu més gran del món (Foto: Egon Heiss)

La salamandra gegant de la Xina és l'amfibi viu més gran del món (Foto: Egon Heiss)

Un equip internacional ha elaborat models tridimensionals de la mossegada de l'amfibi viu més gran del món, la salamandra gegant de la Xina. L'estudi, encapçalat per l'investigador Josep Fortuny de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i publicat a la revista PLOS ONE, explica els mecanismes que utilitza per alimentar-se aquest enigmàtic animal, en greu perill d'extinció i del qual es coneix molt poc la seva biologia. El treball revela que aquesta salamandra s'alimenta especialment de preses localitzades just enfront seu, però que també pot realitzar ràpides captures d'animals que es troben en una posició més lateral. Entendre com caça aquesta espècie no només permet avançar en el coneixement de la seva biologia sinó que ajudarà a reconstruir com s'alimentaven els primers tetràpodes i amfibis extints.

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Laboratori per la Innovació Tecnològica d'Estructures i Materials (LITEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han modelat la biomecànica de la mossegada de la salamandra gegant de la Xina a partir d'imatges de tomografia computada en tres dimensions de cranis d'aquesta espècie i aplicant una anàlisi per elements finits, un mètode per simular problemes físics i biològics complexos de forma computacional. En aquest cas, aquest mètode és especialment útil per investigar la distribució de forces en l'interior del crani d'animals extints o en animals vius de forma no invasiva.

Vídeo: Model 3D de la mossegada de la salamandra gegant de la Xina

La salamandra gegant s'alimenta de crustacis i cucs, però també de peixos, altres amfibis i petits mamífers que espera immòbil fins que es posen al seu abast. Aquesta salamandra sol alimentar-se usant mecanismes de succió, un sistema habitual en els amfibis, però també mossegant de forma directa les seves preses. La captura és especialment òptima quan la presa es troba just davant de l'animal, moment en què la mossega amb la zona anterior del musell. L'estudi revela, però, que aquesta salamandra també pot capturar les seves preses realitzant una mossegada asimètrica, és a dir, fent treballar només un dels costats de la boca. Aquesta és una característica única entre els vertebrats i li permet capturar preses que s'apropen lateralment. Un cop atrapada, desplaça la presa viva cap a la part posterior de la mandíbula on fa una mossegada més potent que evita que la presa escapi.

L'estudi està encapçalat pel coordinador del grup de paleontologia virtual de l'ICP, Josep Fortuny. Gràcies a la modelització elaborada, els investigadors han pogut determinar que la posició en què la presa entra en contacte amb la boca és un punt clau en la biomecànica de la mossegada. "Veiem que hi ha zones més òptimes que d'altres, sent la zona més anterior del musell la més òptima. Possiblement, quan la presa es situa en una posició menys ideal, l'animal ha de fer dues mossegades: una per atrapar-lo i l'altra per posar-lo en una posició més frontal", explica Fortuny. Aquest fet possiblement està relacionat amb l'arquitectura del crani d'aquests animals, que no tenen el pont que uneix la maxil·la i els ossos quadrat i escamós com la majoria d'amfibis.

L'interès dels paleontòlegs en la mossegada d'aquest animal rau en què la salamandra gegant de la Xina pertany al grup més antic d'amfibis conegut, els criptobrànquids, que apareix fa 161 milions d'anys, durant el Juràssic. És el que sovint es mal anomena un "fòssil vivent", un animal que ha canviat relativament poc respecte dels seus ancestres al llarg de l'evolució. De fet, els primers amfibis eren depredadors aquàtics, amb un crani llarg i pla, semblant al d'aquesta espècie, de manera que la caracterització de la seva mossegada pot ajudar a entendre com s'alimentaven els seus antecessors.

Model 3D que mostra la distribució de forces en una mossegada unilateral en funció del punt de contacte de la presa (Foto: ICP/LITEM)

Model 3D que mostra la distribució de forces en una mossegada unilateral en funció del punt de contacte de la presa (Foto: ICP/LITEM)

Al LITEM s'ha fet la part més tècnica de l'estudi, transformant les imatges tomogràfiques en un model CAD i elaborant un model d'elements finits que permeti veure com es distribueixen les forces musculars. "Hem utilitzat mètodes habituals en el camp de l'enginyeria mecànica per estudiar i calcular el comportament d'estructures tals com edificis, xassís de cotxes, avions, etc. i els hem aplicat als vertebrats, que es diferencien bàsicament per tenir una geometria molt més complexa i ser d'os en lloc d'acer o formigó. D'aquesta manera hem pogut saber quin és el comportament mecànic del crani de la salamandra quan realitza una mossegada i, a partir d'aquests resultats, extreure les conclusions biològiques que es publiquen en l'estudi", comenta Jordi Marcé-Nogué.

