Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Tasques de restauració del coll de sauròpode (ACN)

Tasques de restauració del coll de sauròpode (ACN)

El Museu de la Conca Dellà i Dinosfera ofereixen un ampli ventall d’activitats i tallers per a totes les edats pels mesos d'estiu que inclouen tallers, xerrades, visites a jaciments i fins i tot la possibilitat de participar en tasques paleontològiques. Des del maig, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont dirigeix aquests dos espais de la mà d'Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l'ICP.

Reconstrucció del mustèlid gegant, Eomellivora piveteaui, a partir del fòssil de crani / Adam Hartstone Rose

Un equip multidisciplinari d'investigadors ha descrit els primers fòssils cranials d'una espècie de depredador carnívor de fa nou milions d'anys. En concret, han descrit el crani i la mandíbula més complets del mustèlid gegantEomellivora piveteaui trobats en el Cerro de los Batallones (Madrid). El bon estat dels fòssils ha permès fer un estudi de les relacions de parentiu que demostra, d'una banda, l'existència de quatre espècies dins del gènereEomellivora i, de l'altra, que el parent viu més proper de Eomellivora és l'actual teixó de la mel, Mellivora capensis. 

Crani d'Australopithecus africanus conegut com Mrs. Ples (José Braga / Didier Descouens: http://es.wikipedia.org/wiki/Australopithecus_africanus#/media/File:Mrs_Ples.jpg))

La revista Science publica avui un comentari tècnic encapçalat per Sergio Almécija, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) on rebat els arguments exposats en un article anterior publicat a la mateixa revista per investigadors de la Universitat de Kent que atribuïa a l’espècie Australopithecus africanus la capacitat de fabricar i manipular objectes de pedra igual que la dels humans actuals, fa 3 milions d’anys. 

Reconstrucció de Pseudoloris (Mauricio Antón / ICP)

Reconstrucció de Pseudoloris (Mauricio Antón / ICP)

Un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalat per l’investigador Raef Minwer-Barakat descriu en un article publicat recentment al Journal of Human Evolution fins a 91 noves restes dePseudoloris parvulus, un petit primat semblant als tarsers actuals, al jaciment de Sossís (Pallars Jussà, Lleida),. La recerca permet aprofundir en el coneixement del seu llinatge i confirmar la connexió entre les faunes del centre d’Europa i els actuals Pirineus fa uns 37 milions d’anys. 

Salvador Moyà (ICP), Jane Goodall (IJG) i Federico Bogdanowicz (IJG Espanya) amb la rèplica del crani

Salvador Moyà (ICP), Jane Goodall (IJG) i Federico Bogdanowicz (IJG Espanya) amb la rèplica del crani

El director de l’ICP, Salvador Moyà, ha lliurat aquest matí una rèplica d’en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) a la primatòloga Jane Goodall, que ha visitat la seu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i l’Institut de Ciències i Tecnologies ambientals (ICTA) amb motiu d’una trobada internacional dels responsables de les oficines que formen part de l’Institut Jane Goodall.

Representants d'entitats que participen en la Nit i Dia dels Museus (Aj. Sabadell)

Representants d'entitats que participen en el Nit i Dia dels Museus (Aj. Sabadell)

Aquest dissabte, 16 de maig, els Museus Municipals de Sabadell, l'Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, el Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa organitzen la Nit dels Museus de Sabadell amb portes obertes fins a les 12h de la nit i activitats culturals. Durant tot el cap de setmana també se celebra el Dia Internacional dels Museus.

La quarta Nit dels Museus de Sabadell s'emmarca dins de la celebració de l'onzena Nit Europea i les activitats infantils del cap de setmana dins del Dia Internacional dels Museus que aquest any arriba a la 37a edició. Durant la sessió deportes obertes de la nit del dissabte, els visitants poden descobrir gratuïtament les col·leccions dels museus i gaudir dels esdeveniments especials organitzats per aquesta diada com ara música, dansa, teatre o poesia. La proposta arriba a la 4a edició amb una visita nocturna acompanyada d'actuacions i diferents activitats infantils durant el dia.

Les activitats familiars estan relacionades amb una peça emblemàtica de les seves col·leccions, l'anomenada joia del museu que, a més, proposa als visitants que participin a una gimcana per guanyar  un lot de productes dels museus. Les butlletes per participar-hi estan disponibles en qualsevol dels equipaments participants. Enguany s'ha habilitat una web que recull totes les activitats d'aquest cap de setmana.

