Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

El Consell Científic Assessor de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont està format per investigadors de renom internacional en àrees relacionades amb la paleontologia, i aconsella el director en qüestions cabdals que afecten l'institut.

 

Prof. Michel Brunet
Directeur UMR CNRS 6046
Laboratoire de Géobiologie, Biochronologie et Paléontologie Humaine
Université de Poitiers
FRANCE

 

Prof. Jorge Morales
Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC
SPAIN

 

Prof. Brian McNab
University of Florida
USA

 

Prof. David Pilbeam
Henry Ford II Professor of the Social Sciences
Curator of Paleoanthropology Peabody Museum
Harvard University
USA

 

Prof. Lorenzo Rook
Dipartimento di Scienze della Terra
Università di Firenze
ITALY

 

Prof. José Luis Sanz
Departamento de Paleontología
Universidad Autónoma de Madrid
SPAIN

 

Prof. Elisabeth Vrba
Yale University
Dep. of Geology and Geophysics
USA

 

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont duu a terme totes les etapes que comprenen la descoberta d'un fòssil; des del seu descobriment, excavació i preparació, passant per la seva conservació, fins arribar als estadis finals, el seu estudi i publicació de resultats en revistes científiques i la seva divulgació a través dels mitjans de comunicació, exposicions o el museu.

 

Què és un fòssil?

Un fòssil és la resta d'un ésser viu o de la seva activitat biològica, que ha estat coberta per sediments que amb el temps s'han anat compactant i endurint, fent possible la seva conservació fins a l'actualitat.

 

I la paleontologia?

La paleontologia és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels éssers vius del passat, i ho fa estudiant els fòssils.

 

 

Buscant fòssils

La troballa d'un fòssil es pot produir de dues maneres; per casualitat o després d'estudiar sobre els mapes geològics on cal anar-ne a buscar. Si, per exemple, volem trobar ous de dinosaure o un esquelet d'Iguanodon, cal cercar abans on hi hagi estrats, capes, de l'era en què van viure els dinosaures, en aquest cas el Mesozoic, fa entre 251 i 65 milions d'anys.

D'altra banda, si el que es vol trobar són fòssils d'antropomorfs i altres primats propers a la línia evolutiva de l'home, caldrà buscar en sediments més recents, de menys de 15 milions d'anys d'antiguitat, Miocè mig - actualitat.

 
 
Els paleontòlegs de l'ICP duen a terme la planificació i prospecció de nous terrenys, susceptibles de convertir-se en jaciments de fòssils importants. D'habitual, però, i sobretot durant els mesos de primavera i estiu, es dediquen a excavar en els jaciments ja coneguts, on contínuament apareixen nous fòssils.

L'atzar, també pot ser, com s'ha dit, un altre factor important per trobar fòssils. En una excursió per la muntanya, per exemple, pot produir-se alguna troballa fortuïta. En aquest sentit l'ICP col·labora i rep l'ajut d'entitats com els centres excursionistes.

 

Excavació

Una vegada han localitzat i delimitat un fòssil, els paleontòlegs de l'ICP avaluen el seu estat de conservació. També és important anotar la posició i la orientació en què apareixen els fòssils. Aquesta informació pot ser valuosa per estudis posteriors.

Una excavació paleontològica és un procés 'irreversible', perquè desprès no podrem tornar a posar els fòssils i el sediment tal i com estaven.

Agafar aquestes dades correctament ha d'ajudar a poder reconstruir en el futur, de forma virtual i amb fidelitat, la distribució original dels fòssils al jaciment.

Per prendre mesures, els paleontòlegs fan servir quadrícules, cintes mètriques, ordinadors i un aparell que s'anomena 'estació' que permet establir les coordenades d'un punt i conèixer-ne la seva ubicació. D'altra banda, per excavar es fan servir des de pales i martells pneumàtics fins a martells, escarpes, punxons i bisturís.

 

Preparació inicial dels fòssils

 

Els paleontòlegs de l'ICP, una vegada han excavat part del fòssil, s'encarreguen de fabricar les 'mòmies' per protegir-lo. Les 'mòmies' són unes carcasses fetes de poliuretà, i en algunes ocasions amb guix, que embolcallen i protegeixen el fòssil.

D'aquesta manera, quan arribi el moment de transportar-lo als magatzems de l'Institut, el material no patirà desperfectes. El poliuretà, a més, és un material idoni perquè és molt lleuger i no afegeix pes al fòssil, com en el cas del guix.

 

Transport

La situació dels jaciments és variada i el transport dels fòssils fins a l'Institut depèn d'on s'han trobat. Com és evident, si han aparegut en un indret mal comunicat el transport serà difícil. Les mòmies de dimensions moderades s'acostumen a transportar en furgonetes o vehicles tot terreny. En determinades ocasions es poden arribar a fer servir grues i camions. I en casos excepcionals, fins i tot s'han utilitzat helicòpters.