El treball ha estat publicat avui a la revista PLOS ONE.

Un dels investigadors que han participat a l'estudi amb un exemplar viu (Foto: Egon Heiss)

Un dels investigadors que han participat a l'estudi amb un exemplar viu (Foto: Egon Heiss)

Un gegant en perill d'extinció

La salamandra gegant de la Xina pot arribar fer gairebé dos metres de llarg i viu exclusivament en ambients aquàtics. La seva distribució està restringida a la Xina, on viu en boscos d'altitud mitjana solcats per rierols o llacs. Disposa de pulmons malgrat que la captació principal d'oxigen la fa a través de la pell, de color marró, negre o verdós i sovint amb taques disperses irregularment a la seva superfície. És d'hàbits generalment nocturns, malgrat que durant l'època reproductiva també caça durant el dia.

És una espècie inclosa en la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) i en perill crític d'extinció a causa de la caça indiscriminada per al consum humà i per la degradació del seu hàbitat.

+ info: Fortuny  J, Marcé-Nogué J, Heiss E, Sanchez M, Gil L, Galobart À (2015) 3D Bite Modeling and Feeding Mechanics of the Largest Living Amphibian, the Chinese Giant Salamander Andrias davidianus (Amphibia:Urodela). PLoS ONE 10(4): e0121885. doi:10.1371/journal.pone.0121885

Les Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent se celebraran els pròxims dies 17 i 18 d'abril a Balaguer i Lleida. La trobada està organitzada per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs i té com a objectiu donar a conèixer les intervencions arqueològiques i paleontològiques que s'han dut a terme aquests darrers anys a les terres de Lleida. Investigadors de l'ICP hi participen amb la comunicació "Dinosaures a les Terres de Lleida: estudi paleontològic i geològic del jaciment del Cretaci superior de l'Espinau (la Noguera)". 


INFORMACIÓ INSCRIPCIÓ:
La inscripció és gratuïta, però cal formalitzar-la emplenant la corresponent butlleta i retornant-la a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

DIVENDRES 17
Sala d'actes de l'Ajuntament de Balaguer
Plaça Mercadal, 1 baixos
Balaguer

DISSABTE 18
Museu de Lleida diocesà i comarcal
Carrer del Sant Crist, 1
Lleida

 

Salvador Moyà, director de l'ICP durant els parlaments inaugurals

Salvador Moyà, director de l'ICP durant els parlaments inaugurals

L’Ajuntament de Coll de Nargó i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont són els organitzadors de l’exposició inaugurada aquest matí que se centra en la reproducció dels dinosaures. Una de les peces més espectaculars és la reproducció d’un titanosaure a mida real com els que van habitar aquesta zona fa 66 milions d’anys. L’exposició vol contribuir a donar a conèixer l’espectacular registre fòssil dels jaciments de  dinosaures de la zona que l’any 2005 van proporcionar la niada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. Les institucions participants han expressat la voluntat d’estudiar les possibilitats museogràfiques a la zona del Mirador del Cretaci malmesa la setmana passada en un acte vandàlic.

 

L'exposició inaugurada aquest matí se centra en principal actiu patrimonial d’aquesta zona: els ous i nius de dinosaure. El recorregut mostra els coneixements actuals sobre la reproducció dels dinosaures a partir dels seus fòssils i, especialment, a partir dels fòssils recuperats a Coll de Nargó. Una de les peces més espectaculars de la nova museografia és una reproducció a mida real d'un titanosaure fent el seu niu que combina la màxima fidelitat científica amb una qualitat artística de primer ordre.

Reproduccio del titanosaure

Reproduccio del titanosaure

Un audiovisual a l’inici de l’exposició situa el visitant al paisatge del Mesozoic tot explicant la fauna i flora que hi havia en aquesta zona fa més de 66 milions d'anys. Durant el recorregut, el visitant descobreix quins són els jaciments de Coll de Nargó, els seus fòssils i els treballs que s’han realitzat en aquesta zona. “Volem que la gent conegui l’excel·lent recerca científica que s’està fent gràcies a aquest extraordinari patrimoni paleontològic”, explica Àngel Galobart, cap de recerca del grup de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i comissari científic de l’exposició.