En la presentació del Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus, Enric Menéndez, gerent de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ha dedicat les seves paraules especialment a la Nit dels Museus i ha destacat que "obrirem les portes de les 8 a les 12 de la nit, amb una jornada de portes obertes que permet visitar les exposicions, veure la joia dels museus i viure en directe una sèrie d'esdeveniments relacionats amb les arts escèniques".

Quim Carné, regidor de Cultura, ha declarat que: "cal entendre la ciutat com una suma de recursos i el dia i la nit dels museus permet veure els 5 museus i 5 espais de la ciutat, una oportunitat per veure com es fa la cultura dia a dia de forma lúdica i dinàmica, amb una proposta de proximitat que augmenta any rere any el nombre d'assistents, que ja és tot un èxit i des d'aquí us convidem a no perdre-us-la". 

Eva Buch, directora del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, ha expressat la seva satisfacció "en presentar una nova edició del Dia i la Nit dels Museus, que a Sabadell arriba a la 4a edició i que el seu origen es remunta al 1977. A Sabadell any rere any s'ha anat fent gran i cada vegada té més repercussió, és una festa en la qual els museus celebren la seva diada i treuen els altaveus al carrer per donar-se a conèixer a tothom".

Joan Carles Sunyer, director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, ha definit aquesta diada "com una jornada festiva, una oportunitat de trobada amb el públic tant amb el recorrent com el potencial, on cada museu treu una joia, es munta una gimcana i l'any passat va atreure unes 4.000 persones i aquest any esperem que es repeteixi la bona acceptació".

La imatge gràfica ha estat dissenyada per els estudiants de l'Escola Illa Dani Cirac i Laura López

La imatge gràfica ha estat dissenyada per els estudiants de l'Escola Illa Dani Cirac i Laura López

 

El consistori d’Isona ha nomenat director del Museu de la Conca Dellà a Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Aquest acte suposa la formalització de la relació de l’ICP amb el projecte de Museu de Dinosaures del Pirineu que té per objectiu retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l'estudi científic dels fòssils dels dinosaures del Pirineu.

El nomenament com a director del Museu de la Conca Dellà d'Isona i de l’espai Dinosfera de Coll de Nargó suposa el reconeixement de la feina de divulgació del patrimoni paleontològic que el grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, de la mà de Galobart, està duent a terme al Pirineu des de fa molts anys. Galobart espera que el nomenament permeti consolidar el projecte global del Museu dels Dinosaures del Pirineu que s’està desenvolupant en diverses comarques de Catalunya.

El projecte del Museu de Dinosaures del Pirineu va començar fa més  de 10 anys i, en el moment actual, aquest projecte és una realitat gràcies a la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont com a referent científic i al Museu de la Conca Dellà i l'espai Dinosfera com sales de divulgació, que es complementen entre si per mostrar els diversos àmbits de coneixement. “No es tracta que cada poble pròxim als jaciments de dinosaures tingui un museu on s’expliquin les mateixes coses, sinó que cadascun dels espais se centri en un aspecte concret dels dinosaures, de manera que el visitant els pugui recórrer tots i fer-se una idea més completa”, explica Àngel Galobart.

L’objectiu del projecte del Museu dels Dinosaures del Pirineu és divulgar el coneixement científic actual obtingut gràcies a l’estudi de l’extraordinari registre fòssil del Pirineu. Un dels elements centrals d’aquest projecte és el Museu d’Isona. “El nostre objectiu es continuar la tasca de conservació i divulgació que porta fent aquest museu des de la seva inauguració, però amb la mirada centrada en convertir aquests equipaments en institucions de referència sobre ciències naturals en general i paleontologia, en particular, a la demarcació de Lleida”, ha explicat l’investigador.

Façana exterior de l'espai Dinosfera, a Coll de Nargó (ICP)

L’aposta per la divulgació al territori es va materialitzar el passat mes de març quan, l’ICP i l’Ajuntament de Coll de Nargó, van inaugurar la nova museografia de l’espai Dinosfera. L’exposició mostra el coneixement actual sobre la reproducció dels dinosaures, a partir dels seus fòssils, i més concretament a partir dels fòssils recuperats a Coll de Nargó. L’estiu de 2014, la col·laboració entre les institucions va permetre exhibir en aquest espai una mostra d’ous i cries de dinosaures dels Estats Units, la Xina i Argentina.

