Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Reconstrucció d’ Struthiosaurus (Oscar Sanisidro / ICP)

Reconstrucció d’ Struthiosaurus (Oscar Sanisidro / ICP)

L’estudi de la microestructura de la closca de l’ou Cairanoolithus realitzat pels investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Albert G. Sellés i Àngel Galobart, revela que aquesta tipus d’ou no pertany a un dinosaure sauròpode sinó a un anquilosaure, possiblement a Struthiosaurus, un gènere de dinosaure cuirassat. La troballa suposa la primera descripció d'ous de tireòfor (grup que inclou anquilosaures i estegosaures) del món. 

Assignar els ous que es troben en les excavacions a un dinosaure o un grup  de dinosaures concret és una tasca extremadament complicada pels paleontòlegs. L’absència d’ossos en els nius que puguin correspondre als progenitors i la baixíssima probabilitat que es conservin restes embrionàries en l’interior  dels ous que ajudin a la seva identificació fa que en comptades ocasions es pugui relacionar un determinat ou amb el dinosaure que el va pondre. Això ha dut a dissenyar un sistema de nomenclatura propi pels ous fòssil, de manera que s’utilitzen conceptes com “oogènere” i “ooespècie” per classificar-los.

Cairanoolithus és un oogènere descobert i descrit a principis dels anys 90. El seu nom fa referència al primer lloc del món on es va trobar, un jaciment proper a La Cairanne, municipi al sudest de França. Posteriorment s’ha identificat en un total de 25 jaciments diferents. Els ous Cairanoolithus tenen entre 72.2 i 71.4 milions d’anys, són de grans dimensions (fan més de 15 cm de diàmetre) i tenen una forma arrodonida. Aquestes característiques són típiques dels ous dels sauròpodes, els grans dinosaures herbívors, amb llargs colls i cues, grup al que tradicionalment s’havien associat.

Ous Cairanoolithus (ICP)

Ous Cairanoolithus (ICP)

En un article publicat a la revista Historical Biology, els paleontòlegs de l’ICP han estudiat la microestructura de la closca de Cairanoolithus i els resultats descarten aquesta assignació. “Al microscopi observem una superfície llisa i un sistema de porus propi dels ous dels ornitisquis, no pas dels sauròpodes”, comenta l’investigador Albert G. Sellés. Els ornitisquis són un grup de dinosaures molt divers que inclou formes tan conegudes com el Triceratops o l’Iguanodon. En els jaciments europeus, les restes més abundants d’ornitisquis pertanyen al grup dels hadrosaures. “El més intrigant de la troballa, però, és que en el període on apareix Cairanoolithus no n’hi havia d’hadrosaures a Europa”, ha explicat Sellés. De qui era aquell ou, doncs?

 

Imatges de la superfície (A, D, G i J), de la secció (B, E, H i K) i del sistema de porus (C, F, I i L) de diversos tipus d’ou de dinosaure. La primera línia (A, B i C) correspon a Cairanoolithus. (ICP)

Imatges de la superfície (A, D, G i J), de la secció (B, E, H i K) i del sistema de porus (C, F, I i L) de diversos tipus d’ou de dinosaure. La primera línia (A, B i C) correspon a Cairanoolithus. (ICP)

Tenint en compte l’estructura de la closca i anàlisis filogenètics, els investigadors han plantejat una nova hipòtesi per mirar de resoldre aquest enigma. A banda dels hadrosaures, dins dels ornitisquis europeus hi trobem dos grups més: els rhabdodòntids i els anquilosaures nodosàurids, que sí que són presents en el registre fòssil europeu en aquest període, però dels quals no es coneixen els seus ous. Per saber a quin grup van pertànyer, els investigadors van fer un estudi anatòmic comparant la mida dels ous amb la mida de l’obertura pèlvica de rhabdodòntids i nodosàurids i han arribat a la conclusió que l’únic gènere que tenia un canal pèlvic prou gran per pondre aquest ou és Struthiosaurus.

Si aquesta hipòtesi és certa, Cairanoolithus seria el primer i únic ou conegut de tireòfor, el grup de dinosaures que inclou els anquilosaures i estegosaures.

Un dinosaure amb espines

Struthiosaurus (nom en llatí que significa “llangardaix-estruç”) va ser un dinosaure herbívor que va viure a Europa (s’ha trobat a Áustria, França, Romania i Espanya) fa entre 83 i 69 milions d’anys. Feia uns 3 metres de llarg, pesava entre 300 i 400 quilos i presentava una armadura de plaques òssies que protegien bona part del cos y grans espines sobre les espatlles, la cua i el coll. El gènere va ser descrit l’any 1871 i, malgrat el seu nom, no està emparentat amb les aus actuals.