La  nova museografia de l'espai Dinosfera s'ha dissenyat com a part d'un projecte global que, des de fa més de 10 anys, es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia d'aquest projecte és retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l'estudi científic del patrimoni, és a dir, de l'estudi dels fòssils dels darrers dinosaures que varen viure a Europa. Aquest projecte comença a fer-se realitat amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont com a referent científic, i el Museu de la Conca Dellà i l'espai Dinosfera com a sales de divulgació.

En la inauguració de la nova museografia, l’alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, ha incidit en l’aposta decidida que està fent el municipi per convertir el patrimoni paleontològic en un atractiu turístic. “Aquesta exposició és una nova mostra dels esforços que fa Nargó per oferir propostes atractives de caire cultural als visitants”, ha declarat. “Cal, però, seguir ampliant l’oferta posant en valor altres elements d’aquesta zona, com els espais naturals que ofereix”. Benito ha insistit en què, més enllà de la inauguració, cal disposar de recursos per al manteniment d’aquests projectes.

Per una altra banda, Salvador Moyà, Director de l’ICP, ha destacat la importància de recolzar el tàndem format per recerca i patrimoni cultural com a motor econòmic i de la necessitat que es prenguin mesures per protegir el patrimoni paleontològic de forma adequada. La setmana passada un atac vandàlic a la zona musealitzada del Mirador del Cretaci, als afores de Coll de Nargó, va destruir completament el jaciment d’ous de dinosaure que estava exposat al públic. “Això no ha de tornar a passar, cal major protecció i també cal fer més esforços per donar a conèixer el tresor que tenim. Ningú fa malbé allò que estima”, ha afegit. Els pròxims mesos s’estudiaran les possibilitats de recuperar aquesta zona per al públic.

Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic, incia la visita guiada a les autoritats

Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic, incia la visita guiada a les autoritats

La inauguració també ha comptat amb la presència de Magda Gassó, Cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Josep R. Ibarz, Vicepresident quart de la Diputació de Lleida i Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat. La nova museografia ha estat finançada mitjançant un fons Leader de la Unió Europea, el departament de Governació i Relacions Institucionals i el de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Coll de Nargó. El cost total ha estat de 214.000 euros.

Un recorregut per descobrir com es reproduïen els dinosaures

L’exposició compta amb nou àmbits on, a través d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, el visitant descobreix quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que fa més de 66 milions d’anys habitaven al Pirineu. En els dos primers àmbits es reconstrueix el paisatge i s’expliquen els principals jaciments de la zona. El tercer àmbit se centra en l’ou amniota (una forma d’ou que va evolucionar per adaptar-se a la reproducció en el medi terrestre) com a forma de transmissió de vida, tot explicant les seves característiques i les diferències amb altres tipus d’ou.

El quart àmbit se centra en els ous de dinosaure, explicant des d’un punt de vista general la varietat i quantitat d’aquestes restes que s’han trobat al món per centrar-se posteriorment en els ous de dinosaure al Pirineu català. Una de les estrelles de l'exposició és el niu de dinosaure més gran d'Europa, trobat a Coll de Nargó. El cinquè àmbit explica la troballa, excavació, restauració i estudi d’aquesta posta. Aquest àmbit dóna a peu a un joc interactiu que permet al visitant reproduir el procés d'excavació i preparació d'aquest fòssil.

Closques d'ou vistes al microscopi amb la niuada al fons

Closques d'ou vistes al microscopi amb la niuada al fons

Els àmbits 6 i 7 mostren les propostes d'estudi actuals i de futur que, un cop finalitzades, es podran exposar en el museu, convertint-lo en un museu viu que s'ha d'actualitzar a mesura que els nous descobriments vegin la llum. Finalment, a l'àmbit 8, ens trobem una mostra del que va passar un cop els dinosaures es  varen extingir, fa uns 66 milions d'anys: el domini dels mamífers en el món dels vertebrats. Gràcies al llegat de la família Duró s'exposen algunes de les restes dels mamífers que varen viure al Miocè (fa uns 15 milions d'anys) i que varen ser recuperades pel Dr. Duro en els jaciments propers a la Seu d'Urgell.