 

Arribada al magatzem

Els fòssils arriben de les excavacions etiquetats per tal que els conservadors de l'ICP sàpiguen en tot moment què hi ha a cada embolcall. Són els conservadors els encarregats de vetllar perquè el fòssil quedi emmagatzemat òptimament fins que sigui el moment de dur-los al laboratori de preparació.

 

Preparant el fòssil

 

Segons les prioritats i capacitat de l'ICP en cada moment, els investigadors decideixen quan cal preparar els fòssils. Quan és el moment, s'envien al laboratori i els preparadors posen a punt el fòssil perquè més tard els investigadors en puguin estudiar les característiques.

És a dir, l’alliberen de la ‘mòmia’ i separen la resta fòssil de la matriu.

També el consoliden preservant la seva morfología i en alguns casos en fan repliques per exposar.

 

Estudi

 

Una vegada preparat, el fòssil ja pot ser manipulat per l'investigador, que s'encarregarà de descriure'l i catalogar-lo.

D'aquesta manera es podrà determinar si es tracta d'un fòssil que pertany a un grup, gènere o espècie ja descrit o si el què ha aparegut és un fòssil desconegut fins el moment, com en el cas del Pierolapithecus catalaunicus, en Pau.

L'estudi del fòssil pot allargar-se durant setmanes, fins i tot mesos o anys, segons la seva complexitat, i en la seva classificació, a banda de la bibliografia existent, els investigadors de l'ICP també s'ajuden de la comparació amb altres esquelets o motlles existents en el mateix centre o en altres.

És el que s'anomena 'material fòssil de comparació'. I, si cal, es desplacen per conèixer millor les característiques dels fòssils de primera mà. Després, l'habitual és dibuixar-lo i en l'actualitat, el més comú és escanejar-lo i fer ús de la paleontologia virtual per reconstruir amb l'ajut dels ordinadors el seu volum i treballar amb la seva estructura en 3D.

 

Els resultats 

Una vegada els paleontòlegs han determinat quin fòssil han estudiat i quines noves aportacions pot fer per la millora del coneixement en aquesta disciplina, decideixen publicar-ne els resultats per compartir-los amb la resta de la comunitat científica. D'aquesta manera es pot generar un debat entorn al fòssil i les seves característiques.

De publicacions especialitzades, n'hi ha moltes. Nature, Science, Brain Behaviour and Evolution, Journal of Human Evolution, American Journal of Physical Anthopology o Journal of Vertebrate Paleontology són algunes de les més conegudes i prestigioses, però n'hi ha moltes més, dedicades a grups específics.

El procés de publicació d'un article en una revista de renom acostuma a ser llarg ja que ha de passar per diverses verificacions per part d'altres experts que en fan una revisió crítica. Per tant, des que el paleontòleg l'ha escrit, fins que no rep la confirmació que el seu article es publicarà poden passar com a mínim sis mesos.

Les troballes realitzades pels investigadors de l'ICP sempre han aconseguit ser publicades en les millors revistes especialitzades contribuint de manera notòria al debat científic en temes tant rellevants com l'origen dels antropomorfs o les faunes de dinosaures del Mesozoic.

 

Difusió

 

La darrera etapa del procés comprèn la difusió de la troballa. Aquesta es pot donar a conèixer al públic en general a través dels mitjans de comunicació, jornades, congressos o exposicions en el museu de l'ICP; el Museu 'Miquel Crusafont' de Sabadell o en altres museus.

Així, la paleontologia arriba a tots aquells que hi estan interessats i els coneixements i els estudis dels paleontòlegs de l'Institut arriben a la societat. El cercle es tanca, però a la vegada torna a començar perquè els investigadors cada any endeguen noves campanyes i descobreixen nous fòssils.

 

Benvolgudes i Benvolguts,

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó.

A l’ICP estem convençuts que la Paleontologia, com a disciplina a cavall de la Biologia i la Geologia, ha de fer aportacions fonamentals no només al coneixement de la història de la vida, sinó també a la teoria de l’evolució. És per això que la recerca duta a terme a l’ICP clarament segueix una aproximació paleobiològica. Dit d'una altra manera, per a nosaltres no n’hi ha prou de saber com eren els éssers vius de passat i quines són les seves relacions de parentiu amb els actuals. També volem saber com vivien, com es movien, què menjaven, com es desenvolupaven i reproduïen, com interaccionaven els uns amb els altres, quins ambients habitaven i, en definitiva, com les interacciones pretèrites entre els organismes i l’ambient han conformat els ecosistemes que coneixem avui en dia. És precisament l’accés al temps pregon (o geològic, el que es mesura en milions i milions d’anys), a través de l’estudi de les restes fòssils, el que confereix a la Paleobiologia una perspectiva única, i essencial, per entendre com i perquè han evolucionat els éssers vius amb relació al medi que els envolta al llarg de la història de la Terra.