El registre fòssil de dinosaures al Pirineu s’estén per tota la conca de Tremp, una unitat geològica que compren diverses zones d’Aragó i Catalunya, i que està proporcionant des de fa anys restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milers d’anys abans de la seva extinció arreu del planeta.

Àngel Galobart

Llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És el responsable del Grup de Recerca del Mesozoic i ha participat, en 28 projectes de recerca o divulgació de concurrència pública. La seva producció científica supera les cent cinquanta publicacions, cinquanta d'elles en revistes  SCI o amb articles en revistes amb revisió per parells. Es editor o co-autor de dos llibres de divulgació sobre els dinosaures.

A nivell docent és professor en el màster interuniversitari (UAB/UB) de Paleontologia de Vertebrats i Humana, des del curs 2007/2008on dirigeix assíduament treballs d'estudiant de màster o tesines i ha dirigit cinc tresis doctorals. Es conferenciant habitual en xerrades divulgatives relacionats amb els dinosaures i ha estat conferenciant convidat en congressos internacionals i nacionals.

El Museu de la Conca Dellà

Aquest centre museístic inclou informació de diferents moments del passat d’aquesta zona. D'una banda, ofereix dades sobre la opcupació romana de la població i, de l’altra, sobre els últims dinosaures que van trepitjar la terra. De forma regular, ofereix visites guiades al Museu que inclouen la visita als jaciments de petjades de dinosaures de Basturs i Orcau i al jaciment d'icnites de rajada de La Posa. L'any 1990 es va iniciar la primera etapa de Museu Municipal, que va funcionar fins l'estiu de 1994, moment en què va començar la remodelació d'aquest centre. A l'abril de 1995 el Museu va obrir de nou les seves portes com a pal de paller de tot el projecte de desenvolupament de la Conca Dellà, anomenat el Parc Cretaci.

Musaranya actual (USGS Bee Inventory//CC2.0)

Musaranya actual (USGS Bee Inventory//CC2.0)

L’investigador de l’ICP, Marc Furió, publica a la revista Comptes Rendus Palevol un article on analitza les restes trobades a la conca del Vallès-Penedès del gènere Dinosorex, un insectívor popularment conegut com la “Musaranya del terror” a causa de la seva mida corporal i per les seves enormes dents incisives. L’estudi revela que va viure en aquesta zona de la Península Ibèrica durant més de 3 milions d'anys sense presentar canvis morfològics. La seva extinció està relacionada amb un canvi climàtic fa 9.6 milions d’anys.

La “Musaranya del terror” s’anomena així per una traducció poc rigorosa del seu nom científic: Dinosorex, on “deinos” significa “terriblement gran” i “sorex” significa “musaranya”. L’aparença letal dels incisius, força més desenvolupats que en altres espècies de musaranya, i la seva gran mida corporal, però, va acabar consolidant aquesta denominació malgrat que no hi ha cap evidència científica que fos una musaranya especialment temible o agressiva. Dinosorex és un gènere extint, descrit l’any 1972 i que es va originar a Anatòlia (zona oriental de l’actual Turquia) a començaments del Miocè, fa uns 23 milions d’anys.

Mandíbula de Dinosorex (a dalt) al costat d'una mandíbula d'una musaranya actual (ICP)

Mandíbula de Dinosorex (a dalt) al costat d'una mandíbula d'una musaranya actual (ICP)

En un article publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, l’investigador Marc Furió, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), conjuntament amb investigadors de França i Holanda, analitza en detall les restes d’aquest gènere trobades a la península Ibèrica. L'estudi determina que l'espècie present en diversos jaciments del Miocè de la conca del Vallès-Penedès és Dinosorex grycivensis. La troballa suposa la primera cita d’aquesta espècie al sud-oest d’Europa, ja que fins avui aquesta espècie només s’havia citat en jaciments d’Ucrània, Polònia i Moldàvia.

Malgrat que el registre fòssil d’insectívors (el grup que inclou les musaranyes, els talps i els eriçons) és escàs a la península Ibèrica, la conca del Vallès-Penedès representa una excepció notable a aquesta situació i, en el cas concret de Dinosorex, s’han recuperat gairebé mig miler de peces d’aquest gènere repartides entre més de 40 jaciments d’aquesta zona, que inclouen des del jaciment de Can Llobateres (Sabadell) fins a l’Abocador de Can Mata (Hostalets de Pierola) passant pel jaciment de Castell de Barberà, entre d’altres. Com succeeix sovint en el registre fòssil amb els mamífers de mida petita, la majoria de restes recuperades corresponen a dents.