Miquel Crusafont a l'antic Institut de Paleontologia de Sabadell

Miquel Crusafont a l'antic Institut de Paleontologia de Sabadell

Un llibre recentment publicat sobre el teòleg i paleontòleg Teilhard de Chardin (1881-1955) i una exposició d’homenatge al paleontòleg Emiliano Aguirre inaugurada aquesta setmana al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid posen de relleu la influència científica i cultural que suposa la figura de Miquel Crusafont i Pairó, desaparegut ara fa 32 anys. 

“Amigos de Teilhard en España. Aproximación històrica” és un llibre publicat per Leandro Sequeiros i Javier Castellano sobre la figura de Pierre Teilhard de Chardin, un jesuïta internacionalment reconegut pels seus esforços conciliadors entre la teoria evolutiva i la fe catòlica, una postura que compartí Miquel Crusafont. Per tal de recollir informació sobre la relació entre ambdós personatges, els autors del llibre van consultar documentació de l’arxiu del Museu durant la primavera del 2014. El llibre es pot descarregar de manera gratuïta des d’aquest enllaç.

Crusafont va ser l’únic investigador espanyol que va ser admès a la comissió científica de la Fondation et Association de Teilhard de Chardin de Paris i va traduir al castellà algunes de les seves obres. “Va ser l’impulsor a Espanya del coneixement de les idees de Teilhard”, destaca M. Teresa Requena, responsable de l’Arxiu Crusafont. “Les seves creences religioses no entraven en conflicte amb la recerca paleontològica. De fet, va ser un dels primers científics espanyols en parlar d’evolució”, explica Requena. En aquesta línia de pensament, l’any 1948 Crusafont publica l’article “Concepciones Cosmovitalistas del Evolucionismo”.

El llibre que ara veu la llum ha estat publicat per la “Asociación Amigos de Teilhard”, una entitat que presideix Emiliano Aguirre, un dels grans noms de la paleontologia espanyola i que va ser doctorand de Miquel Crusafont, el qual va dirigir la seva tesi doctoral sobre proboscidis fòssils l’any 1966. Aguirre i Crusafont van mantenir una excel·lent relació i aquell mateix any (conjuntament amb Bermudo Meléndez) van publicar “La Evolución”, un llibre de més de 1.000 pàgines sobre els diversos aspectes de l’evolució biològica en diàleg amb les creences religioses, en plena sintonia amb el pensament de Teilhard de Chardin. Les idees i reflexions plasmades al llibre eren considerades força perilloses en el context d’ortodòxia religiosa d’aquell moment.

Portada del llibre escrit entre Crusafont, Aguirre i Melendez

Portada del llibre escrit entre Crusafont, Aguirre i Melendez

Coincidint amb aquesta publicació, el Museo de Ciencias Naturales de Madrid ret homenatge al professor Aguirre ambuna exposició inaugurada a començaments de març que recull les seves principals fites professionals, entre les quals destaquen la recerca duta a terme als jaciments d’Atapuerca sobre homínids, però també les seves aportacions a la paleontologia de vertebrats en sentit ampli i per haver dirigit el Museo de Ciencias Naturales des del 1985 al 1990, any en què es va jubilar.

L’ICP ha participat en l’exposició cedint un motlle de l’espècie Stenailurus teilhardi, un carnívor que van descriure Crusafont i Aguirre l’any 1972 i que van anomenar precisament “teilhardi” com a homenatge a la figura de Teilhard de Chardin, que havia mort uns anys abans. És una espècie de dents de sabre trobat a la zona de Piera.

Holotip de S.teilhardi que Crusafont i Aguirre van dedicar a Telihard de Chardin

Holotip de S.teilhardi que Crusafont i Aguirre van dedicar a Telihard de Chardin

 

Estat en què ha quedat la zona d'ous de dinosaure del Mirador del Cretaci (Àngel Galobart)

Estat en què ha quedat la zona d'ous de dinosaure del Mirador del Cretaci (Àngel Galobart)

La zona que exhibia ous de dinosaure del jaciment musealitzat del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Lleida) va aparèixer ahir per la tarda completament destrossada per l’acció d’un brètol que va malmetre totes les restes d’ou que afloraven. L’atac va ser descobert per Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’ICP que va donar avís al Departament de Cultura de la Generalitat i a l’Ajuntament de Coll de Nargó. Prop d'aquesta zona l'any 2009 es va extreure la posta d'ous de dinosaure més gran recuperada a Europa.