Reconstrucció d’ Struthiosaurus ponent ous Cairanoolithus (A. Amblàs / ICP)

Reconstrucció d’ Struthiosaurus ponent ous Cairanoolithus (A. Amblàs / ICP)

En els darrers anys s’ha posat en evidència la riquesa i diversitat d’ous de dinosaures al sud-oest d’Europa, que inclou restes d’ous de sauròpodes, teròpodes i  ornitòpodes. Aquest registre fòssil excepcional encara amaga molts misteris per resoldre.

Notícies relacionades:

- Descrites dues noves espècies d’ous de dinosaure als Pirineus

- Identificades quatre noves espècies d'ous de dinosaure a Coll de Nargó

 

+ info: Sellès, A. G. and A. Galobart (2015). Reassessing the endemic European Upper Cretaceous dinosaur egg Cairanoolithus. Historical Biology: 1-14. DOI: 10.1080/08912963.2014.998666

Es tracta d'un projecte global que, des de fa més de 10 anys, es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia d'aquest projecte és la de retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l'estudi científic del patrimoni, és a dir, de l'estudi del fòssils dels darrers dinosaures que varen viure a Europa.


En el moment actual, aquest projecte és una realitat gràcies a la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont com a referent científic i al Museu de la Conca Dellà i l'espai Dinosfera com sales de divulgació, que es complementen entre si per mostrar els diversos àmbits de coneixement.

espai Dinosfera (Coll de Nargó)

 

L'exposició a l'espai Dinosfera de Coll de Nargó se centra en el seu principal actiu patrimonial: els ous i nius de dinosaure. El recorregut mostra els coneixements actuals sobre la reproducció dels dinosaures obtinguts a partir de l'estudi dels fòssils i, més concretament, a partir dels fòssils recuperats a Coll de Nargó, que presenta els jaciments d'ous de dinosaure més importants d'Europa.

Més informació: http://www.dinosfera.com

 

Museu de la Conca Dellà (Isona)

El Museu de la Conca Dellà, centre d'acollida del Parc Cretaci, és l'escenari d'un apassionant viatge en el temps. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels últims dinosaures que van trepitjar la terra.

Més informació: http://www.parc-cretaci.com/

Tornen els Cafès Científics a Sabadell! Per sisè any consecutiu, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, la Fundació Parc Taulí, la Unió Excursionista de Sabadell (UES), la Fundació Bosch i Cardellach i La Ruda repeteixen aquesta iniciativa de divulgació científica adreçada a ciutadans i ciutadanes de Sabadell. En aquesta edició s'ha sumat a la iniciativa la filial del Vallès Occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i la Salut de Catalunya i de Balears

Els Cafès Científics són xerrades informals d'experts de diversos camps de la ciència que plantegen un tema científic d'interès al voltant del qual el públic pot preguntar i opinar. L'objectiu és facilitar el contacte entre els ciutadans i els científics en un entorn lúdic.

Si us agrada parlar i sentir a parlar de ciència, ho podreu fer un dimarts al mes tot prenent una beguda al bar de la Unió Excursionista de Sabadell  (c/ de la Salut, 14-16, Sabadell). Totes les xerrades són a les 7 de la tarda. L'activitat és gratuïta.

Aquest és el programa de xerrades per al 2018, que també us podeu descarregar en aquest enllaç.

PROGRAMA

20 de febrer – ADENC

Boscos, ventades, incendis i biodiversitat. A càrrec de Joan Cuscó, estudiant de biologia ambiental i membre de la Junta de l'ADENC.

Es parlarà de l'estudi fet per l'ADENC de les ventades del 2014 i el seu efecte sobre els boscos del Parc Grípia Ribatallada. Es discutirà sobre com trobar un equilibri entre la gestió de la biodiversitat i la prevenció dels incendis forestals.

 

20 de març – La Ruda. Amics de Can Deu per a l'Agricultura Ecològica

Fertilitats del sòl, el compost. A càrrec de Pere Muñoz, enginyer agrònom del servei de sostenibilitat i gestió d'ecosistemes de l'Ajuntament de sabadell.

S’explicaran experiències de camp sobre fertilització del sòl amb compost urbà i com la matèria orgànica millora la terra.