Incisiu superior i inferior de Dinosorex al microscopi electrònic (ICP)

Incisiu superior i inferior de Dinosorex al microscopi electrònic (ICP)

L’anàlisi d’aquestes dents revela que D. grycivensis va viure en diverses zones del Vallès-Penedès durant uns 3 milions d’anys i que, de forma sorprenent, no va experimentar canvis morfològics significatius ni en la seva mida ni en la seva morfologia al llarg d’aquest temps. Aquesta circumstància és bastant excepcional entre els micromamífers, ja que aquests acostumen a presentar taxes de mutació elevades i, en el registre fòssil, s’observa com unes espècies substitueixen a d’altres en períodes relativament curts. Aquesta característica els converteix en elements molt útils a l’hora de datar jaciments.

Un canvi climàtic va dur la “Musaranya del terror” a l’extinció

Si bé aquesta espècie es va mantenir sense canvis durant un període llarg de temps, el seu final podria haver estat força abrupte. Els darrers registres de Dinosorex a la conca del Vallès-Penedès són de fa 9.6 milions d’anys, que coincideix amb un canvi  important en la fauna conegut com la “Crisi del Vallesià”. Aquesta crisi va representar l'extinció de diversos mamífers que havien estat característics dels ambients de bosc subtropical del Miocè. Entre les víctimes més famoses hi trobem els homínids, però la Crisi del Vallesià també va suposar l’extinció de moltes altres espècies de petits mamífers, com diverses espècies d'esquirols voladors i lirons i d'altres d'insectívors.

Reconstrucció del paisatge del Miocè a la conca del Vallès-Penedès abans de la Crisi del Vallesià (ICP / Oscar Sanisidro)

Reconstrucció del paisatge del Miocè a la conca del Vallès-Penedès abans de la Crisi del Vallesià (ICP / Oscar Sanisidro)

És possible que els canvis climàtics que van succeir durant el Miocè superior provoquessin que, de mica en mica, les grans masses boscoses fossin subsituïdes per boscos secs i oberts i praderies, implicant un canvi en la fauna.Dinosorex, altament especialitzat a la vida als boscos subtropicals, hauria acabat per extingir-se. Si bé l’elevada especificitat ecològica de Dinosorex hauria estat la causa de la seva extinció, per als paleontòlegs actuals el converteix en un molt  bon candidat a l’hora de monitorar canvis ambientals del passat.

Els paleontòlegs encara debaten sobre les causes d'aquest fenomen i el seu abast. Alguns consideren que va ser una extinció abrupta i que va afectar a tot el continent mentre que d'altres creuen que, en realitat, es tracta d'un seguit d'extincions que sols va afectar la península Ibèrica. Fos com fos, fa uns 9 milions d'anys, molts dels mamífers propis dels boscos del Miocè havien desaparegut i al mateix temps havien arribat un gran nombre de noves espècies, com girafes o antílops, adaptades a ecosistemes més semblants a l'actual sabana africana.

+ info: Marc Furió, Jerôme Prieto, Lars W. van den Hoek Ostende, Three million years of “Terror-Shrew” (Dinosorex, Eulipotyphla, Mammalia) in the Miocene of the Vallès-Penedès Basin (Barcelona, Spain), Comptes Rendus Palevol, Volume 14, Issue 2, February–March 2015, Pages 111-124, ISSN 1631-0683 doi:10.1016/j.crpv.2014.12.001

Notícies relacionades:

- Parlem d’insectívors, que ja n’és l’hora

Guanyadors de l'edició d'enguany del concurs literari "Històries fòssils" (ICP)

Guanyadors de l'edició d'enguany del concurs literari "Històries fòssils" (ICP)

El proppassat divendres es van lliurar els premis als guanyadors de la quarta edició del concurs literari "Històries fòssils", organitzat per l'ICP. Anna Pedrosa, Cora Camarena i Esther Fernández van ser els guanyadors de les diferents categories de l'edició d'enguany que va tenir com a  protagonista el Triceratops, l'esquelet de ceratòpsid que des del passat mes de setembre es torna a exposar al Museu. L'acte va estar presidit pel gerent de l'ICP, Enric Menéndez i va comptar amb la presència de Cesc Bosch, pedagog, i Joan Coy, tècnic de cultura de l'Ajuntament de Sabadell.

