Des de l'origen de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, i ara a l'ICP, l'estudi de les faunes del Neogen, entre 23  i 1,8 milions d'anys, ha estat i és un objectiu de recerca fonamental.

La raó més obvia es l'extraordinària riquesa dels jaciments fossilífers del nostre país, i de manera molt particular, els de la conca del Vallès-Penedès, que contenen un dels registres fòssils del Neogen més complerts i rics del món.

 

 

 

L’elevat nombre de jaciments catalans d’aquesta edat i la seva riquesa ha permès que un dels estatges continentals del Neogen es definís al Vallès i que per tant s’anomeni Vallesià.

Les faunes del quaternari, de fa 1,8 milions d'anys fins al present, també tenen en el nostre país jaciments molt importants i el seu estudi té un gran interès.

 

 

 

Els treballs iniciats a Incarcal (Girona), Cal Guardiola i Vallparadís (Terrassa) i al massís del Garraf es troben dins d'aquest projecte. De fet a l'actualitat, el jaciment del Pleistocè inferior de Vallparadís a Terrassa, amb els seus més de 25.000 registres és el jaciment del Pleistocè inferior més ric de Europa.

En aquesta àrea els estudis van dirigits a conèixer en profunditat les faunes de vertebrats, particularment micromamífer i macromamífers, des de diversos punts de vista com el taxonòmic, evolutiu així com altres aspectes com paleoecologia, bioestratigrafia i tafonomia.