 

17 d’abril - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

Vida (i mort) abans dels dinosaures. A càrrec de Josep Fortuny, Cap de l'àrea de Paleontologia Virtual de l’Institut.

Malgrat que probablement l'extinció que va acabar amb els dinosaures és la més coneguda (i fins i tot cinematogràfica), al llarg de la història de la vida a la Terra hi ha hagut extincions molt més massives. En aquest Cafè Científic descobrirem el que s'ha anomenat "la mare de totes les extincions" i alguns dels estranys animals que hi havia a Catalunya durant el Permià, fa més de 250 milions d'anys, molt abans que els dinosaures apareguessin i s'extingissin a tot el planeta.

 

22 de maig – Corporació Sanitària Parc Taulí

L'Ictus: què cal saber? A càrrec de David Cànovas, metge especialista del Servei de Neurologia del Parc Taulí.

L'Ictus és la principal causa de discapacitat i una les tres primeres causes de mortalitat al nostre país. Però, malgrat això, moltes persones encara tenen molts interrogants sobre aquesta malaltia. Què cal saber? Com es pot detectar? Com cal actuar? Es pot prevenir?

 

19 de juny – Agrupació Astronòmica de Sabadell

Naixement, vida i mort del nostre Sol. A càrrec de Xavier Bros, President de l'Agrupació i expert astrònom amateur.

El Sol és una estrella mitjana, i com totes les estrelles va néixer a partir d'una nebulosa; ara està en plena activitat i d'aquí milers de milions d'anys es morirà. En aquest cafè científic ens explicaran com ha estat, és i serà tot aquest procés vital de la nostra estrella.

 

25 de setembre – Unió Excursionista de Sabadell

Desplaçar-se cada dia per anar a treballar: impacte social i ecològic. A càrrec de Montserrat Llobet, investigadora de Responsabilitat Social i Qualitat de Vida, Economista i doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social (IGOP-UAB).

S’explicarà quina és la petjada social i ecològica dels desplaçaments laborals i com podem valorar l'impacte dels nostres desplaçaments laborals sobre la comunitat i el medi ambient.

 

23 d’octubre – Fundació Bosch i Cardellach

Infeccions de transmissió sexual en l’actualitat. A càrrec de Mercè Alsina, metge especialista en dermatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Actualment les infeccions de transmissió sexual continuen vigents, i tot i la informació i recursos disponibles, i els casos continuen augmentant en el nostre entorn.

 

20 de novembre - Acadèmia de Ciències Mèdiques, filial del Vallès Occidental

Consells per a viatjar i no emmalaltir. A càrrec de Bernat Font, metge internista; especialista en infeccions, responsable de la Unitat d'Atenció al Viatger.

Ens donaran a conèixer recomanacions i mesures de prevenció a l'hora de viatjar.

 

L’Institut Català de Paleontologia i la fundació Mútua de Terrassa col•laboren per aplicar la tecnologia sanitària a la paleontologia


La fundació Mútua de Terrassa i l’Institut Català de Paleontologia (ICP) han signat un conveni de col•laboració per aplicar les tecnològiques pròpies de l’àmbit sanitari a l’àmbit de la paleontologia, així com per promoure activitats de recerca i divulgació que puguin interessar a ambdues entitats.

Gràcies a l’acord, l’ICP pot utilitzar les instal•lacions del Centre de Tecnologia Diagnòstica de Mútua de Terrassa per fer Tomografies Axials Computeritzades (TAC) als fòssils. Aquesta tècnica, habitual en les tasques de diagnòstic mèdic, permet obtenir talls molt prims de tot el fòssil i així es pot observar la morfologia externa i interna del material.

El procés de fossilització provoca l'homogeneïtzació de les característiques químiques i físiques dels materials implicats i, per tant, per estudiar-ne l’interior sense malmetre els fòssils calen tècniques que discerneixin entre rangs de densitats diferents. El TAC ho permet gràcies a l'atenuació que sofreixen els raigs X al travessar la matèria en funció de la seva densitat.

Amb els TAC s’obtindran dades biomètriques, que serviran per analitzar superfícies o volums, tant de regions visibles com regions inaccessibles. Els models resultants podran ser usats, entre altres, de base per estudis de caràcter biomecànic, obtenir models 3D i per realitzar repliques del material. L'ús de les tècniques de digitalització aplicades a la paleontologia està donant grans resultats.