Pel nostre equip d'investigadors, és important dur a terme tots els passos de la recerca paleontològica, tot començant per la feina de camp (excavacions i mostratges), continuant amb l’estudi i l’anàlisi de les restes fòssils, i acabant amb la publicació i divulgació dels resultats. En aquest sentit, la tasca bàsica de descripció i identificació taxonòmica de les restes segueix sent una part essencial de la feina dels nostres paleontòlegs. Tanmateix, cada vegada més, l’estudi i l’anàlisi dels fòssils es duen a terme mitjançant tècniques més sofisticades i assistides per ordinador. En destaquen les tècniques de paleontologia virtual i visualització tridimensional, com és el cas de la tomografia computada de raigs X, que permet estudiar l’anatomia interna preservada a les restes fòssils de manera no invasiva. També mereixen especial esment les tècniques analítiques que permeten dur a terme comparacions i anàlisis de manera quantitativa, com és el cas de la morfometria geomètrica en 3D, els programes de reconstrucció filogenètica, o les anàlisis numèriques de la dinàmica de la paleobiodiversitat, només per esmentar alguns exemples.

Al seu torn, els tècnics especialitzats de l’ICP duen a terme un pas fonamental entre la feina de camp i la recerca a, que consisteix a preparar i conservar les restes fòssils que formen les col·leccions paleontològiques de la nostra institució. Aquestes col·leccions estan en continu creixement gràcies a les excavacions i els mostratges realitzats pels nostres investigadors. Tanmateix, abans de poder estudiar un exeplar, cal que tècnics especialitzats duguin a terme un procés de preparacó paleontològica (neteja, consolidació i, si s’escau, reintegració). El procés de preparació paleontològica no només permet la manipulació dels fòssils, sinó que també en garanteix una adequada conservació un cop dipositats a les col·leccions. Es tracta d’un procés de fonamental importància, atès que els fòssils són la nostra font principal de dades. En aquest sentit, l’ICP té la voluntat d'esdevenir el centre de referència de Catalunya pel que fa a la conservació del patrimoni paleontològic de vertebrats. És per això que ens oferim per assessorar tècnicament, en aquesta i qualsevol altra qüestió paleontològica, aquelles institucions que ho demandin.

A l’ICP, però, anem més enllà i, a costat de la recerca, la preparació i la conservació paleontològiques també donem molta importància a les activitats de divulgació per a difondre el patrimoni paleontològic. En aquest sentit, no n’hi ha prou amb exposar els fòssils en un museu, cal disseminar al gran públic els resultats de la nostra recerca, per tal que es puguin entendre les històries que s’amaguen darrere de tots aquests ossos petrificats. Transmetre a la societat el coneixement paleontològic, sobretot a partir de les troballes i els resultats de la recerca dels nostres investigadors, és per a nosaltres una plaent obligació moral. Com deia el ja desaparegut paleontòleg nord-americà Stephen Jay Gould: “La ciència és una part integral de la cultura. No és una cosa aliena, duta a terme per uns sacerdots esotèrics. És una de les grandeses de la tradició intel·lectual humana”. Per això a l’ICP tenim la vocació de posar a l’abast dels interessats les eines conceptuals i materials que permetin fer un ús cultural i lúdic del patrimoni paleontològic. I ho fem no només mitjançant les sales d'exposició del Museu de l’ICP, ubicat al centre de Sabadell, sinó també col·laborant en la creació i la gestió d’una xarxa de centres d'interpretació paleontològica locals arreu del país. Sentim, a més, en aquests moments de desbocada ofensiva creacionista i anticientífica, l’obligació d’ajudar a difondre un dels fets científics més rellevants per entendre el lloc dels éssers humans a la Natura: l’evolució dels organismes.

No voldria acabar sense adreçar-me als joves que, captivats pels secrets de l’evolució, percebeu la grandesa d’aquesta concepció de la vida (a la qual al·ludia Charles Darwin en la darrera frase de l’Origen de les Espècies) i us voleu dedicar a la Paleontologia. Convertir-se en investigador, en qualsevol disciplina, no és una tasca fàcil... Requereix molt d’estudi, molta tenacitat, i molt de sacrifici. Però si, malgrat tot, la vosta fascinació pels fòssils i la vostra curiositat per l’evolució transcendeix qualsevol raonament lògic, llavors no puc sinó aconsellar-vos que us deixeu guiar per la vostra vocacció. Que us formeu en les ciències de la vida i de la terra, que sigueu ambiciosos alhora que realistes, i que intenteu posar el vostre talent al servei de la recerca paleontològica. Els joves sou el futur, no només de l’ICP, sinó de la professió paleontològica i de tota la comunitat científica en general. I només vosaltres, si encerteu les preguntes adequades, podreu aspirar a resoldre els nombrosos enigmes sobre la història de la vida que, a data d’avui, encara romanen sense resoldre.

Rebeu una salutació ben cordial,

David M. Alba
Director

 

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que pren el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. Per tant, el nou Institut és el resultat d'unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats.
Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b