 

La zona del Mirador  del Cretaci afectada es troba a la part inferior del jaciment que mostra una quadrícula que simula una excavació i on el visitant podia observar closques d’ous de dinosaure, molt abundants en aquesta zona. Els jaciments d'ous de dinosaures són molt escassos a Europa i aquesta zona dels Pirineus n’era un dels màxims exponents. “Els ous han estat descalçats, trencats i les restes apareixen escampades per tot el jaciment”, explica Àngel Galobart, cap del grup de recerca de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que va descobrir l’atac en una visita rutinària al jaciment ahir a la tarda.

Salvador Moyà, director de l’ICP, ha qualificat l’acció d’inconcebible i ho ha comparat amb els atacs que els jihadistes estan fent darrerament a l’Iraq contra béns culturals. “És totalment inadmissible, és com si haguessin malmès el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El patrimoni paleontològic és patrimoni cultural i ha de ser protegit amb la mateixa intensitat que el patrimoni arqueològic”, ha comentat. La bretolada ha estat posada en coneixement del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, l’organisme que vetlla per la protecció d’aquest patrimoni.

Detall de la zona d'ous del Mirador abans (esquerra) i després (dreta) de l'atac (Jordi Galindo / Àngel Galobart)

Detall de la zona d'ous del Mirador abans (esquerra) i després (dreta) de l'atac (Jordi Galindo / Àngel Galobart)

L’alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, també ha lamentat profundament l’acció. Des de fa anys, el municipi està invertint recursos per convertir el patrimoni paleontològic de la zona en un atractiu turístic. “És un gran pas enrere, una catàstrofe. Perdem un actiu molt important, ja que la visita al jaciment s’incloïa dins de la visita del museu”, ha comentat. El jaciment musealitzat forma part de l’espai Dinosfera dedicat als dinosaures i que la setmana vinent inaugura la nova museografia.

L’ICP va dissenyar fa dos anys una acció per preservar les restes d’ous, petjades de dinosaures i restes vegetals del Mirador del Cretaci que, en trobar-se en un entorn natural i, sobretot, a causa de l’acció de la pluja, s’anaven degradat progressivament. Aquesta acció també incloïa la remodelació de la musealització del mirador per una millor identificació de les restes per part del visitant. El projecte havia quedat aturat per falta de recursos econòmics.

Es dóna la circumstància que aquest jaciment ja va ser objecte d’espoli fa dos anys, quan un veí de la població va endur-se un fòssil d’un esquelet de vertebrat que els paleontòlegs de l’ICP estaven a punt d’extreure. El fòssil va ser retornat en diversos fragments al jaciment després d’una trucada anònima a l’Ajuntament, però els Mossos d’Esquadra van identificar l’autor de la bretolada que va ser jutjat i condemnat a pagar una multa de 90 euros el passat mes de juny.

Notícies relacionades:

- Robades les restes de l’esquelet trobat a Coll de Nargó

- Recuperades les restes del fòssil de Coll de Nargó robat al maig

Neurocrani d'Arenyosaurus ardevoli en 3D

Neurocrani d'Arenyosaurus ardevoli en 3D

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han participat en la primera reconstrucció tridimensional de l’encèfal d’Arenysaurus ardevoli, un dinosaure hadrosaure descobert a Areny de Noguera (Osca). Utilitzant imatges de tomografia computada (TC) que permeten recrear virtualment teixits tous s’ha generat un model de la cavitat endocranial, els nervis i fins i tot l’oïda interna. Les imatges obtingudes han permès confirmar la correcta classificació d’aquesta espècie i mostren un possible procés inicial de nanisme que reflectiria les condicions d’insularitat en les que va evolucionar.

El crani d’Arenysaurus ardevoli analitzat està extraordinàriament ben conservat, fusionat i sense deformacions, el que va permetre realitzar una tomografia computada de la seva cavitat cerebral mitjançant un aparell de tomografia industrial. A l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) es va fer la segmentació de les imatges. “El procès consisteix en acoblar les imatges radiogràfiques i separar virtualment els diferents materials que s’hi troben: os, matriu, aire, etc. per tal d’aconseguir generar un model 3D que ens mostra la forma, mida i volum de les cavitats interiors d’un crani amb un sistema no destructiu”, explica Josep Fortuny, coordinador del Grup de Recerca de Paleontologia Virtual de l’ICP.