Publicada el 2008-06-03 clasificada com a Notícies de l' ICP

Investigadors de L'ICP parlaran dels últims dinosaures d'Europa a les jornades de l'ICHN

 

L’Institut Català de Paleontologia (ICP), el Museu d’Alcover i el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà signen un conveni de col·laboració que permetrà reprendre la investigació, la conservació i la divulgació de les restes fòssils dels jaciments de les “Pedreres d’Alcover-Montral-El Pinatell”. Gràcies a aquest acord, les tres institucions sumaran capacitats per conèixer i difondre més acuradament el passat de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

 

Doctorat: Sergio Almécija

Director: Salvador Moyà

Tutor: David M. Alba

Membres del tribunal: Soledad de Esteban, Assumpció Malgosa i Lorenzo Rook

Resum:

La família Hominidae està constituïda pels grans simis antropomorfs (ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans) i els humans. Els primers mostren unes mans molt llargues amb uns polzes relativament curts, degut a les pressions de selecció de la locomoció arbòria. En canvi, la mà dels humans és relativament curta, amb un polze poderós. Aquesta morfologia proporciona un complex repertori de moviments, capacitats de prensió i, molt especialment, una "pinça de precisió" que fa que la mà humana constitueixi una de les estructures més distintives dels humans. La lògica podria fer-nos pensar que les mans curtes dels humans varen derivar a partir de les mans allargades dels actuals grans simis. Ben al contrari, l'estudi dels homínids fòssils del Miocè de Catalunya, com Pierolapithecus i Hispanopithecus, juntament amb la d'altres tàxons fòssils d'arreu del món demostra que els primers homínds tenien mans relativament curtes amb polzes llargs que feien servir per agafar-se de manera segura a les branques dels arbres durant la progressió quadrúpeda i la grimpació vertical. Així doncs, les proporcions de la mà humana són relativament primitives i, de fet, són els grans antropomorfs actuals els que mostren unes mans molt evolucionades cap a un tipus de locomoció arbòria molt especialitzat, la suspensió.

Així mateix, les restes fòssils de l'homínid bípede Orrorin tugenensis (de Kènia, amb uns 6 Ma) mostren que la capacitat de manipulació refinada va aparèixer molt aviat en l'evolució humana, en directa relació amb l'aparició del bipedisme terrestre habitual i la consegüent alliberació de les mans de les pressions de selecció locomotores.

Dia: 30 d'octubre del 2009

Hora: 11:00h

Lloc: Sala d'actes del Centre de Recerca Matemàtica de la UAB

Comentaris: L'acte va ser un èxit d'assitència, tant d'amics i familiars d'en Sergio com de paleontòlegs interessats pel seu treball i que no es van voler perdre la lectura de la seva tesi, que el jurat va considerar mereixedora de la màxima nota, un Excel·lent "Cum Laude". Desprès de la lectura, els assitents van poder gaudir d'un piscolabis al hall del CRM.

El proper dilluns s’impartirà a la facultat de Biociències de la UAB la conferència :

"Ecological and behavioral complications in the scaling of basal rate in birds and mammals."

per part del doctor Brian McNab, professor de la Universitat de Florida.

Els dinosaures sauròpodes van ser un dels grups de vertebrats més exitosos durant el Mesozoic. Apareguts a finals del Triàsic, fa uns 215 milions d'anys, el grup va gaudir d'una notable esplendor durant el Juràssic i el Cretaci, al final del qual es van extingir. Són coneguts pels seus cossos voluminosos suportats per quatre extremitats robustes, un coll i una cua llargs i un crani relativament petit. Amb una alimentació basada en els vegetals aquests animals van assolir els rècords de mides entre tots els animals que han trepitjat la Terra. Se'n coneixen fòssils a tots els continents, excepte a l'Antàrtida, i el seu gegantisme ha estat motiu de molts estudis. Precisament la seva biologia és un dels aspectes més interessants pel què fa a l'estudi. Com es movien i en quins ambients ho feien? Com es reproduïen? i...quina diversitat van arribar assolir abans de la seva extinció?

El dia 22 de juny els estudiants del Màster Oficial Interuniversitari en Paleontologia van presentar els seus treballs  finals de recerca. L’acte es va celebrar a la Sala  de Graus  II de la Facultat de Ciències  de la UAB. El programa va constar de vuit presentacions de mitja hora cada una, sis de les quals  estaven tutoritzades per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia.  El tribunal, format per David M. Alba, membre de l’ICP, en Josep M. Pons, coordinador del Màster i professor de la UAB i Jordi Martinell, professor de la UB, van evaluar les presentacions dels estudiants.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b