L'entrega de premis es va fer en el marc de l'exposició "El Triceratops torna a Sabadell", davant de l'esquelet de triceratop, protagonista de l'edició d'aquest any. Es van presentar més d'un centenar d'obres repartides en tres categories segons l'edat. Els guanyadors de cada categoria podran gaudir d'una visita comentada al jaciment de Castell de Barberà, on podran conèixer de la mà dels investigadors de l'ICP, com és la feina de camp d'un paleontòleg. 

El jurat d'aquesta edició ha estat format per Joan Coy, tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell, el pedagog Cesc Bosch i pel coordinador del laboratori de paleontologia virtual de l'ICP, Josep Fortuny. Els dos membres presents van felicitar els participants per la seva imaginació i la qualitat de les obres presentades i els va animar a seguir escrivint.

Els finalistes i guanyadors de l'edició d'enguany en les diferents categories van ser:

Primera categoria (de 7 a 11 anys)

Guanyadora: Anna Pedrosa

2ona finalista: Victoria Agarebo

Títol de l'obra: "El gran viatge del triceratops"

3era finalista: Ivet Llorente

Segona categoria (de 12 a 17 anys)

Guanyadora: Cora Camarena

Títol de l'obra:"Més enllà de les estrelles" 

2ona finalista: Natàlia Díaz

Títol de l'obra: "Sara i el Triceratops"

3era finalista: Judit Trilles

Títol de l'obra: "Sempre junts sense importar les diferències"

Tercera categoria (més de 18 anys)

Guanyador: Esther Fernández

Títol de l'obra: "Una aventura interactiva"

 

Hi va haver un triple empat pel que fa al segon finalista d'aquesta categoria i el tercer lloc va quedar desert. Els guardonats van ser: 

2ona finalista: Lola Espasa

Títol de l'obra: "Ara nosaltres"

2ona finalista: Carme E. Jiménez

Títol de l'obra: "Com el Trico troba un amic"

2on finalista: Jordi Ribas 

Títol de l'obra: "Visita el triceratop de Sabadell"

Els pròxims 25 i 26 d'abril, la ciència envairà la plaça de les Glòries amb motiu del NOVUM 2015, el Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació de Barcelona. Enguany el centre neuràlgic del NOVUM es trasllada i convertirà el Disseny Hub Barcelona en un laboratori a l'aire lliure. La paleontologia tindrà el seu espai diumenge, amb dos tallers organitzats des de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) sobre evolució humana i paleontologia virtual. 

Els tallers de l'ICP se celebraran a la Carpa Newton instal·lada a la Plaça de les Glòries de Barcelona diumenge 26 d'abril. Totes les activitats són gratuïtes i estan organitzades en col·laboració amb l'empresa Nusos.

- Fes servir el cap! Taller sobre evolució humana on, utilitzant les matemàtiques i a partir de la utilització de rèpliques dels principals cranis d’homínids, podrem endinsar-nos en un  tema tan interessant com és el de la nostra evolució. Es treballarà amb diferents rèpliques: Hispanopithecus laietanus, Australopithecus afarensis i A. africanus, Homo habilis, Homo ergaster, H. heidelbergensis, Homo neanderthalensis i H. sapiens. Adreçat a públic adult i familiar, a partir de 8 anys. El taller començarà a les 10:30 h i té una durada aproximada de 90 minuts.

- Ous i petjades de dinosaure: del fòssil al 3D. Enterraven els ous, els dinosaures? Per què feien postes comunes? En aquest taller veurem com les troballes de fòssils i postes d'ou de dinosaure al Pirineu ens permeten tornar al passat de fa 65 milions d'anys gràcies a la reconstrucció virtual més capdavantera d'avui dia. Una activitat que ens porta al passat a través del futur! Adreçat a públic familiar a partir de 6 anys. El taller començarà a les 12:30 h i té una durada aproximada de 90 minuts.

Podeu consultar totes les activitats de la Festa que se celebrarà el cap de setmana en aquest enllaç. Les persones que participin en més de 10 activitats i segellin la butlleta que es distribuirà a la Festa tindran un obsequi.

Enguany, però, el Novum es desenvoluparà durant gairebé tres setmanes i a diferents espais de la ciutat amb l'objectiu de treure la ciència i la tecnologia al carrer i acostar-la als ciutadans. Xerrades, maratons, exposicions, documentals, performances, tallers, pop up's, experiments tecnològics i formats interactius de ciència perquè el públic pugui interactuar amb la ciència, la tecnologia i la innovació.

+ informació: NOVUM. Festival de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b