Reconstrucció d'Arenysaurus al poble d'Areny de Noguera, a Osca (Diego Castanera)

Reconstrucció d'Arenysaurus al poble d'Areny de Noguera, a Osca (Diego Castanera)

El tractament i posterior análisi de les imatges ha permès confirmar la correcta assignació d’aquesta espècie a lasubfamília dels lambeosaurins dins de la família dels hadrosaures (també coneguts com a dinosaures “bec-d’ànec”) que es caracteritzen per tenir els cervells més grans (en proporció al seu cos) dins dels ornitisquis, el gran grup de dinosaures que inclou espècies tan conegudes com el triceratop o l’estegosaure. A banda d’aquesta gran capacitat cerebral, els hadrosaures també es caracteritzen per tenir uns bulbs olfactoris (una estructura cerebral relacionada amb la percepció de les olors) molt desenvolupats.

Vídeo: Reconstrucció tridimensional de les diferents parts del neurocrani

 

Les imatges també han revelat algunes característiques úniques d’aquesta espècie que podria mostrar un procés inicial de nanisme. Aquest fet estaria relacionat amb la condició d’insularitat que va viure a finals del Cretaci, quan l’actual Europa era un conjunt d’illes que formaven un arxipèlag. En condicions d’aïllament, on sovint els recursos alimentaris són escassos i hi ha baixa depredació, les espècies solen tendir a ser més petites que les seves homòlogues del continent per tal de maximitzar l’eficiència energètica.

Les restes estudiades de Arenysaurus ardevoli van ser trobades a Areny de Noguera (Osca) als anys 90 per un equip de la Universitat de Saragossa. Aquesta espècie va coexistir amb altres dinosaures que s’han trobat als Pirineus comPararhabdodon isonensis, identificat a pocs quilòmetres de distància en diversos jaciments d’Isona. Aquestes zones d’Aragó i Catalunya formen part de la mateixa unitat geològica, la conca de Tremp, que des de fa anys está proporcionant un registre fòssil excepcional de restes de dinosaures que hi van viure fa uns 70 milions d’anys.

Reconstrucció de Pararhabdodon isonensis (Oscar Sanisidro)

Reconstrucció de Pararhabdodon isonensis (Oscar Sanisidro)

La neuroanatomia dels hadrosaures nord-americans i asiàtics és força coneguda, però la dels representants europeus d’aquest grup és molt escassa, ja que hi ha poques restes de cranis complets. L’article és producte de la col·laboració d’investigadors de l’ICP, la Universidad del Río Negro-Conicet d’Argentina i la Universitat de Saragossa i ha estat publicat al darrer número de la revista PeerJ.

+ info: Cruzado-Caballero P, Fortuny J, Llacer S, Canudo J. (2015) Paleoneuroanatomy of the European lambeosaurine dinosaur Arenysaurus ardevoli. PeerJ 3:e802 DOI:http://dx.doi.org/10.7717/peerj.802

 

 

 

Representants de les entitats guardonades enguany (Consorci Turisme Vallès Occidental)

Representants de les entitats guardonades enguany (Consorci Turisme Vallès Occidental)

El Museu de l’ICP ha renovat aquesta setmana el segell SICTED que distingeix aquelles empreses i serveis turístics que treballen per aconseguir una millor qualitat global en destins turístics. Al Vallès Occidental ja són 22 les entitats que han obtingut aquest distintiu que s'està implantant a empreses i serveis turístics, tant del sector públic com privat, des del 2013. 

El Sistema Integral de Calidad en Destino (SICTED) és un distintiu de qualitat que es caracteritza per ser un model integral i permanent de la gestió de la qualitat a les destinacions turístiques enfocat a la millora continua i a realçar els recursos turístics dels territoris que en formen part. El Museu de l’ICP va aconseguir aquest distintiu l’any 2014, que certifica el compliment dels requisits establerts i reconeix l'esforç i el compromís amb la qualitat i la millora contínuade les instal·lacions i els continguts que ofereix el Museu.

Al conjunt de Catalunya hi ha 16 destinacions i 514 empreses i serveis reconeguts pel SICTED. La demarcació de Barcelona és líder del projecte amb 12 destinacions i 432 empreses distingides el 2014. Al Vallès Occidental ja són 22 les entitats que l’han obtingut.  A més, enguany es compleixen 10 anys dels acords entre les administracions que van permetre la implantació del SICTED a la demarcació de Barcelona, efemèride que es va celebrar en l’acte d’entrega de les acreditacions.

Notícies relacionades:

- El Museu de l’ICP obté el segell SICTED de qualitat turística

 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b